La família de Guillem Agulló reclama que se'l reconegui com a víctima de terrorisme

 

 

TERRORISME -  FEIXISME

 

 

Consideren que queda "un compte pendent" amb l'assassinat de Guillem: "Que l'Estat reconegui que va fallar" 

 

 

 

 

Berto Sagrera
Barcelona. Dimecres, 4 de novembre de 2026. 13:42
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La família de Guillem Agulló ha reclamat que se'l reconegui com a víctima de terrorisme, fet que suposaria llançar un missatge "contundent de la democràcia espanyola davant dels qui pretenen destruir-la". Agulló, activista antifeixista del País Valencià, va ser assassinat l'11 d'abril el 1993 a Montanejos (Alt Millars), quan tenia 18 anys. Mentre era de vacances, un grup de neonazis li van assestar una punyalada al cor i van marxar cantant el "Cara al sol", fent la salutació feixista. Els seus pares, Guillem i Carme, i la seva germana Betlem lamenten que l'extrema dreta valenciana va reivindicar "des del minut u" l'assassinat de Guillem "com un trofeu" i que el va fer servi per "intimidar la família, els amics i l'activisme d'esquerres valencià", amb pancartes, pintades i trucades telefòniques. A més, l'assetjament els ha arribat a desestabilitzar econòmicament.

Aquell mateix any, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assenyalava que havia estat assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista", i el 2016 la van refrendar i van crear uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluitessin contra la xenofòbia i el racisme —tot i que el PP i Vox els van suprimir el 2024. Tanmateix, la sentència del judici celebrat dos anys després, el 1995, va qualificar l'assassinat de simple "baralla juvenil" i quatre dels cinc acusats van ser absolts. L'únic condemnat per homicidi va ser el neonazi Pedro Cuevas, autor confés de l'apunyalament, que només va complir quatre dels catorze anys de presó als quals l'havien sentenciat.

Que l'Estat reconegui l'error

Patacada històrica de Trump: perd el control de la Cambra de Representants i del Senat

 

 

INTERNACIONAL - MIDTERM

 

 

Els demòcrates controlaran les dues cambres i podran bloquejar l’agenda de Trump en els dos últims anys de mandat 

 

 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 4 de novembre de 2026. 06:33
Actualitzat: Dimecres, 4 de novembre de 2026. 12:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els demòcrates han aconseguit una contundent victòria a les midterm dels Estats Units i han arrabassat als republicans el control de les dues cambres del Congrés. El resultat suposa un dur revés per al president, Donald Trump, que afrontarà els dos últims anys de mandat amb una oposició reforçada i amb capacitat per bloquejar bona part de la seva agenda política.

El Partit Demòcrata ha recuperat la Cambra de Representants amb una majoria que podria arribar als 244 escons, molt per sobre dels 218 necessaris per controlar-la. També ha aconseguit capgirar el Senat, en una nit electoral marcada per victòries en estats tradicionalment republicans com Texas, Kansas, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Iowa i Ohio. Els resultats han superat les previsions de les enquestes, que anticipaven una victòria demòcrata més clara a la cambra baixa i una disputa més ajustada al Senat.

Caiguda dels bastions republicans

El Barça goleja contra l’Aston Villa i espatlla l’aniversari a Emery (3-0)

 

 

BARÇA

 

Champions. L’equip de Flick guanya amb gol de Lamine Yamal i doblet de Raphinha, escala fins a la segona posició i deixa la porteria a zero a Europa després de 18 partits

 

 

Raphinha, Fermín ii Gordon EFE.

 

 

Oriol Tortajada

04-11-2026

 

Hi ha minuts de silenci que honoren i dignifiquen, i després hi ha minuts de silenci que et deixen amb molt mal cos i et conviden a fer una profunda reflexió de si la mesura, per solemne que sigui, queda curta o no. Ha quedat curta. Humil opinió d’aquest cronista. Faria bé de UEFA de revisar el seu protocol d’actuació davant casos concrets i tant punyents com el que ha consternat en les últimes hores a tot el món del futbol amb la tràgica mort del futbolista del Tenerife Jesús de Miguel. 

Mereix ser aplaudida la decisió de la Federació Espanyol de Futbol de suspendre tota la jornada intersetmanal de la copa, masculina i femenina, seguint la mateixa línia de la setmana passada quan el mateix organisme va decidir suspendre també tota l’activitat futbolística arran del dramàtic accident ferroviari a Urda –avui ha dimitit el Ministre de Transports Óscar Puente–, i deixa molt fred, moltíssim, la decisió de la UEFA de mantenir tots els partits europeus d’aquesta setmana.

No va suspendre cap partit tampoc el 2004, amb l’atemptat de l’11M. El Barça, el València, el Vila-real i el Mallorca, amb el suport dels clubs rivals, van demanar aleshores la suspensió dels partits i la UEFA s’hi va negar també. 

El Barça de Rijkaard va perdre aquell 11 de març al Celtic Park, amb gol de Thompson i assistència de Larsson (1-0). Les banderes del camp del Celtic van onejar a mig pal, no va sonar aquella música tan