Dijous, 5 de setembre de 2013 21:25 h
El president és el primer que sap que si espera el 2016 està
acabat políticament, seria la seva derrota política, aleshores perquè ha
posat aigua al vi a pocs dies de la mobilització més gran mai feta a
Catalunya? Diu Toni Soler en un article d’urgència al diari ARA
que “sembla que a Mas li pesin les pors, els inconvenients i les
amenaces!”, més que pesar-li les pors el que sembla és que el president
Mas se sent sol a Palau davant el repte d’un procés que ha de ser
trencador en algun moment o no serà. I davant les amenaces dels lobbys
de poder no té por, però necessita un exercit de valents ben preparats
per aturar aquest poder a l’ombra que vol rebentar el procés.
Mas
sap que l’augment de vots que preveuen les enquestes cap a ERC es
produeix per la poca contundència que demostra el mateix govern i,
sobretot, per les declaracions de Duran i Lleida que no solament posa
aigua cada dia al vi del govern, sinó que a més treballa
d’acord amb els lobbys de poder per derrotar el president Mas. Mas sap
que esperar el 2016 és donar la victòria política a Junqueras i,
sobretot, donar la victòria política a tots els que l’amenacen.
La
proposta feta avui pel President Mas ha estat calculada, des del seu
entorn més personal i més que aigualir el procés sembla una demanda
d’ajuda a la societat i a tots aquells que volen un país en llibertat,
una demanda de reacció; provocar per tal que la via catalana sigui
encara més un èxit, i com diu Toni Soler en el final del seu article:
per derrotar a l’anomenada “coalició del seny” cal que “La Via Catalana
faci saltar pels aires el tauler de joc”. Segurament el president Mas
necessita això, fer saltar pels aires la colla de vividors que viuen
molt bé de fer negocis amb Espanya mentre el seu país pateix la pitjor
crisi dels darrers cent anys.
La provocació del
president ha servit per deixar al descobert a tota una sèrie de
personatges que no volen que el procés cap a l’estat propi sigui
guanyador, personatges com Nadal, Duran, o opinadors professionals que
cobren per posar cada dia bastons a les rodes, han quedat retratats. No
existeix més sortida que fer el referèndum, eleccions plebiscitàries o
la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), i el president Mas ho
sap i avui la seva declaració també és un crit d’ajuda per derrotar els
poders fàctics que, dia a dia, l’amenacen .
http://directe.cat/315288
divendres, 6 de setembre del 2013
Mas ha provocat en demanda d’ajuda
Publicado por
Rosa Mary
Etiquetas:
ARTUR MAS
,
Eleccions Plebiscitàries
,
INDEPENDÈNCIA
,
POLITICA
,
REFERENDUM
en
1:17:00
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada