LLIBRES :
Per Felix Rabassa
En la nostra història, de vegades, han sorgit personalitats cabdals, importantíssimes, que han contribuït a forjar la Nació, a reforçar-ne la identitat i a dotar de caràcter els fills que han de defensar-la. A Catalunya, en la primera meitat d’aquest passat segle XX, han aparegut uns quants personatges que han reunit aquestes característiques i que han estat els pares intel·lectuals del nacionalisme i l’independentisme català actuals.
Els darrers anys l’historiador Fermí Rubiralta ha biografiat Joan Cornudella i Barberà, Miquel Badia i Daniel Cardona, aquest darrer el pare del nacionalisme i l’independentisme intransigents. El jove historiador Frederic J. Porta també ha fet el mateix amb Carles Muñoz i Espinalt, ha participat en la
biografia de Josep Dencàs (juntament amb Fèlix Villagrasa i l’esmentat Fermí Rubiralta) i està ultimant la publicació de la biografia de Josep M. Batista i Roca.Parlem del personatge i del llibre que ens ocuparan en aquest article: Vicenç Albert Ballester i Camps, la biografia del qual signa també Fermí Rubiralta, juntament amb Joan Muray. El títol del llibre és Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l’estelada i va ser publicat per l’emèrita i catalaníssima editorial Rafael Dalmau Editor l’any 2015.
La biografia d’aquest eminent personatge va molt més enllà d’allò que indica el títol de l’article. Vicenç Albert Ballester va ser molt més que el creador de l’estelada. Aquest enorme patriota català dedicà literalment la seva vida al servei de Catalunya, al servei de la seva independència i al servei de la seva llengua, cultura i identitat.
Ballester de jove fou mariner i va viatjar diverses vegades al continent americà, concretament a Cuba. En les seves estades a l’illa caribenca Vicenç Albert Ballester simpatitzà amb la causa independentista cubana i aquesta experiència la traslladà a Catalunya. No en va Ballester s’inspirà en la bandera independentista cubana per a crear la bandera independentista catalana, l’estelada. A més de mariner, el protagonista d’aquesta biografia fou empresari i fins i tot inventor. Els seus negocis foren en general reeixits, de manera que això contribuí al fet que aconseguís una posició econòmica molt acomodada, sense fer-se, tanmateix, ric. Gràcies als èxits econòmics aconseguits amb els seus negocis Vicenç A. Ballester va poder invertir, durant tota la seva vida, respectables sumes de diners en les diverses empreses catalanistes i independentistes en les quals participà, impulsà i fins i tot en fou ànima. El nostre protagonista no era pas avar a l’hora d’ajudar econòmicament de forma molt important les diverses iniciatives polítiques i culturals en les quals participà, sempre encaminades a “fer pàtria”, tal com ell mateix ho anomenava, i a aconseguir la independència de Catalunya.
Vicenç Albert Ballester milità de sempre a la suprapartidista i patriòtica Unió Catalanista, un partit que no participava en el joc polític, la qual sempre va servir d’aixopluc a tota mena d’iniciatives del nacionalisme intransigent català.
En primer lloc, Ballester maldà per instituir l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, participant i impulsant la seva celebració a Barcelona i fent de catalitzador dels joves catalanistes radicals que hi assistien. D’altra banda, aquesta celebració fou reprimida amb duresa per les forces d’ocupació espanyoles en diversos anys, essent detinguts molts catalanistes que hi assistien. Per això, durant la dècada de 1900 Ballester impulsà, primer, l’entitat La Reixa, i posteriorment, l’Associació Catalana de Beneficència, dues associacions destinades a oferir assistència als presos nacionalistes.
Paral·lelament, el nostre protagonista fou un dels impulsors de l’Escola Catalana Mossèn Cinto, una escola del tot catalana i catalanocèntrica que es va obrir a Barcelona destinada als fills dels obrers. Era una escola la matrícula de la qual era de franc per als fills de les famílies catalanes més humils de la ciutat, sempre amb l’objectiu d’acostar el nacionalisme a les classes més desafavorides, així com allunyar-les de la influència descatalanitzadora de l’esquerranisme espanyolista d’Alejandro Lerroux.
Per al manteniment d’aquesta escola i per a recollir diners per a l’assistència dels presos catalanistes Vicenç A. Ballester va treballar per a organitzar, durant una bona colla d’anys, tot un seguit d’activitats lúdiques els beneficis econòmics de les quals havien de servir per finançar ambdues iniciatives.
Així mateix, Ballester també fou l’impulsor de diversos projectes editorials de premsa nacionalista. En primer lloc, sempre amb l’objectiu de nacionalitzar el país, Ballester impulsà La Tralla, una publicació catalanista radical amb tocs humorístics, que va tancar l’any 1907 després de la persecució governativa de les autoritats espanyoles. El projecte, tanmateix, continuà immediatament en una nova publicació catalanista radical anomenada Metralla, la qual, també perseguida per les autoritats espanyoles, desaparegué el 1909. La tasca nacionalitzadora a través de la premsa de Vicenç A. Ballester continuà amb Renaixement, una nova revista, la qual va durar de 1910 a 1916.
Mentrestant, Ballester i els seus acòlits van endegar la tasca de creació d’una nova simbologia per al nacionalisme radical, que acabà concretant-se amb la creació de la senyera estelada, d’inspiració cubana i segurament també nord-americana. La influència de la rebel·lió de Pasqua irlandesa contra els britànics va influir en gran manera en Vicenç Albert Ballester i en tot el catalanisme integral que ell, en molt bona mesura, encapçalava. Fou en aquells anys en què aquell catalanisme radical esdevingué independentista. La fi de la Gran Guerra el 1918 també influí en el moviment nacionalista català i Ballester, que havia capit la importància de la doctrina Wilson sobre l’autodeterminació dels pobles que s’estava aplicant a l’Europa oriental, de les cendres dels imperis alemany, austro-hongarès i rus, maldà per internacionalitzar la causa catalana i aconseguir la independència de la Nació a través d’un ens dedicat a aquesta fi, el Comitè Pro Catalunya, que no aconseguí el seu objectiu final però sí que va servir per donar a conèixer en certs cercles el plet català.
El llibre també ens parla de la creació d’Estat Català (1922), en la qual, a més de Francesc Macià i Daniel Cardona, Vicenç A. Ballester hi va tenir una participació molt destacada.
Finalment, en la darrera etapa de la seva vida, i afectat per una greu malaltia que el corsecava, Vicenç A. Ballester es veié forçat a reduir la seva activitat política, cosa que no impedí la seva participació en la fundació i desenvolupament de l’organització nacionalista integral i separatista Nosaltres Sols!, al costat de Daniel Cardona.
Vicenç Albert Ballester fou una figura destacadíssima, cabdal, del nacionalisme català i el separatisme del primer terç del segle XX. Sense ell no s’entén el nacionalisme i l’independentisme catalans actuals. Sempre fou un nacionalista i un independentista radical, obsessionat, en el bon sentit de la paraula, en la recatalanització de la nostra terra i en l’alliberament nacional de Catalunya. A l’assoliment d’aquestes dues fites, tan relacionades l’una amb l’altra, Vicenç Albert Ballester hi dedicà tota la seva vida i bona part dels seus recursos econòmics, convertint-lo en un dels grans personatges del catalanisme i l’independentisme d’aquest passat segle XX.
Aquesta biografia escrita per Joan Muray i Fermí Rubiralta i publicada per l’estimada editorial Rafael Dalmau Editor és una obra bàsica per entendre el nacionalisme i el separatisme català del primer terç del segle XX i per a ser conscient i prendre exemple del fet que la tasca individual d’un català, en coordinació, evidentment, amb altres catalans que tenien els mateixos ideals, va ser capaç de convertir aquell moviment, minoritari els primers anys, en el moviment de masses que va esdevenir després. La vida de Vicenç Albert Ballester ens demostra que la dedicació d’un sol home a l’ideal de Catalunya va poder contribuir a enfortir la nostra identitat nacional i a acostar-nos a l’objectiu suprem: la independència de Catalunya.
ENLLAÇ ARTICLE :


Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada