La possibilitat de la consulta al setembre continua essent la més sòlida, però alerta amb la irrupció sobtada de la de maig, amb les europees.
La filtració de l'acord parlamentari per a demanar un referèndum a l'estat i la publicació de la Declaració de Novembre de
l'Assemblea han fet pujar un graó el nivell de tensió en el camí cap a
la decisió que ha de rematar el procés sobiranista. La tensió és evident
i si fa uns quants mesos poca gent dubtava que hom decidiria de fer el
referèndum al setembre, ara sembla que comencen a prendre cos
alternatives diverses, algunes de les quals sorprenents. Bàsicament
quatre. La primera, i sembla encara la més sòlida, és de fer el referèndum el 14 de setembre de 2014 o, si més no, convocar-lo per a aquella data. Té a favor que és la data més consolidada en les negociacions entre tots, que és quatre dies abans del referèndum escocès, que, per tant, implica molta pressió damunt l’estat i que els preparatius que el govern ha començat a fer, quant a logística, tenen aquest dia al cap.
Tanmateix, de sobte, s’ha reobert la possibilitat de les eleccions europees del 25 de maig. De votar aquell dia. L'ANC mateix, reclamant que la consulta es faça 'preferentment abans del 31 de maig', indica clarament la preferència per aquesta possibilitat. No es poden fer eleccions o referèndums tres mesos abans ni després d’una convocatòria però sí que es poden fer coincidir. Per tant, si no és el 25 de maig hauria de ser abans del 25 de febrer i això no sembla que ho vulga ningú.
La convocatòria del referèndum, o les eleccions plebiscitàries si fos el cas, simultàniament a les eleccions europees presenta molts problemes, un dels quals --no pas menor--, la possible irritació de la Unió Europea. Però té a favor que, tal com està la situació política, esperar al setembre es farà molt llarg i les europees seran un incòmode test per a tothom. Especialment per a CiU, que veuria amb bons ulls aquesta segona possibilitat.
Però perquè fos factible l’estat espanyol hauria de reaccionar durament a la demanda de cessió del referèndum i a l'aprovació posterior de la llei pròpia de consultes, prevista per al febrer. Si la tensió política pujàs notablement entre ara i el març, aleshores potser sí que la possibilitat d’usar les europees esdevindria notablement atractiva.
Una alternativa semblant, però que aixeca ara mateix moltes suspicàcies, seria d’usar les eleccions municipals del 2015 i convertir-les en el desencadenant d’un canvi de règim, com va passar amb les del 1931. L’Associació de Municipis per la Independència, i concretament el president, Vila d’Abadal, n’ha parlat. Però ara mateix el 2015 és vist com un horitzó molt i molt llunyà per a tots els partits. Tot allò que siga superar el 2014 sense haver votat o proclamat la independència serà vist per molta gent com un fracàs, i això fa aquesta tercera possibilitat molt poc atractiva. Seria diferent que l’estat dissolgués la Generalitat i no hi hagués cap reacció definitiva a aquesta dissolució. Aleshores les municipals podrien ser una via per a expressar la disconformitat amb la decisió, però es fa molt difícil d'imaginar que una reacció extrema de l’estat no tingués una reacció extrema de la Generalitat, abans.
Finalment, la quarta possibilitat seria acabar la legislatura i convocar eleccions el 2016. El president Mas va insinuar que era la seua opció preferida, però seria un fracàs tan evident del sobiranisme que sembla que ja no hi pensen. De totes quatre, sens dubte, seria la pitjor.
Personalment, crec que la possibilitat del setembre continua essent la més sòlida, però alerta amb la irrupció sobtada de la de maig. Que podria haver-hi sorpreses, a començament d’any.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada