POLÍTICA
Ja no es pot amagar el fet que el control de l'empadronament és clau per a l'estabilitat municipal
per REDACCIÓ
18/09/2025 11:20:00h
El debat sobre l'empadronament a Catalunya ha passat en poc temps de ser un assumpte tècnic a convertir-se en una autèntica qüestió política de primer ordre. La magnitud dels casos detectats en municipis com Sant Cugat o Lleida ha encès totes les alarmes. Només a la primera ciutat, es va paralitzar l'alta de 324 persones estrangeres en tot just tres setmanes.
La majoria d'aquestes persones eren procedents de l'Índia i el Pakistan. Això va fer sospitar de l'existència d'una xarxa organitzada dedicada a falsificar contractes de lloguer i facilitar empadronaments. I així ho ha ratificat l'alcalde de Sant Cugat, Josep María Vallès, a Rac1, assenyalant que tot apunta a una "màfia".
Els alcaldes involucrats en aquestes problemàtiques expliquen que el procediment de verificació és
complex. Aquest procediment obliga el consistori a inspeccionar cas per cas, fins i tot repetint visites en diferents horaris. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha descrit un panorama semblant. Larrosa parla de falsedats documentals, suplantacions d'identitat i arrendataris que, a canvi de diners, autoritzen tercers a empadronar-se als seus pisos.
 | |
| La pressió demogràfica tensiona els serveis socials |Europa Press |
La dificultat afegida és que, per llei, si en un termini de tres mesos no es resolen els dubtes sobre una inscripció, el sol·licitant queda empadronat automàticament. Amb aquest sistema, els ajuntaments asseguren estar en una posició de clara vulnerabilitat davant les màfies. És a dir, que la saturació administrativa va en contra de la mateixa administració.
Propostes contundents
Davant d'aquesta situació, també estan sorgint propostes des de la societat civil. Una de les més recents l'ha plantejat Quim Gonter, que aposta per endurir l'accés a les prestacions socials vinculant-les a un arrelament real. La seva idea és clara: exigir un mínim de 10 anys d'empadronament a Catalunya abans de poder accedir a determinades ajudes públiques.
Una manera d'acabar amb els empadronaments fraudulents, és vincular moltes de les prestacions socials a l'arrelament: per accedir-hi, mínim 10 anys empadronat.
— Quim Gonter (@q_u_i_m_) September 17, 2025
En vam parlat amb en @Victor_Puig_ fa poc. Conversa completa aquí: https://t.co/F37aJjfo4e https://t.co/yI9W5Eu1wj pic.twitter.com/eLwlNXkfV7
El raonament darrere d'aquesta proposta és que l'exigència d'una permanència prolongada tancaria el pas al frau massiu. De passada, evitaria que el padró funcionés com a via ràpida per obtenir beneficis socials sense haver contribuït prèviament al sistema. Així mateix, seria un contrapès davant la utilització de l'empadronament com a porta d'entrada automàtica a drets explotats per les màfies.
Amb l'esclat de casos com el de Sant Cugat o el de Lleida, el debat sobre el padró ha deixat de ser local per situar-se al centre de la política catalana. Els ajuntaments reclamen més eines per frenar el frau i la ciutadania en pren bona nota. Això explica el protagonisme de les pròximes eleccions municipals de 2027.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://e-noticies.cat/politica/minim-10-anys-rebre-ajudes-proposta-acabar-fraus-del-padro
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada