L'Eurodiputat va participar divendres en el Fòrum de la Catalunya Central
Manresainfo.cat | Actualitzat el 04/11/2013 a les 17:28h
 |
| Ramon Tremosa dirigint-se als assistents al sopar. Foto: Esdeveniments |
L'eurodiputat Ramon Tremosa ha
protagonitzat la desena edició del Fòrum de la Catalunya Central que
s'ha celebrat aquest dimarts, 29 d'octubre, a Món Sant Benet. Com a
eurodiputat, Tremosa ha fet una anàlisi de com es veu el procés històric
que viu Catalunya des de Brussel·les. Un procés que avança cap a la
creació d'un nou Estat Català que per aquest polític és "la gran reforma
estructural que necessita Espanya" per fer un debat a fons i escriure
un nou full de ruta del seu camí sense Catalunya i per fer "examen de
consciència del què han fet malament per canviar el seu estatus quo".
L'eurodiputat ha destacat les diferents visions que hi ha d'aquest
moment històric a Europa, que són molt diferents de les lectures que
se'n fan des de la premsa espanyola, per exemple. El nostre problema,
afirma Tremosa, "és que llegim massa premsa madrilenya" i ha posat
exemples de diferents titulars de premsa apareguts en diaris com el
Finantial Times o d'articles signats per articulistes de gran prestigi a
Europa, alguns d'ells de reconeguda tendència unionista, que no
qüestionen, sinó que assenyalen que després de les manifestacions
pacífiques de l'11 de setembre de 2012, les eleccions al Parlament del
mateix any i la Via Catalana de 2013, Catalunya s'ha guanyat el dret a
fer un referèndum. "Hem donat una imatge que ha sorprès el món, amb un
moviment festiu, cívic, interclassista i intergeneracional", ha afirmat.
Tremosa considera que un element clau del procés està sent "l'actitud
previsible, transparent, consistent i coherent del president de la
Generalitat, Artur Mas", i la seva actuació "estratègica seriosa i
creïble". Segons l'eurodiputat, aquesta actitud és molt ben valorada a
Europa i és una bona estratègia internacional. Paral·lelament a aquest
prestigi de Mas, la premsa europea es fa ressò del centralisme genètic
del Gran Madrid o del baix perfil dels ministres del PP i del PSOE.
L'eurodiputat considera que el procés català no es pot deslligar del
desprestigi de la Marca Espanya, considerada una marca tòxica per a la
inversió privada. Per Tremosa, Espanya s'ha guanyat el descrèdit a
Europa, entre d'altres qüestions, per la morositat del sector públic, un
mercat laboral ineficient, un fracàs escolar rècord a la Unió Europea,
una justícia lenta, el frau fiscal, la construcció d'infraestructures
sense criteris de rendibilitat, uns costos energètics dels més cars de
l'OCDE, la burocràcia o el nul prestigi del Banc d'Espanya després dels
escàndols de Bankia o l'espectacle de les preferents. Davant d'això,
explica Tremosa, fins i tot articulistes de tall conservador consideren
que no és sorprenent que els polítics catalans parlin seriosament de
secessió.
En aquests moments, l'Estat Espanyol té unes grans necessitats per
pagar el deute públic i està acaparant tot l'estalvi, deixant al marge
dels recursos les empreses i les famílies. L'eurodiputat entén que no
ajuda gens a la credibilitat davant d'Europa que cinc anys després de
l'inici de la crisi, Espanya encara no tingui una estratègia consensuada
a nivell polític per sortir-ne i que es continuïn generant deutes
públics de centenars de milers d'euros anuals. A més, Tremosa ha
qüestionat que països com Espanya i altres del sud d'Europa estiguin
compromesos amb el projecte europeu, ja que és habitual que
s'incompleixin les directives europees al mateix temps que s'esperen els
recursos econòmics procedents de la UE.
En la seva ponència, Tremosa s'ha referit també a una de les
infraestructures cabdals per al desenvolupament econòmic i la
internacionalització de l'economia catalana: el corredor ferroviari
mediterrani. Malgrat l'oposició de l'Estat Espanyol, que defensava un
corredor situat lluny dels ports, Europa ha acabat imposant l'opció més
propera al Mediterrani, que va d'Algesires, passant per València i
Barcelona per connectar amb França i la resta d'Europa. En aquest sentit
ha dit que aquesta decisió s'ha pres tenint en compte el pes específic
de les regions portuàries. L'eurodiputat ha assenyalat que Barcelona i
València estan considerades com una gran plataforma logística europea i
que es preveu que l'any 2015 seran la tercera regió portuària del
continent en volum de tràfic de contenidors.
L'encaix d'un Estat Català a Europa, el precedent d'Escòcia i la "tercera via"
Després de la seva ponència, Ramon Tremosa s'ha sotmès a les preguntes
dels assistents a l'acte sobre algunes de les qüestions plantejades en
la seva intervenció. La primera de les qüestions que se li ha plantejat
ha estat sobre l'encaix d'un futur Estat Català a Europa. Per a
l'eurodiputat, en el cas que s'arribi a la independència, com va passar
amb les repúbliques bàltiques, Europa ens acabarà reconeixent "si fem un
procés impecable, sobretot tenint en compte que sortim d'un país que no
és un model de bones pràctiques".
Sobre si finalment guanya el no en el referèndum del setembre de 2014 a
Escòcia i com això pot afectar el procés català, Tremosa ha recordat
les primeres manifestacions del comissari europeu Joaquín Almunia
reconeixent que Escòcia i Gran Bretanya havien donat una lliçó a Espanya
de com afrontar un conflicte territorial. Per Tremosa, hem d'estar
agraïts per tenir aquest precedent per celebrar un referèndum
d'autodeterminació a Europa.
L'eurodiputat també ha respost una pregunta sobre quins serien els
efectes si s'imposés una majoria a favor de la independència en un
suposat referèndum. Segons Tremosa, en principi no hi hauria d'haver una
alteració dels fluxos comercials, però això dependrà de qui governi. En
teoria, ha dit, "hauria de sorgir-ne un estat que podria fer les coses
millor, però la independència no t'immunitza de mals governs que puguis
tenir".
Tremosa no s'ha volgut posicionar sobre les conseqüències de la
presentació d'una candidatura catalana única en defensa de l'estat propi
a les properes eleccions europees. Assegura que no hi ha experiències
anteriors com aquesta, amb una campanya que s'hagi plantejat en un
context emocional com el que estem vivint. Per això, ha dit, "no sé dir
si seria millor o no. El que sí que és important és que si no hi ha una
candidatura unitària, els defensors de la independència siguin els més
votats".
En la seva intervenció, Tremosa ha citat Raimon Obiols en diverses
ocasions, com quan se li ha preguntat sobre la importància de la
societat civil en aquest procés. L'eurodiputat ha dit estar del tot
d'acord amb l'exdirigent del PSC que si finalment s'impedeix la consulta
s'estarà menystenint la voluntat del poble català i que això donarà
lloc a un cicle electoral que ha de servir per demostrar al món la seva
voluntat d'independència. Aquest procés electoral hauria de culminar amb
unes eleccions plebiscitàries i servir, segons coincideixen Obiols i
Tremosa, per situar-se en una posició ideal per al reconeixement
internacional davant d'una suposada Declaració Unilateral
d'Independència.
En el torn de preguntes ha tornat a aparèixer el corredor ferroviari
mediterrani i l'oposició espanyola a construir-lo passant per Catalunya i
el País Valencià. Segons Tremosa, aquesta oposició està relacionada amb
el procés d'internacionalització de l'economia catalana, que des de
Madrid es vol controlar i impedir en benefici propi. Una de les
qüestions plantejades ha fet futurologia amb un hipotètic resultat d'un
referèndum amb tres preguntes: sí o no a la independència i tercera via.
Tremosa ha recordat que l'informe del Consell Assessor per a la
Transició Nacional ja deixa molt clar que el referèndum ha de donar
respostes clares i que, hores d'ara, no hi ha cap proposta concreta de
tercera via. "El referèndum ha d'aportar llum radiant de sol quan hi ha
boira. Les preguntes han de ser senzilles, i introduir terceres vies
crearia confusió i no donaria respostes clares", ha dit, i ha recordat
que totes les experiències prèvies de referèndums similars han plantejat
només dues qüestions.
La darrera pregunta que ha respost l'eurodiputat ha estat sobre les
decisions que hauria de prendre el nou estat català en un primer moment
en benefici de l'activitat econòmica. En aquest sentit, Tremosa ha dit
que no cal sortir de l'Estat Espanyol per trobar models d'èxit i s'ha
referit al model del País Basc, amb una política fiscal que afavoreix la
reinversió empresarial amb ajuts i estímuls i que dóna com a resultats
una major productivitat i uns nivells alts de benestar social. Per a
l'eurodiputat, a banda d'aquest model, caldria "conèixer qui està fent
millor cada cosa i importar aquí aquestes bones pràctiques".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada