Després dels resultats del 25-N hi ha una certa depressió en la direcció i els quadres de CiU i una certa perplexitat per la responsabilitat d'ERC. Aquesta situació genera tot tipus de consideracions, elocubracions i plantejaments, uns des del punt de vista partidista i d'altres des d'una visió de país total. CiU ─i sembla que també el propi President─ voldria un govern corresponsable i de coalició amb Oriol Junqueras i ERC. La federació s'ha entossudit tant amb aquesta postura que ha fet arribar, a alguns cercles, que el President convocaria noves eleccions de manera immediata si ERC no accepta immediatament la seva entrada al govern.
S'entén, doncs, que els sectors més sobiranistes i honestos de CiU tinguin la necessitat de fer un bloc nacional amb ERC però hauran de fer una política de resistència, d'austeritat, i més retallades: ara diuen que el futur govern haurà de retallar 4.000 milions d'euros. Això coloca CiU en una sitaució extrema i és comprensible que, pocs dies després de les eleccions i amb una certa depressió nacional, la federació amenaci amb tirar el barret al foc i convocar noves eleccions.
Per part d'Esquerra, la mateixa que va sortir-ne escalivada dels tripartits tot i la seva voluntat de fer-los, ara se li torna a demanar que posi en risc el camí de reconstrucció del partit i de l'espai electoral fet amb autoritat per Junqueras i Rovira. Des d'ERC pretenen esvaïr moltes incògnites abans de concretar cap acord. Hi ha més casos Palau? CiU es compromet a mantenir els sectors dels negocis collats? Liquidarà la federació els seus acords amb el PP a ajuntaments, a la Diputació de Barcelona, al Govern de la Generalitat i a la CCMA? Es comprometrà, CiU, a la fermesa necessària per a donar aquest pas?
Cal buscar independents de prestigi que permetin superar aquesta situació tan excepcional"
Cal no oblidar que ERC és un partit d'esquerres, preocupat ─i molt─ per la situació econòmica, per l'espoli fiscal i pels centenars de milers d'aturats i els molts milers, també, de ciutadans que es troben al llindar de la pobresa. I això obliga els obliga a fer passar qualsevol pacte pel colador de la qüestió social, un paràmetre difícil de fer conjugar amb un sector liberal de CDC i amb un sector d'UDC molt a la dreta. Amb tot, també hi ha un element que lamento haver de manifestar en aquesta crònica: l'actitud de Josep antoni Duran i Lleida, qui caldria que també s'aclarís.
Voldria fer una aportació modesta en aquest procés. L'autor d'aquesta crònica va ajudar a fundar, ja fa anys, CDC, i conec i estimo molts militants procedents de la JNC i d'altres procedents de la Unió de Joves. I ara que dóno suport a Plataforma per Catalunya-Sí, vinculada a ERC, crec que tan sols hi ha dues sortides: unes noves eleccions de resultat incert que destremparien una part de la militància i dels votants, o fer allò que deia el meu pare, posar-hi "pit i collons".
Què vol dir això? Que el President Mas i Oriol Junqueras han de parlar clar: han de buscar l'entesa, les coincidències i les complicitats necessàries no sols des dels aspectes polítics sinó també des de la part més humana i personal. A partir d'aquesta conversa en profunditat per a l'entesa, Mas i Junqueras han d'elaborar un pla concret, sense sorpreses, revolts ni desconfiances.
Si no aprofitem aquesta oportunitat el nostre poble no ho podrà tornar a intentar en dècades"
Tant Mas com Junqueras no haurien de pactar únicament amb el suport de CiU i ERC: ens trobem en una situació històrica excepcional. Darrere aquest gran pacte hi ha d'haver una gran part de la societat civil: l'ANC, l'AMI, Òmnium, i tants d'altres estaments de la societat que estan construint el país. I, per què no, ambdós hauran de buscar complicitats entre els sectors del PSC catalanistes i ─a pesar de les seves estratègies─ també amb ICV i la CUP.
Aquest gran pacte, per a què ha de servir? Per a administrar la misèria de mantenir-nos a Espanya espoliats, per a preparar el referèndum per a l'autodeterminació i per a construir, sense pausa, les nostres estructures d'Estat i la projecció exterior.
El Govern de la Generalitat que cal constituir ha de comptar amb persones valentes, dures, decidides. No importa a quines sigles serveixin: cal buscar independents de prestigi que permetin superar aquesta situació tan excepcional.
Espanya, els seus aparells i la quinta columna a Catalunya faran tot el possible per a afeblir-nos, destruir-nos, enfrontar-nos. I també les nostres misèries, personalismes, sectarismes i partidismes seguiran el mateix camí. No hem de caure en la trampa.
Si no aprofitem aquesta oportunitat el nostre poble ─la part de la nació que representa Catalunya─ en dècades no ho podrà tornar a intentar. I passarem de la transició nacional a la depressió nacional.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada