Catalanitis a Euskadi

El procés sobiranista català, motiu d'intensa atenció mediàtica i política a la societat basca

Quico Sallés, Redacció | Actualitzat el 27/12/2013 a les 00:53h

Artur Mas, amb Juan M. Atutxa, Iñigo Urkullu i José Antonio Rodríguez Ranz, en un acte al País Basc. Foto: Sabino Arana Fundazioa

El 19 d'octubre del 2012 al míting final de campanya de les eleccions al Parlament Basc de la coalició EHBildu al públic concentrat a la plaça Constitució de Donosti només hi havia dues banderes: dues estelades que brandaven dos nois de Vilafranca. Aquest dia de Sant Esteve, més d'un any després, el PNB ha registrat a la cambra basca una iniciativa per crear una ponència  parlamèntaria que abordi  "l'actualització de l'autogovern" per assolir un nou “estatuts jurídic i polític”, amb tant o més suport que l'obtingut per l'Estatut de Gernika del 1979. Un moviment de peça clau davant la velocitat de creuer del procés català que pressiona l'ambient polític a Euskadi.

De fet, tant la corresponsal d'ETB a Catalunya, Eli Zunzunegui com el del diari GARA, Beñat  Zaldua, admeten a Nació Digital amb certa ironia que a Euskadi es pateix “catalanitis”. Una referència a com han canviat les tornes amb els anys, perquè abans s'acusava a l'independentisme català de patir “basquitis”. En aquest any, la vida política d'Euskadi no ha deixat de mirar Catalunya i, en concret, el seu procés. I més quan Euskadi es troba en un incipient procés de pau. Així els mitjans bascos destacats a Catalunya han incrementat de manera exponencial la informació que emeten a Euskadi sobre el procés català. Gairebé cada dia apareix informació sobre el procés sobiranista català  als mitjans bascos públics o privats, perquè el que passa a Catalunya “ven”.

El procés català, doncs, marca Euskadi però com a un objectiu programàtic i no com una realitat

immediata a seguir atesa que són dues realitats ara per ara diferents. Tant en l'aspecte polític i social com l'institucional, amb una sobirania fiscal i competencial gairebé plena. Unes diferències que el PNB i, sobretot, el líder del partit Jeltzale  i lehendakari, Íñigo Urkullu, intenta destacar per intentar no desenfocar una legislatura que té força difícil – va retirar pressupostos en veure que no obtindria suports-. Fins i tot, Idoia Mendia, portaveu del PSE, en una recent visita a Barcelona, assegurava a Nació Digital, que veia el procés català amb la "directa posada, una decisió i un rumb que no veu a Euskadi i que molts nacionalistes bascos admiren".

Una admiració i un seguiment sobretot per part de Bildu que darrerament intensifica les relacions i els contactes a Catalunya per articular una candidatura conjunta a les eleccions europees que agrupi els defensors del dret a decidir. Els abertzales no se n'estan d'admetre certa “admiració” per com s'està portant el procés a Catalunya. Fins i tot, hi ha una rèplica en qüestions terminològiques com és apostar pel concepte “dret a decidir” com a sinònim de dret a l'autodeterminació.

Les enquestes, amb la independència

Segons el darrer Euskobaròmetre, publicat el passat 20 de desembre, una majoria d'un 54% dels bascos estan a favor que es plantegi a Euskadi un referèndum sobre una possible independència d'Espanya. Un 29%  hi estaria en contra i un 14% no es pronuncia.

De fet, segons la mateixa enquesta si demà se celebrés aquest referèndum d'independència, es donaria una divisió d'opinions: el vot "sí", molt més decantat de sortida, supera (37%) -sobretot, a a la província de Guipúscoa (44%) -, al "no "(33%), segurament menys mobilitzat a priori, segons els autors de l'estudi. El "no" es donaria sobretot a la demarcació d'Alaba (37%).  Unes diferències no tan notòries entre les quatre demarcacions catalanes.


http://www.naciodigital.cat/noticia/63186/catalanitis/euskadi