NACIONAL
27/01/2026
Les dades disponibles als portals de contractació pública de la Generalitat de Catalunya apunten a una pràctica reiterada en la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions del Consell Català de l’Esport -adscrit al Departament d’Esports de la Generalitat-, que, com a mínim entre març de 2022 i octubre de 2025, presenta clars indicis d’encaixar en una possible dinàmica de fraccionament contractual, contrària a la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic.
D’acord amb la informació oficial, durant aquest període -prop de quaranta mesos consecutius- el Consell Català de l’Esport ha formalitzat contractes menors mensuals, sense interrupció, per al servei de manteniment de les seves instal·lacions. Tots aquests contractes s’han adjudicat mes a mes de forma directa a la
mateixa empresa, COMSA Service Facility Management, S.A.U., i sempre per un import idèntic de 14.999,00 euros (sense IVA), és a dir, just un euro per sota del llindar màxim de 15.000 euros que la normativa sobre contractació pública estableix per als contractes menors de serveis.Un patró reiterat i homogeni
El caràcter sistemàtic d’aquestes adjudicacions resulta especialment rellevant. No es tracta de contractacions puntuals ni ocasionals, sinó d’un servei de manteniment ordinari, essencial per al funcionament regular d’un organisme públic i, per definició, previsible i planificable en el temps. Malgrat això, en lloc d’articular un procediment de contractació ordinari -obert o simplificat, amb publicitat i concurrència-, el servei s’ha anat cobrint mitjançant una successió ininterrompuda de contractes menors mensuals.
La repetició exacta de l’objecte contractual, de l’empresa adjudicatària i de l’import econòmic reforça la idea d’una unitat funcional del servei, que, d’acord amb la doctrina administrativa i la jurisprudència en matèria de contractació pública, hauria d’haver estat considerada globalment i no fragmentada en múltiples contractes de menor quantia.
Els límits legals del contracte menor
La normativa vigent concep la figura del contracte menor com una eina prevista per a donar resposta a prestacions singulars, esporàdiques o no recurrents, no pas per cobrir necessitats estructurals o permanents de l’Administració. A banda de fixar un límit econòmic de 15.000 euros per als contractes menors de serveis i establir que no poden tenir una durada superior a un any ni ser objecte de pròrroga, la llei és explícita a l’hora de prohibir-ne l’ús fraudulent.
En aquest sentit, s’estableix que en cap cas pot fraccionar-se un contracte amb la finalitat de rebaixar-ne l’import i eludir així les obligacions de publicitat i concurrència competitiva relatives al procediment d’adjudicació que en realitat li correspongui. Per tant, es considera que existeix fraccionament il·lícit quan es contracten per separat prestacions homogènies, previsibles i necessàries per assolir una mateixa finalitat, tal com succeeix en el cas del servei de manteniment de les instal·lacions del Consell Català de l’Esport.
Un import revelador
Un altre element destacable en la controvertida conducta del CCE és l’ús reiterat del mateix import 14.999,00 euros en tots els contractes de manteniment. Aquest import se situa de manera sistemàtica just per sota del llindar legal que obligaria a recórrer a procediments amb concurrència competitiva. Per a les autoritats encarregades de fiscalitzar la gestió econòmica de les administracions públiques, l’ús abusiu d’aquest “preu al límit” sol constituir un indici objectiu d’intencionalitat d’eludir els mecanismes ordinaris de control i publicitat, sense que això impliqui, per si sol, una declaració d’il·legalitat.
Si el servei de manteniment de les instal·lacions de l’organisme s’hagués concebut com una única prestació anual, tal com disposa la legislació, el seu valor superaria àmpliament el límit legal dels contractes menors, amb un import de gairebé 180.000 euros anuals (sense IVA), fet que hauria exigit la convocatòria d’un procediment de licitació obert al conjunt d’operadors del mercat. D’acord amb les dades disponibles, com a mínim s’haurien adjudicat a dit 614.959,00 euros a través del fraccionament.
Directors esquitxats
El Consell Català de l’Esport és un organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al departament competent en matèria d’esports, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia administrativa i econòmica. Entre les seves funcions hi ha la planificació i gestió de la política esportiva de la Generalitat, la gestió d’equipaments i la coordinació amb federacions i entitats esportives.
Des de l’agost de 2024, la direcció del Consell recau en Carme Bastida Marco, nomenada pel govern poc després de l’arribada de Salvador Illa (PSC) a la Presidència de la Generalitat. Bastida rellevà en el càrrec Vicenç Villatoro i Oliver, que havia estat director del CCE d’ençà del juny de 2021, quan la Secretaria General de l’Esport encara formava part del Departament de Presidència, aleshores en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sigui com sigui, els contractes sospitosos s’estenen al llarg de diversos exercicis i mandats, afectant ambdues direccions.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada