El catedràtic de Dret Constitucional assegura al Parlament que l'article 92 de la Carta Magna permetria saber "el veritable suport a la independència"
Quico Sallés, Parlament | Actualitzat el 29/10/2013 a les 17:29h
Francesc de Carreras i Núria de Gispert, aquesta tarda al Parlament. Foto: Parlament |
Pragmatisme jurídic, en diuen els jurisconsults. Però sia com sia, el
catedràtic de Dret Constitucional de l'esfera de Ciutadans, Francesc de
Carreras, ha defensat aquesta tarda al Parlament la possibilitat
"constitucional" de celebrar una consulta sobiranista a Catalunya.
Pel jurista, els governs espanyol i català s'haurien de posar d'acord i utilitzar la via de l'article 92 de la Constitució per "d'una vegada saber quin suport té la independència entre els catalans" perquè la "transcendència de la qüestió ho permet".
De fet, aquesta fórmula evitaria entrar de ple en un debat de reforma constitucional, molt complexe, sense saber la veritable voluntat dels catalans. El resultat no seria vinculant en el sentit estrictament jurídic, però si que obligaria a obrir un procés de reforma constitucional.
Per De Carreras, l'Estat i la Generalitat haurien d'acordar les regles del joc com ara la data, la pregunta -que hauria de ser "independència sí o no"-, el quòrum, el resultat, la informació i el termini d'anys fins no celebrar un altre referèndum.
En aquest sentit, Francesc de Carreras aposta per acordar la consulta però "donant tota la informació necessària, que els catalans sàpiguen que s'estan jugant i les conseqüències que comportaria". Si en el referèndum guanyés el "No" es tancaria el procés. Si, per contra, guanyés el "Sí" s'obriria un procés de negociació acordat anteriorment i el procés de reforma constitucional previst en la mateixa Constitució amb la "necessària lleialtat" entre els dos governs.
Pel jurista, els governs espanyol i català s'haurien de posar d'acord i utilitzar la via de l'article 92 de la Constitució per "d'una vegada saber quin suport té la independència entre els catalans" perquè la "transcendència de la qüestió ho permet".
De fet, aquesta fórmula evitaria entrar de ple en un debat de reforma constitucional, molt complexe, sense saber la veritable voluntat dels catalans. El resultat no seria vinculant en el sentit estrictament jurídic, però si que obligaria a obrir un procés de reforma constitucional.
Per De Carreras, l'Estat i la Generalitat haurien d'acordar les regles del joc com ara la data, la pregunta -que hauria de ser "independència sí o no"-, el quòrum, el resultat, la informació i el termini d'anys fins no celebrar un altre referèndum.
En aquest sentit, Francesc de Carreras aposta per acordar la consulta però "donant tota la informació necessària, que els catalans sàpiguen que s'estan jugant i les conseqüències que comportaria". Si en el referèndum guanyés el "No" es tancaria el procés. Si, per contra, guanyés el "Sí" s'obriria un procés de negociació acordat anteriorment i el procés de reforma constitucional previst en la mateixa Constitució amb la "necessària lleialtat" entre els dos governs.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada