OPINIÓ - EDITORIAL
Gonzàlez-Cambray ha anat per la carretera equivocada d'ençà del primer moment i per això a hores d'ara la seua dimissió sembla l'única eixida raonable del conflicte
Per: Vicent Partal
16.03.2022 21:30
Ahir grups d’ensenyants van impedir que el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray pogués inaugurar el Saló de l’Ensenyament a Barcelona. I el segon dia de la vaga hi va tornar a haver manifestacions en algunes ciutats i un seguiment important de la convocatòria als centres educatius.
L’enuig i el malestar de la comunitat educativa és molt clar, malgrat alguns intents barroers de manipular-ne les causes. La sensació de desemparament és tan intensa i generalitzada com explicava Joan Cumeras Costa, director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, en aquesta entrevista que publicàvem ahir: “En els meus trenta anys fent classe no havia viscut mai una manifestació com aquesta. Cap. No la recordo. Ni companys meus, inclosos jubilats. I la unió de sindicats, docents i direccions, encara menys. Pensa que el 100% de les direccions de Comarques Gironines han donat suport a la vaga. Vol dir que alguna cosa greu hi ha al darrere.
I efectivament, és així. No pas alguna, sinó unes quantes coses greus hi ha al darrere d’aquest esclat d’indignació. I hi ha una llista de problemes ben coneguts, i de reivindicacions: que es dedique un 6% del PIB a l’ensenyament, la regulació dels conflictes creats per una borsa d’interins que es considera massa gran, la protesta davant la imposició per llei espanyola d’això que en diuen
