dijous, 23 de desembre del 2021

El passotisme de Pedro Sánchez

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de desembre de 2021. 22:44
Actualitzat: Dimecres, 22 de desembre de 2021. 23:00
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

Per si quedava algun dubte sobre com fa política Pedro Sánchez, aquest dimecres, a la reunió telemàtica que ha mantingut amb els presidents de les comunitats autònomes, ha quedat clar: una única proposta, el retorn de l'obligatorietat de la mascareta als espais exteriors. La resta de mesures restrictives davant de la pandèmia, que siguin les comunitats autònomes les que les imposin. No és, en contra del que pugui semblar a primera vista, una decisió de cogovernança sinó d'oportunisme polític davant del desgast electoral. El president del govern espanyol vol salvar com sigui el 24 i el 25 de desembre, els dos dies clau de les vacances nadalenques a Espanya, i, al terreny polític, quan totes les enquestes preelectorals, excepte el CIS, el situen en risc de perdre la Moncloa per una majoria al Congrés entre el Partit Popular i Vox en les pròximes eleccions espanyoles. És cert que falta temps, però la facilitat de Sánchez per posar-se de perfil en un tema tan important és entre sorprenent i decebedor.

 

Al final, la decisió de Sánchez acaba convertint la gestió del coronavirus en un caos territorial, ja que els governs autònoms, per més mesures que imposin, han de passar pels

diferents tribunals de justícia autonòmics i res no és absolutament efectiu si no pot controlar el tancament territorial de les comunitats per carretera, ferrocarril, mar i aeroports. Al final, per exemple, el grau d'eficàcia de les dràstiques mesures imposades pel Govern de Catalunya està subjecte a eventualitats com la mobilitat entre autonomies que no tenen restriccions i tenen indicadors pitjors que Catalunya. Perquè el Govern de Catalunya no pot decidir què passa a l'Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc, per citar les nou comunitats autònomes que estan aquest dimecres per sobre de la xifra de 756,3 en la incidència acumulada en els últims 14 dies.

Per si quedava algun dubte sobre com fa política Pedro Sánchez, aquest dimecres, a la reunió telemàtica que ha mantingut amb els presidents de les comunitats autònomes, ha quedat clar: una única proposta, el retorn de l'obligatorietat de la mascareta als espais exteriors. La resta de mesures restrictives davant de la pandèmia, que siguin les comunitats autònomes les que les imposin. No és, en contra del que pugui semblar a primera vista, una decisió de cogovernança sinó d'oportunisme polític davant del desgast electoral. El president del govern espanyol vol salvar com sigui el 24 i el 25 de desembre, els dos dies clau de les vacances nadalenques a Espanya, i, al terreny polític, quan totes les enquestes preelectorals, excepte el CIS, el situen en risc de perdre la Moncloa per una majoria al Congrés entre el Partit Popular i Vox en les pròximes eleccions espanyoles. És cert que falta temps, però la facilitat de Sánchez per posar-se de perfil en un tema tan important és entre sorprenent i decebedor.

 

Al final, la decisió de Sánchez acaba convertint la gestió del coronavirus en un caos territorial, ja que els governs autònoms, per més mesures que imposin, han de passar pels diferents tribunals de justícia autonòmics i res no és absolutament efectiu si no pot controlar el tancament territorial de les comunitats per carretera, ferrocarril, mar i aeroports. Al final, per exemple, el grau d'eficàcia de les dràstiques mesures imposades pel Govern de Catalunya està subjecte a eventualitats com la mobilitat entre autonomies que no tenen restriccions i tenen indicadors pitjors que Catalunya. Perquè el Govern de Catalunya no pot decidir què passa a l'Aragó, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc, per citar les nou comunitats autònomes que estan aquest dimecres per sobre de la xifra de 756,3 en la incidència acumulada en els últims 14 dies.

 

Les nou, segons les decisions preses avui dia, sense mesures restrictives comparables a les de Catalunya, igual que set més estan per sota d'aquest índex d'incidència acumulada. Bé és cert que a Catalunya l'índex d'ocupació de les UCI és el més alt de tot l'Estat i està situat al 30,44%, segons dades del Ministeri de Sanitat actualitzades aquest mateix dimecres. També és veritat, que l'evolució dels contagis és tan alta que la preocupació de la gent ha anat notablement a l'alça en els últims dies. Per a Pedro Sánchez, i en això, també, la visió de la situació està als antípodes de la del president Pere Aragonès, "No som al març de 2020, ni al Nadal de l'any passat. Per tant, les mesures han de ser diferents i basades en l'experiència", ha explicat a títol de justificació. El resum d'aquesta experiència és que, en la resta d'Espanya, després de Nadal, veurem si es fa alguna cosa, però a 48 hores d'iniciar-se les festes opten per encreuar els dits, la mascareta de Sánchez i esperar a veure què passa.

 

Dues últimes idees: agradi més o menys, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha guanyat una part important del relat a les Espanyes. Tots volen ser un petit o petita Ayuso resistint-se a les restriccions, cosa que no passava en onades anteriors. En segon lloc, mesures restrictives i parcials en solitari dins d'un Estat que té a l'abast els principals ressorts per controlar tot el perímetre té una eficàcia limitada. En tot cas, cal fer política per revertir la situació a Espanya. I esperar a veure què autoritza i què no autoritza en les pròximes hores el TSJC del sol·licitat pel Govern. Entre altres coses, el toc de queda.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-passotisme-pedro-sanchez_685991_102.html