dilluns, 12 d’agost del 2013

Bárcenas els força a la veritat

12/08/13 02:00 - madrid - David Portabella

La citació com a testimonis de De Cospedal, Arenas i Cascos feta pel jutge Ruz els aboca per primer cop al mandat de dir la veritat

L'extresorer acusa la secretària general de cobrar 45.000 euros en negre i una comissió a Toledo



Acebes no és citat tot i ser secretari general del PP entre el 2004 i el 2008

Els SMS retraten Bárcenas refugiat en Rajoy d'una hostil De Cospedal

Quan Javier Arenas creuï demà la porta d'entrada de l'Audiencia Nacional, al número 12 del carrer Prim de Madrid, i María Dolores de Cospedal faci el mateix vint-i-quatre hores després, tots dos dirigents del PP estaran sotmesos per primer cop al mandat de dir la veritat sobre el cas Bárcenas i sobre les dues dècades de presumpta comptabilitat paral·lela en B davant del jutge Pablo Ruz. Mentre que declarar com a imputat permet, sense que se'n derivi cap conseqüència, contestar al que es vulgui, callar o fins i tot mentir per no haver de testificar en contra d'un mateix, el fet d'acudir citat com a testimoni força l'al·ludit a dir la veritat i aquest serà el cas de tres dels quatre últims secretaris generals del PP: De Cospedal (des del mes de juny del 2008), Arenas (1999-2003) i l'actual líder del Fòrum Astúries, Francisco Álvarez-Cascos (1989-1999).

A l'hora de desentrellar la presumpta caixa B del PP, que els apunts a mà i la memòria USB de l'extresorer eleven a 9,5 milions d'euros, el jutge Ruz deixa un buit temporal entre el 2004 i el 2008, que és el quadrienni en què Ángel Acebes –actualment directiu d'Iberdrola– era el secretari general del PP mentre José María Aznar ocupava La Moncloa amb la majoria absoluta del seu segon mandat. Qui obre el ball és Álvarez-Cascos, citat demà a les 11.30 hores. Militant del PP fins al gener del 2011, quan va renegar del partit i va fundar el Fòrum Astúries, que el va dur a una breu presidència de la comunitat entre el juliol i el maig del 2012, la seva mà de ferro a l'hora de portar el timó al PP li va valdre a Génova 13 el sobrenom de “general secretari”. En el passat, ha admès tenir amistat amb Bárcenas. Segons el quadern de l'extresorer, Cascos va cobrar 10.000 euros al mes entre el 1994 i el 1996: en total, 286.000 euros entre la nòmina de diputat i els complements en tres anys.

Pagar la defensa

Una hora després d'oir la versió d'Álvarez-Cascos, a les 12.30 hores està citat l'andalús Javier Arenas, secretari general del PP entre el 1999 i el 2003 i el totpoderós baró andalús dels últims vint anys.

Andalús –en el seu cas sevillà–, com Bárcenas –natural de Huelva tot i fer carrera com a senador per Cantàbria–, durant la seva etapa és quan l'actual president del Senat, Pío García-Escudero, admet haver retornat un préstec al PP de cinc milions de pessetes per reformar la casa després de ser víctima d'un atemptat d'ETA. A banda d'aparèixer en els apunts de Bárcenas com un dels que més cobren any rere any, el 2003 del comiat com a secretari general hi ha un apunt de 700 euros pel concepte “rellotge Javier Arenas”. Davant dels més reticents al partit, Arenas lloava el 2010 que el PP pagués la defensa a Bárcenas –ja imputat en el cas Gürtel– com a gratificació als seus 30 anys (com a tresorer i abans com a gerent) de servei “modèlic” plasmats en comptes “absolutament impecables”.

El torn de De Cospedal és dimecres a les 10 hores del matí. Enemiga furibunda de l'extresorer, fins al punt d'atribuir-se'n la defenestració el 2010, quan era forçat a dimitir de senador, De Cospedal encarna la paradoxa de ser acusada de l'única irregularitat que Bárcenas admet: la gestió d'una comissió de 200.000 euros al PP de Castella-la Manxa a canvi d'una concessió de serveis a una constructora per part de l'Ajuntament de Toledo. “Té zero credibilitat”, rebatia la número dos del PP i presidenta manxega.

En els controvertits SMS que van intercanviar Bárcenas i Rajoy amb aquest ja com a inquilí de La Moncloa, i havent aflorat 22 milions de la fortuna a Suïssa (al final en són 48), la figura de De Cospedal apareix com el maldecap de l'extresorer, que busca refugi contra tanta hostilitat en el caliu que li ofereix el president. “No és cert, Luis. Per què ha d'anar a fer mal? Jo vaig parlar amb ella... Això no és fàcil, un no s'ha d'equivocar. Tranquil·litat... És l'única cosa que no es pot perdre. Una abraçada”, tecleja Rajoy a “Luis” el 23 de febrer. “Ella” és De Cospedal, a qui culpa un mes abans de notícies adverses sobre donacions de 15.000 euros en metàl·lic per part de constructores a Bárcenas i quatre militants més del PP lligats al cas Gürtel. “Estimat Mariano, li he traslladat a Marilar [de Andrés, cap de comunicació del PP] la improcedència que jo faci un comunicat per contrarestar la filtració de De Cospedal a El Mundo”, feia saber Bárcenas a Rajoy en un SMS del 18 de gener d'aquest any.

En el primer any de De Cospedal com a secretària general, Bárcenas anota en el seu quadern pagaments a Rajoy i a ella mateixa que l'extresorer diu que els ha abonat en sobres marrons i en bitllets de 500 euros i que encara es van repetir un any més, el 2010. En el seu relat del 15 de juliol davant del jutge Pablo Ruz, Bárcenas relata amb gran detallisme com al tàndem Rajoy-De Cospedal els lliura 90.000 euros entre el 2009 i el 2010. En el cas de Rajoy, personalment. En el cas de De Cospedal, al despatx del Senat aprofitant que tots dos eren senadors. “Les mentides no es documenten”, deia De Cospedal abans que Rajoy entonés al Senat el seu “em vaig equivocar”. Per primer cop davant d'un jutge i no davant de periodistes o plasmes, però, De Cospedal i els seus dos predecessors estrenen ara l'estretor de la condició de testimoni, que els obliga a dir la veritat i només la veritat.



90.000
euros
admet l'extresorer Luis Bárcenas que va lliurar en persona a Rajoy i a De Cospedal entre els anys 2009 i 2010 en sobres marrons.

286.000
euros
hauria cobrat en
tres anys Francisco Álvarez-Cascos entre la nòmina de diputat i els teòrics complements del PP.

4
anys
(del 2004 al 2008) és el buit temporal que deixa el jutge Ruz pel fet de no citar el secretari general durant el quadrienni, Ángel Acebes.

De la “simulació en diferit” a les querelles personals


En un partit tan jerarquitzat, l'ocupació de Mariano Rajoy a La Moncloa ha reservat a María Dolores de Cospedal, número dos del partit com a secretària general, el tràngol de posar cara i veu al PP cada dilluns durant el serial dels papers de Bárcenas. En un dels moments que suposen una nota a peu de pàgina en una biografia política, el 25 de febrer, De Cospedal intentava relatar així per què Bárcenas havia estat cobrant del PP fins al desembre del 2012 si el partit presumia d'haver-lo acomiadat un llunyà 2010. “La indemnització que es va pactar va ser una indemnització en diferit i, com que va ser una indemnització en diferit... en forma, efectivament, de simulació de... Simulació o el que hauria estat en diferit o en parts del que abans era una retribució”, va poder raonar la secretària general del PP.

L'intent d'embolcallar d'eufemismes la realitat que Bárcenas mantenia despatx, secretària i xofer va propiciar una apagada informativa els dilluns successius a Génova. A l'hora de la veritat, però, De Cospedal va exhibir des del primer moment una ferma determinació de querellar-se contra Bárcenas.

Si el 18 de febrer ja va formalitzar una demanda civil en defensa de l'honor, al juliol ha ampliat la querella arran de l'acusació de cobrar 200.000 euros de comissió al PP manxec. Una fermesa d'anar als tribunals que contrasta amb l'actitud de Rajoy, que fins ara no ha gosat demandar l'extresorer que ell va nomenar el 2008.
Darrera actualització ( Dilluns, 12 d'agost del 2013 02:00 ) 



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/669678-barcenas-els-forca-a-la-veritat.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui