"Cap lloc del món com Catalunya ha defensat tant el dret a decidir"

02/04/2014

REFERENDUM

L’advocat Damià del Clot i el magistrat Josep Maria Noales publiquen "Decidir", un llibre on ofereixen un argumentari sobre la legitimitat del dret a decidir

Nerea Rodríguez

Portada del llibre "Decidir. Un exercici de legitimitat democràtica"

L’advocat i escriptor Damià del Clot i el magistrat Josep Maria Noales acaben de publicar el llibre “Decidir. Un exercici de legitimitat democràtica” (Viena Edicions), on ofereixen un argumentari sobre la legitimitat del dret a decidir. Consideren que “Catalunya està avui legitimada per exercir el dret a decidir el seu futur polític. Una legitimació que s’ha guanyat a pols”.

A més, recorden que “en cap lloc del món s’han fet més resolucions o declaracions parlamentàries amb la voluntat d’exercir el dret a decidir, s’ha legislat més en favor del dret a
decidir, s’han promogut iniciatives socials i polítiques, s’ha defensat aquest dret en dictadura i en democràcia; en cap lloc del món s’ha defensat més el seu exercici que a Catalunya”.

Segons els autors, aquesta legitimació “no és fruit d’una inspiració d’un grup de dirigents polítics que, més o menys il·luminats, engeguen un procés de ruptura de l’status quo imperant. No és el cas. La legitimació catalana comença al mateix moment que es perden les institucions pròpies en la desfeta de 1714”.

Del Clot i Noales opinen que “la legitimació catalana continua quan l’Estat espanyol no és capaç de donar solucions a les reivindicacions catalanistes, que són, en un primer moment, d’ordre federal. Unes reivindicacions que busquen l’encaix d’una Catalunya moderna, industrialitzada, culta i emprenedora, que vol ser motor d’una Espanya que entén plurinacional. Però el centralisme no reconeix la pluralitat. Més encara: vol ofegar-la”.

És per això que tots dos expliquen el debat se situa avui “entre la recentralització del model autonòmic, és a dir, homogeneïtzació i assimilació, o l’exercici del dret a decidir per part de Catalunya. No hi ha terme mitjà. Ni terceres vies”. Els autors també creuen que “la legitimació es història, però també teòrica, social, política i internacional”.

En el llibre deixen clar que “ningú no podrà dir que el diàleg pacífic, en absència de total violència, madur i democràtic, com reclama la comunitat internacional, no s’ha intentat. La societat catalana, sensata, pacífica, infatigable, tossuda, imaginativa, s’ha posat, avui i ahir, al capdavant de moviments socials que han expressat aquest desig. I després, un altre desig: el de marxar. Escindir-se. Volar sola”.

Per tot això es pregunten: “Què més es necessita?”, i responen: “Voluntat política. I això passa per reconèixer totes aquestes legitimitats i deixar-les expressar-se. El que no és vàlid és el recurs persistent que fa l’Estat espanyol a la negativa al diàleg”. Finalment, conclouen: “No han faltat polítics i expolítics que han invocat el recurs a l’amenaça i a la por. I això, l’ús de l’amenaça i de la força contra la voluntat emancipadora d’una realitat nacional que vol preguntar a la ciutadania, no s’aguanta per enlloc en el món civilitzat en el qual vivim”.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/04/del_clot_i_noales_catalunya_esta_avui_legitimada_per_exercir_el_dret_a_decidir_99765.php