 |
| Josep Arranz |
Josep Arranz, membre dels col·lectius Drassanes i Constituents per la Ruptura
Diuen que si té cara
d'ànec, camina com un ànec i fa cuac-cuac, el més probable és que
estiguem parlant d'un ànec. Davant de qui encara nega el caràcter
plebiscitari del 27S, es pot veure (aquí i arreu) que hi ha un bloc amb
dues candidatures nítidament a favor del Sí i un altre bloc, molt més
fraccionat electoralment, a favor del No, si això no és una plebiscit...
Bé, sí, també hi ha una coalició de partits (Podemos-ICV) que opta per
veure-les venir, però que millor que no, o almenys que no ara, o que no
d'aquesta manera, o que no perquè cau en dimecres, però que si fos en
dijous... resumint, que no... tret de que tothom digui que sí, o de que
l'estat espanyol ens deixi. Per tant, sí, existeix una tercera via, la
que assegura que Catalunya No Pot.
Sembla que l’estratègia de la
coalició Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) buscarà atreure indecisos i
esgarrapar vot metropolità, no només a Barcelona, a un PSC ara empetitit
i gairebé residual. Sembla que per aconseguir-ho ha definit dos perfils
d’electors que pretén seduir: el votant "progre", que fins ara era a
l’òrbita socialista; i, en segon lloc, el ciutadà partidari de
"redefinir la relació amb l’Estat", que busca una resposta al "bloqueig"
del procés, però que no el convenç (?) l’oferta existent.
