El Cercle Català de Negocis considera superada l’etapa de negociacions
per investir el President Mas. Precipitar una investidura in extremis en
un context tan enrarit no afavorirà en res ni al govern ni al procés
sobiranista.
Lamentablement, aquests darrers mesos hem pogut constatar que els
interessos estratègics dels partits encara predominen sobre les
necessitats del país. La llista unitària amb una participació
transversal de la societat civil havia de ser l’instrument que havia de
permetre superar aquestes diferències. I es va demostrar de gran
utilitat. Mai abans havien rebut uns mandats populars tan clars: crear
les estructures d’Estat per iniciar la desconnexió amb l’Estat espanyol i
aplicar un pla de xoc social que mitigués els efectes de la crisi
econòmica. Tanmateix, una part molt minoritària de la classe política
sobiranista s’ha enrocat en debats sobre qüestions que no formaven part
d’aquest mandat.
Al
país que anomenen Espanya al qual pertanyem a la força des de fa
segles, tots sabem el pa que s'hi dóna, però d'altra manera hagués anat
la nostra història si no haguéssim tingut uns polítics de pa sucat amb
oli. Sempre anant a les palpentes i de genollons, demanant les engrunes i
obeint a governs, als quals hem volgut exercir una pedagogia, ignorada i
rebutjada per gent que no han sabut ni volgut escoltar.
En
aquest petit país nostre sempre acabem molt malament. Principalment
(encara que els altres hi posin el seu granet de sorra) per culpa
nostra. Els nostres avantpassats i actualment nosaltres, hem vist passar
la nostra trista història amb les coses sempre a mig fer. Sempre actuem
igual, amb la nostra fal·lera de no arribar mai al final de les coses
buscant camins plens de giragonses que no ens porten enlloc, en comptes
d'agafar el camí recte per arribar a bon port. Mentre nosaltres anem amb
pas de tortuga, els nostres adversaris tenen temps de pensar i actuar
amb rapidesa. A nosaltres ens va la lentitud, la triga i fer-ho tot amb
tardança. Si junt amb aquest costum nostre hi afegim l'enveja i l'odi
cap als altres, sense mirar el benestar del país abans que el seu propi
partit, no és estrany que passem moltes trifulgues per aconseguir tot
allò que ens proposem.