Contracrònica de la manifestació "constitucionalista"
Quico Sallés, Barcelona | Actualitzat el 06/12/2013 a les 20:44h
 |
| Una imatge de la manifestació a la Plaa Sant Jaume. Foto: Jordi Borràs |
Diu la llegenda que als independentistes ens perd la semàntica. Diuen
que és l'efecte dels jocs florals, de la Renaixença i de l'ànima
preocupada d'aquest país reflectida en l'expressió "nen no t'hi
emboliquis, no fos cas que prenguéssim mal". Però en manifestacions com les d'aquest matí a Barcelona
desmenteixen categòricament que aquest mal d'utilitzar el llenguatge
com a subterfugi sigui una exclusiva del sobiranisme. Els unionistes
també comencen a ser-ne uns experts.
L'obra de l'espanyolisme de Grecian 2.000 de tota la vida ara n'hi diuen constitucionalisme. Un homenatge sinistre al pacte de rendició signat el 1978 entre els més de dos bàndols d'una Espanya apedaçada per una guerra crua i sagnant. És el preu que més d'una generació ha pagat i pagarà per haver deixat morir el dictador feixista al seu llit.
L'obra continua essent interpretada per conserges, advocats i tècnics de l'administració estatal a Catalunya, gent mudada de l'Upper Diagonal, classes mitjanes del primer cinturó de Barcelona amb cert ressentiment, professors de castellà i de filosofia, i funcionari de l'agència tributària, algun empresari d'èxit, fills d'excombatents i petits monopolistes de l'administració espanyola.
S'han modernitzat, alguns practiquen un espanyolisme new-age, però el missatge és el mateix de sempre. La gran diferència és que se saben i, sobretot, se senten, minoria. Tots els missatges de les pancartes eren negatius - "El divorcio mal negocio", "Aislarse es empobrecerse- o bé tenien to d'amenaça -"Sí,sí, sí España ya está aquí"- o bé un caire de reivindicació perillosament colonial -"Ésta es la nuestra policía" cridaven en passar per la prefectura de la policia espanyola a Catalunya.
Al servei d'ordre de la manifestació, reconeguts simpatitzants de la causa falangista. Per cert, una constitució que permet que Falange sigui legal no sé si mereixeria aquest nom. També entre els participants gent que explicava amb coneixement la situació política catalana. "Junqueras se lo cree, no cederá", apuntava un seriós pare de família a un grup de gent d'abrics llargs i pentinat impecable.
Arribats a la plaça Sant Jaume, molts han trencat la norma de l'autocontenció. D'aquests un home relativament jove, alt i amb el cabell llarg que no se n'ha estat de cridar amb la veu alta i el cor inflat: "¡Mirad la Generalidad, miradla bien porqué en 10 años será un museo! Mas, pena de muerte!". Aplaudiments. Un dona se li ha acostat i li ha fet notar que hi havia un periodista apuntant. "Que apunte, que apunte que en cualquier pais normal a los traidores de la patria se les mata". I els independentistes, preocupats si pregunten per estat propi, estat lliure o independent. A tots ens perd la semàntica.
L'obra de l'espanyolisme de Grecian 2.000 de tota la vida ara n'hi diuen constitucionalisme. Un homenatge sinistre al pacte de rendició signat el 1978 entre els més de dos bàndols d'una Espanya apedaçada per una guerra crua i sagnant. És el preu que més d'una generació ha pagat i pagarà per haver deixat morir el dictador feixista al seu llit.
L'obra continua essent interpretada per conserges, advocats i tècnics de l'administració estatal a Catalunya, gent mudada de l'Upper Diagonal, classes mitjanes del primer cinturó de Barcelona amb cert ressentiment, professors de castellà i de filosofia, i funcionari de l'agència tributària, algun empresari d'èxit, fills d'excombatents i petits monopolistes de l'administració espanyola.
S'han modernitzat, alguns practiquen un espanyolisme new-age, però el missatge és el mateix de sempre. La gran diferència és que se saben i, sobretot, se senten, minoria. Tots els missatges de les pancartes eren negatius - "El divorcio mal negocio", "Aislarse es empobrecerse- o bé tenien to d'amenaça -"Sí,sí, sí España ya está aquí"- o bé un caire de reivindicació perillosament colonial -"Ésta es la nuestra policía" cridaven en passar per la prefectura de la policia espanyola a Catalunya.
Al servei d'ordre de la manifestació, reconeguts simpatitzants de la causa falangista. Per cert, una constitució que permet que Falange sigui legal no sé si mereixeria aquest nom. També entre els participants gent que explicava amb coneixement la situació política catalana. "Junqueras se lo cree, no cederá", apuntava un seriós pare de família a un grup de gent d'abrics llargs i pentinat impecable.
Arribats a la plaça Sant Jaume, molts han trencat la norma de l'autocontenció. D'aquests un home relativament jove, alt i amb el cabell llarg que no se n'ha estat de cridar amb la veu alta i el cor inflat: "¡Mirad la Generalidad, miradla bien porqué en 10 años será un museo! Mas, pena de muerte!". Aplaudiments. Un dona se li ha acostat i li ha fet notar que hi havia un periodista apuntant. "Que apunte, que apunte que en cualquier pais normal a los traidores de la patria se les mata". I els independentistes, preocupats si pregunten per estat propi, estat lliure o independent. A tots ens perd la semàntica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada