La família de Guillem Agulló reclama que se'l reconegui com a víctima de terrorisme

 

 

TERRORISME -  FEIXISME

 

 

Consideren que queda "un compte pendent" amb l'assassinat de Guillem: "Que l'Estat reconegui que va fallar" 

 

 

 

 

Berto Sagrera
Barcelona. Dimecres, 4 de novembre de 2026. 13:42
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La família de Guillem Agulló ha reclamat que se'l reconegui com a víctima de terrorisme, fet que suposaria llançar un missatge "contundent de la democràcia espanyola davant dels qui pretenen destruir-la". Agulló, activista antifeixista del País Valencià, va ser assassinat l'11 d'abril el 1993 a Montanejos (Alt Millars), quan tenia 18 anys. Mentre era de vacances, un grup de neonazis li van assestar una punyalada al cor i van marxar cantant el "Cara al sol", fent la salutació feixista. Els seus pares, Guillem i Carme, i la seva germana Betlem lamenten que l'extrema dreta valenciana va reivindicar "des del minut u" l'assassinat de Guillem "com un trofeu" i que el va fer servi per "intimidar la família, els amics i l'activisme d'esquerres valencià", amb pancartes, pintades i trucades telefòniques. A més, l'assetjament els ha arribat a desestabilitzar econòmicament.

Aquell mateix any, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assenyalava que havia estat assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista", i el 2016 la van refrendar i van crear uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluitessin contra la xenofòbia i el racisme —tot i que el PP i Vox els van suprimir el 2024. Tanmateix, la sentència del judici celebrat dos anys després, el 1995, va qualificar l'assassinat de simple "baralla juvenil" i quatre dels cinc acusats van ser absolts. L'únic condemnat per homicidi va ser el neonazi Pedro Cuevas, autor confés de l'apunyalament, que només va complir quatre dels catorze anys de presó als quals l'havien sentenciat.

Que l'Estat reconegui l'error

[Efemèride] 30 anys de la mort de Guillem Agulló

 

 

El jove independentista Guillem Agulló va ser assassinat per uns espanyolistes neonazis l'11 d'abril de 1993

 

 

Guillem Agulló

 

Redacció| 

Dimarts, 11 d'abril de 2023

 

 

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l’Horta Nord, 1974 – Montanejos, l’Alt Millars, 11 d’abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d’esquerres, que morí assassinat a mans d’un grup de militants de l’extrema dreta. Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l’organització juvenil de l’esquerra independentista Maulets, de Burjassot i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice). També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.

 

L’any 2020, els pares de Guillem, Guillem Agulló i Lázaro i Carme Salvador, van ser guardonats amb la Creu de Sant Jordi, «pel seu compromís amb la lluita antifeixista i per combatre el creixement de l’extrema dreta, després de la mort del seu fill a mans d’un militant neonazi».

Fets

La matinada de l’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló es trobava a Montanejos, per vacances de Setmana Santa d’acampada amb uns amics, quan foren assaltats per un grup de joves feixistes al crit de «Sieg Heil» i «Viva España», i un d’ells li donà una ganivetada al cor, fet que li causà la mort. Els agressors van marxar cantant l’himne feixista espanyol «Cara al Sol».

Els familiars i les organitzacions d’esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l’assassinat eren coneguts per la seva ideologia espanyolista i feixista i que també sabien de la ideologia antifeixista de Guillem. Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.

 

Per l’assassinat van ser arrestats: Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez (àlies el Picha), José Cuñat (àlies el Pollo), Francisco Garcia (àlies el Mody) i Pedro Cuevas (àlies el Ventosa), aquest darrer com a autor material del crim. Tots formaven part del grup valencià d’extrema dreta «Komando Marchalenes IV Reich», denominació en honor del règim nazi.

Judici i sentència