L'aparició institucional de l'extrema dreta pura i dura a Espanya és un situació millor o pitjor que això que tenim ara?
Ho demane amb curiositat. No pots rellançar allò que és dalt. Normalment rellances allò que cau. I és molt sorprenent que el partit mateix parle en aquest to, ni que siga en un paper circumstancial. Aquesta setmana han passat coses i diria que el subconscient els ha traïts. Per primera volta després d'unes quantes dècades, sembla evident que la fractura de la dreta espanyola és insalvable i que el sector més radical, més ultra, ha decidit d'abandonar el PP. És una notícia important, perquè això dividirà el vot de la dreta. Especialment al País Valencià i a les Illes Balears, tindrà conseqüències majors.
Però la pregunta és: tot això on ens porta? A la dreta fraccionada se li farà més costerut arribar a governar, però el nivell d'histèria política també pujarà. I les crides irracionals i les propostes estrambòtiques. Vist, especialment, des del sobiranisme català, jo ara mateix encara no sé dir si el trencament del PP i l'aparició institucional de l'extrema dreta pura i dura és una alternativa millor o pitjor que això que tenim ara. Siga com siga, no em sembla anecdòtic ni circumstancial i em demane si el temps no ha estat calculat. Vull dir el fet que apareguen justament ara...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada