CRIT
L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur no és només un tractat econòmic. És una declaració ideològica. Representa la submissió, un cop més, de l’agricultura catalana i europea als dogmes del neoliberalisme globalista, que sacrifica territori, sobirania alimentària i pagesia en nom d’un mercat abstracte que no estima la terra ni la pàtria.
Sota el discurs amable del “lliure comerç”, l’acord amb Mercosur obre les portes a una competència profundament desigual. Productes agrícoles provinents del Brasil, l’Argentina, l’Uruguai o el Paraguai entraran al mercat europeu amb costos molt més baixos, produïts sota estàndards mediambientals, sanitaris i laborals que són inacceptables a Europa i que els pagesos europeus sí que han de complir. El resultat és previsible: pressió a la baixa sobre els preus, ruïna de les explotacions familiars i abandonament del camp.
Aquest és el rostre real del neoliberalisme globalista: exigeix sacrificis sempre als mateixos. A les elits econòmiques els ofereix mercats; als pagesos, resignació.
A Catalunya, aquesta política és especialment cínica. Mentre Brussel·les negocia acords per importar vi, cereals, carn o sucre de l’altra banda de l’Atlàntic, els pagesos catalans topen amb restriccions internes que els impedeixen créixer i adaptar-se. El cas de les vinyes és paradigmàtic:
