Al 2013 hem vist la societat civil i la classe política caminar junts per aconseguir que Catalunya puga decidir
2013 ha estat l'any abans de l'any. Abans d'aquest 2014 que promet canviar per sempre la relació entre Catalunya i la resta del mó . Ací tot van tan de pressa que ja hem oblidat que l'any va començar amb la declaració de sobirania efectuada pel parlament català. Els mesos més que córrer volen i aquella sessió històrica o fins i tot el monumental concert del Camp Nou semblen ja esdeveniments llunyans.
Però el 2013 ens deixarà per sempre dues fotografies que crec que resumeixen perfectament la situació que viu el Principat: la de la Via Catalana i la de l'acord entre els partits per celebrar un referèndum el proper 9 de novembre. Dues fotografies que representen la societat civil i la classe política caminant junts cap a un mateix objectiu, que és el dret de decidir.
Quan va començar el 2013 se'ns va dir que era necessari un any per preparar la consulta. Que la societat civil havia de mantenir o incrementar la pressió al carrer i els polítics havien de crear una aliança de partits que ens poguessen dur a la meta primera, al referèndum. Vist així l'any acaba amb una nota brillant. L'objectiu s'ha complert i entrem al 2014 amb il·lusió, amb molta esperança però sobretot amb bona part de la feina feta.
I amb una, relativa, sorpresa. Que també al País Valencià i a les Illes s'està movent de forma ràpida la situació. La vaga dels docents contra el decret de trilingüisme ha estat una mobilització exemplar, que per cert arrencarà de nou el proper dia set de gener. I al País Valencià la mobilització en defensa de la televisió pública ha posat contra les cordes el PP, molt més dels que ho ha estat en les últimes dècades.
I Espanya, enmig de tot plegat, en descomposició. Perquè això que anomenem 'Madrid', Martxelo, s'està caient a trossos. De forma literal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada