Així és com la JEC aplica la doble vara de mesurar als falangistes de Blanquerna i al president Torra

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El president Torra fou apartat del càrrec amb la sentència ferma del Tribunal Suprem espanyol, mentre que els ultres de Blanquerna sí que podran ser candidats a Madrid tot i tenir també una condemna en ferm del Suprem

 

 

Per: Redacció 

16.04.2021  16:15

 

 

 

 

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha permès que els falangistes Manuel Andrino Lobo i Jesús Fernando Fernández Gil, condemnats amb sentència ferma pel Tribunal Suprem espanyol el juliol del 2020 per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna durant l’Onze de Setembre del 2013, siguin candidats de la Falange Espanyola de les JONS a les eleccions de la Comunitat de Madrid del 4 de maig. La JEC ha respost al recurs presentat per l’associació Drets, que recordava a la Junta Electoral de Madrid i a la JEC que una condemna amb sentència ferma és causa d’inelegibilitat segons la legislació espanyola.

 

La Junta Electoral de Madrid respon a Drets que “no s’acredita” que els dos ultres compleixin una pena privativa de llibertat –se n’ha suspès l’ingrés a la presó unes quantes vegades– ni se’ls hagi privat del dret de sufragi passiu per sentència ferma. És a dir, que a la Junta de Madrid no li consta que s’hagi d’executar la sentència ferma del Suprem contra els dos falangistes.

 

La doble vara de mesurar de la JEC en aquest cas respecte de la condemna contra el

president Quim Torra és evident. Torra fou condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el desembre del 2019, i el Tribunal Suprem espanyol en confirmà la inhabilitació el setembre del 2020. Amb la sentència del Suprem, Torra va haver de deixar d’exercir de president i el Palau de la Generalitat, tot esdevenint el primer president de la Generalitat inhabilitat durant l’exercici del càrrec.

 

Tot i que la defensa de Torra podia presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol (TC), el Suprem va ordenar al TSJC que executés la condemna immediatament, i el tribunal va notificar-ho al president. El TC tampoc no va concedir la mesura cautelar de suspendre la inhabilitació mentre estudiava el recurs, tal com va demanar la defensa del president. La inhabilitació també li impedia de concórrer com a candidat a les eleccions del 14-F, en el cas que Torra hagués volgut formar part de la llista de Junts. La pressa per apartar Torra del càrrec va portar el TSJC a cometre un error greu, però ni el TSJC ni el TC van admetre la suspensió cautelar de la condemna.

 

Al recurs, Drets també recordava que la JEC havia ordenat a la Junta de Barcelona l’exclusió d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull de les candidatures d’ERC i Junts a les eleccions espanyoles del 10-N el mateix dia que el Suprem els condemnava per sedició i malversació. La JEC es limita a respondre que no és competent per a resoldre un recurs administratiu-electoral i que el recurs s’hauria d’haver presentat al jutjat contenciós-administratiu, i afegeix que la urgència amb què va tramitar-se l’exclusió dels presos polítics de les candidatures responia a una consulta de la Junta de Barcelona a la JEC sobre com havia de procedir després de la sentència contra el procés, tot recordant que aquell 14 d’octubre de 2019 acabava el termini per a la proclamació de les candidatures.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/jec-torra-ultres-blanquerna-madrid/