OPINIÓ
Quan et veuen dèbil, ho ets.
“Oriol, aquest és el tracte que us oferim tant a tu com al Carles. Si acotes el cap i demanes perdó, a tu et condemnarem només per prevaricació i desobediència, poca cosa, a ell li fotrem un paquet, tretze anys de presó per sedició i malversació”. No li van poder fer el mateix plantejament a l’altre detingut, tampoc van complir amb l’Oriol. Aquest dilema del presoner no es va produir del tot perquè, ai las, en Carles no s’ha deixat enxampar.
Quan et veuen dèbil, ho ets. Espanya sempre ha volgut col·locar els catalans en un fals dilema del presoner, cercant traïcions, convertint prèviament un dels detinguts en carceller, filtrant a la premsa les condicions del tracte i modificant-les contínuament, dilatant els terminis 'ad aeternum', fins que arriben les presses i pretenen fer-te empassar el gripau a l’últim segon. Ho van fer amb força traça durant l’aprovació de l’Estatut, els vigilants van dir per separat a cada presoner català que l'altre acceptava les rebaixes estatutàries. La intenció del joc baix, del joc brut, era aconseguir que tots dos acceptessin la retallada, per por de quedar-se sols defensant una oposició a l'acord i d'aparèixer com el causant del fracàs negociador.
Aquesta tàctica la voldrien tornar a aplicar amb la investidura de Pedro Sánchez, presentada com la variant anomenada en la teoria dels jocs com a dilema del presoner iterat, una successió de
