Jo fa mesos que avise: compte, que el xoc definitiu potser no vindrà del referèndum...
La consellera Rigau és una nacionalista de pedra picada i jo diria que forma part de l'ala més socialdemòcrata que té ara mateix el govern català. Creu en l'escola, però no li ha estat pas fàcil. Les retallades en educació d'aquests darrers anys, les retallades del seu govern, han estat brutals i l'entorn escolar català s'ha deteriorat molt en poc temps. Massa. Tenim un problema molt greu, però també és cert que ella insisteix a fixar un rumb, que considera que és l'adequat.
Aquesta setmana, supose que en part per això, la consellera Rigau ha encapçalat amb la consellera Uriarte la rebel·lió d'unes quantes comunitats autònomes contra l'intent del ministre Wert d'imposar com siga la seua polèmica i desencertada llei. Amb l'ajut de tres autonomies més i la comprensió, insòlita, d'alguns consellers del PP de diversos territoris, han aconseguit frenar-ne l'aplicació a secundària. Un any, ara per ara. Que en les nostres circumstàncies és una eternitat.
Però, a més, la consellera Rigau ha ordenat públicament que no s'aplicàs la llei Wert a la primària catalana. Amb la qual cosa a partir del setembre pot crear-se una situació jurídica de conseqüències difícils de preveure. Dos mesos abans del referèndum i afectant la llengua, un element particularment sensible de la nostra personalitat. I, per acabar-ho d'adobar, ahir el TSJC va ordenar que els alumnes de cinc escoles --només cinc-- que reclamen classes en espanyol rebessen en aquesta llengua un quart de l'horari escolar.
Jo fa mesos que avise: compte, que el xoc definitiu potser no vindrà del referèndum...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada