CORONAVIRUS
Núria Casas
Barcelona. Dijous, 22 d'octubre de 2020. 05:30
Actualitzat Dijous, 22 d'octubre de 2020. 09:56
Richard Horton és l'editor i director de The Lancet, la revista més important en medicina arreu del món. El passat mes de gener va ser el primer en parlar de l'amenaça d'una epidèmia mundial causada pel coronavirus. Aleshores, aquella paraula era estranya o molts, directament, ni n'havíem sentit parlar. Menys d'un any després el temps li ha donat la raó, i ell mateix admet que ara se l'escolten més i s'ha fet famosa una revista 100% científica que prèviament no despertava cap interès mediàtic. Les seves editorials han estat molt dures contra la gestió de la pandèmia a l'estat espanyol.
Horton és professor honorari en la London School of Hygiene and Tropical Medicine i al University College of London. És membre del Consell de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i presideix el Consell de la Xarxa de Mètriques de la Salut, una associació sanitària global amb seu a Ginebra que es dedica a millorar els sistemes d'informació sanitària. Viu a Londres amb la seva dona i la seva filla i carrega també contra el govern de Boris Johnson. De fet, critica la gestió del coronavirus de la Gran Bretanya situant-la al mateix nivell que Espanya.
En què s'ha equivocat el govern de Pedro Sánchez?
D'entrada en la primera fase de la desescalada. No hi havia cap pla i Sánchez va dir que tot aniria bé sense tenir res pensat ni desenvolupat, com per exemple un sistema de detecció i rastreig del coronavirus creat pel propi govern espanyol. Això va fer impossible baixar la prevalença del virus. L'objectiu hauria d'haver estat que al juliol i l'agost s'hagués mantingut el virus a nivells baixos, cosa que el Regne Unit tampoc va fer.
"La gent no confia amb el govern espanyol i per això no segueixen les normes"
I quin és el problema doncs?
Que no teniu un sistema polític de consens, hi ha d'haver alguna manera d'unir el sistema. La gent no té confiança en el govern i per tant no hi ha voluntat de seguir les normes, però al final l'error més important és del líder que ho gestiona. El govern confiaba massa en tornar a la normalitat. Ho recordo, i està gravat, com Sánchez animava a confiar en tornar a la normalitat. La realitat és que ningú pot fer-ho mentre el virus continuï circulant. No podia dir això.
" Espanya necessita una agència nacional de sanitat "
Parla de tenir un pla, però el que ens arriba des del ministeri és que sí fan proves de PCR i han contractat rastrejadors. A què es refereix exactament?
Espanya necessita una agència nacional de sanitat. Podeu agafar l'exemple d'Alemanya i el seu Institut Robert Koch, una agència dedicada a la recerca i responsables finals del control i la prevenció de malalties. Queda, en aquest cas, supeditat al ministeri de sanitat del govern de Merkel, però només es dedica a això, al control i seguiment d'aquesta mena de contagis. Són qui ha gestionat la pandèmia a Alemanya, ells definien com, i es tirava endavant amb aquesta única direcció.
Creu que l'estat espanyol amaga o juga amb les xifres de contagis?
No és que amaguin dades sinó que no han invertit prou per tenir dades fiables. El problema és que no hi ha suficient informació i el sistema és deficitari. I no és únicament responsabilitat de Sánchez, això ja va començar amb la crisi del 2008. Després del crac econòmic es va va triar el camí de l'austeritat i retallar milions d'euros de la sanitat. Quan va arribar la pandèmia no estaven preparats.
" A The Lancet vam publicar cinc articles sobre el coronavirus el passat mes de gener, que el govern espanyol va ignorar "
Mirem al passat més recent. La seva revista va ser la primera en publicar l'amenaça d'aquest nou virus el mes de gener. Cap govern s'ho va llegir?
Alguns sí, no tothom ho va ignorar com va fer Espanya. A The Lancet vam publicar cinc articles sobre el coronavirus entre els mesos de gener i febrer i ningú va fer res. La història del coronavirus és una història d'errors polítics. Si haguessin començat a fer testos s'haguessin evitat molts problemes. Recordo perfectament que al gener vam descriure què era la Covid-19 i el que passaria, es va avançar que estàvem davant d'una possible pandèmia. La resposta d'Espanya va ser negar-ho tot, fins i tot quan ja tenien els primers morts. També van permetre seguir celebrant grans events com partits de futbol o la vaga feminista del 8M. El govern va llançar sis setmanes on haguessin pogut reforçar el sistema sanitari i posar més llits.
I on queda la gestió dels epidemiòlegs de l'administració?
No he parlat amb Fernando Simón ni amb ningú, no els conec. El problema, en termes generals, és que no tots els experts són del mateix bàndol i quan els científics lluiten fan perdre la confiança. Com passa amb els polítics.
Repassant les dades, i exceptuant Rússia que lidera els positius, després trobem Espanya: és la vergonya d'Europa?
No únicament, també el Regne Unit i Bèlgica, i en menor mesura Itàlia i França. S'han d'investigar les raons per les que ha passat això, hem d'aprendre la lliçó per planejar el nostre futur en els propers tres o quatre anys. S'ha de tenir visió a llarg termini i no només a curt. Hi ha hagut un error catastròfic a nivell polític a Espanya però també en aquests països que t'he indicat. Insisteixo, s'ha d'anar més enllà i no pensar en l'ara només.
" El coronavirus no és imprevisible, sí la política que s'aplica "
El coronavirus és imprevisible?
En absolut. El que és imprevisible són les polítiques que s'apliquen perquè no són prou consistents. Hi ha països que sí ho han fet bé perquè han situat aquesta malaltia com una prioritat i ha acabat esdevenint un èxit de solidaritat nacional. Mira Nova Zelanda, Corea del Sud, el Vietnam o el Japó...
Des de fora, es percep les diferències de gestió entre el govern de Madrid i Catalunya?
No, s'interpreta com un tot on es percep que ningú rema en la mateixa direcció. Al final, si la transmissió es dispara en una zona o altra és pel gran nombre d'intercanvis socials que es produeixen. El virus es transmet de persona a persona i s'ha de comunicar de forma clara, actuar i protegir les famílies. Si la gent no segueix les normes, els problemes es multiplicaran, a Catalunya, Madrid i on sigui.
" Catalunya s'ha de confinar "
Repassant les darreres dades, el 50% dels ingressos a l'UCI a Catalunya ja són per Covid: hem de confinar-nos?
Sí. és necessari tancar-se a casa durant dues setmanes exceptuant les escoles. Això tindria un efecte en les línies de transmissió i donaria quatre setmanes de marge per reduïr l'epidèmia i proporcionar al govern l'oportunitat de treballar per aïllar el virus i guanyar temps. Allà on l'augment de les infeccions té una R superior a l'1, la resposta ha de ser un tall de la circulació immediata. T'he dit dues però també podrien ser tres setmanes tancats. Això portaria la R per sota de l'1, reduiria la prevalença del virus i es guanyaria temps per fer més testos.
És difícil fer entendre això a la ciutadania. Just abans de tancar bars i restaurants, ens deien que obririen discoteques. I ara de cop confinar-nos?
Per això et parlava abans de la importància de ser coherents i donar missatges clars i únics... No es pot generar desconfiança cap als nostres governants.
I com els hi fa entendre als qui temen acabar arruïnats econòmicament?
S'ha demostrat en altres països que qui té sota control i prioritza sortir del coronavirus, després té un creixement econòmic més ràpid i igual a la caiguda prèvia. Mira l'exemple de la Xina.
" Hem d'evitar, com sigui, la tercera onada "
I nosaltres cap a on anem?
Se'ns presenta un hivern molt dur, són temps molt difícils i és realment important que ara es faci tot el que estigui a les nostres mans per protegir el sistema sanitari. Insisteixo en ser clars i assegurar-nos tots els recursos disponibles. Aquesta és la feina que s'ha de fer en les properes quatre o sis setmanes. Ara és el moment d'apretar: hem de protegir les escoles i els treballadors, assegurar-nos que tothom tindrà mascaretes... Hem d'evitar, com sigui, la tercera onada.
" Les paraules d'Illa assegurant que tindrà la vacuna aquest desembre és simplement fals, i ell ho sap "
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va avançar que Espanya rebrà el desembre més de 3 milions de vacunes. Què li contesta?
La conclusió és que el ministre està intentant ser optimista, però un dels problemes que hem après d’aquesta pandèmia és que, si no dius la veritat al públic, perdràs la seva confiança i sovint els líders polítics europeus han promès massa i han aconseguit poc. Aquesta no és un bona posició, perquè perds la confiança de la teva ciutadania. Així doncs, dir que un ciutadà de la població espanyola tindrà una vacuna a finals de desembre és simplement fals. I ell ho sap perfectament.
Quina és l'explicació?
Hi ha moltes etapes per superar abans que hi hagi una vacuna... Probablement es començarà a vacunar la primavera de l'any que ve, al 2021. Abans s'han de tenir els primers resultats i regular per veure si és segura. Després produir centenars de milions de dosis i posteriorment, escollir a qui se li subministra perquè no es podrà vacunar a tothom a la vegada. Els primers haurien de ser els treballadors de la sanitat.
" La primera vacuna podria estar disponible la primavera del 2021 "
Tenim la vacuna candidata a ser la primera?
Podríem mirar cap a la Xina o Rússia però no han acabat els assajos clínics i ja l'estan provant amb les persones, se l'estan jugant molt. De moment, hi ha nou vacunes que estan a punt d'acabar tota la primera fase però n'hi ha 140 més en marxa. A la primavera, podríem tenir la primera amb efectes positius contra la Covid-19 però en els propers dos o tres anys n'hi hauran de millorades i més accessibles. Tingues en compte que la vacuna no és la fórmula màgica, no eliminarà aquest virus. Per fer-nos una idea, l'únic virus que s'ha pogut eliminar al llarg de tota la història és la verola. Per tant, hem de conviure amb el virus.
" Entrem en una nova era "
Ja ens hi podem anar acostumant...
Entrem en una nova era i és diferent a com vàrem començar aquest 2020. Ara mateix acceptem coses inacceptables com les retallades, se'ns ha posat davant d'un mirall i hem vist tots els problemes i els punts dèbils que arrossegàvem com a societat, tot això tan cruel ha quedat exposat. Hem de protegir l'educació i combatre l'austeritat, la nostra responsabilitat i deure és fer alguna cosa per canviar-ho i recordar-ho sempre.
Tenim poca memòria...
Pensa que això no és una pandèmia. Estem parlant d'una sindèmia on reunim tres problemes de cop: el coronavirus, les malalties cròniques que ja arrosseguen moltes persones, com els problemes de cor o la diabetis, i les desigualtats socials.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada