JUDICI AL PROCÉS
Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 11 de juny de 2020
La Sala III contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha dictat dues sentències en què desestima els recursos plantejats per Carles Puigdemont i Antoni Comín contra tres acords de la Junta Electoral Central, de 13 i 20 de juny del 2019, en els quals es va comunicar al Parlament Europeu que es deixaven vacants els seus escons com a eurodiputats electes fins que no prestessin acatament a la Constitució espanyola, i es va denegar la seva inclusió en la llista d'electes remesa a la cambra europea.
La resolució arriba tard i no és efectiva, perquè Puigdemont i Comín son eurodiputats i només la cambra europea pot decidir ara sobre el futur dels seus diputats.
L'alt tribunal avala la constitucionalitat i legalitat de l'actuació de la Junta Electoral Central en aquest cas, ja que "ha aplicat amb tota correcció la llei orgànica de Règim Electoral General", i "no ha discriminat els recurrents ni incorregut en arbitrarietat o en
infracció dels seus drets fonamentals" i "no ha obrat per motius polítics contra ells. Els actes recorreguts no comporten, doncs, cap persecució política dels Srs. Puigdemont i Casamajó i Comín i Oliveres", diuen les sentències.
La sala explica que "la persistent invocació del dret de la Unió Europea que trobem en la demanda i en les conclusions dels recurrents no es tradueix en la identificació d'un sol precepte que suposi un plus en matèria de llibertat i igualtat respecte de la garantia que d'aquestes ofereix l'ordenament constitucional espanyol. No demostren el que afirmen sobre aquesta superior protecció externa. I ens trobem que en l'Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l'acatament a la Constitució de la manera en què ho requereix l'article 224.2".
En aquest sentit, el tribunal considera improcedent plantejar, com van sol·licitar els recurrents i també la Fiscalia, i els lletrats de les Corts Generals i de la mateixa Junta, una qüestió prejudicial al TJUE sobre si és compatible amb el dret de la UE l'article 224.2 de la llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG), que estableix que els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central, i que si no ho fan, la Junta declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no haguessin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi l'acatament.
El motiu de desestimar el plantejament de la qüestió prejudicial és que tots dos recurrents han estat reconeguts posteriorment com a eurodiputats pel Parlament Europeu, després de la sentència del TJUE de 19 de desembre de 2019 en la qual es va respondre a una qüestió prejudicial del Suprem relativa a l'abast de la immunitat d'Oriol Junqueras. Per tant, segons expliquen els magistrats, sigui el que sigui el pronunciament a què arribés el TJUE si es plantegés ara qüestió prejudicial, no tindria cap rellevància per a les pretensions substantives dels recurrents ja que és notori que han estat reconeguts com a membres de Parlament Europeu i que com a tals estan exercint els seus càrrecs.
Les sentències insisteixen en la constitucionalitat del requisit d'acatar la Constitució que estableix l'article 224.2 de la llei electoral, i destaca la inexistència de preceptes i de jurisprudència europeus que ho considerin incompatible amb el dret de la Unió.
Pels jutges, "requerir l'acatament a la Constitució com a condició per accedir a un càrrec obtingut per elecció democràtica dels ciutadans no és una cosa desconeguda en el dret constitucional ni pot reduir-se a mera formalitat intranscendent. Tot i que la raó concreta de la seva exigència i la forma de complir-la variï en funció de les circumstàncies històriques i culturals, en tot cas és un acte personalíssim que en l'ordenament espanyol no implica l'adhesió ideològica als principis i valors de la Constitució ni a l'organització del poder que estableix, sinó el respecte als procediments que s'hi preveuen, també per reformar-la, fins i tot en la seva totalitat, ja que el seu article 168 ho admet ".
El tribunal recorda en les seves sentències que Puigdemont i Comín i estan acusats de delictes molt greus i que, per sostreure's a l'acció de la justícia, van fugir d'Espanya. I que en aquesta condició de pròfugs es van presentar com a candidats a les eleccions europees del 2019, ja que la llei orgànica de Règim Electoral General no prohibeix que els que es trobin en la seva situació puguin concórrer a aquestes eleccions. Per això, la mateixa Sala III va emparar el seu dret a ser elegits mitjançant la interlocutòria de 5 de maig del 2019 i va determinar així les posteriors sentències dels jutjats contenciosos administratius a què es refereix la demanda.
Convocats els electes per prestar davant la Junta Electoral Central l'acatament a la Constitució el dia 17 de juny de´l 2019, a les 12.00 hores, al palau del Congrés dels Diputats, Puigdemont i Comín no s'hi van presentar i van pretendre que es tingués per fet l'acatament per imperatiu legal mitjançant un document notarial atorgat a Bèlgica. Això no va ser acceptat per la Junta Electoral Central i, per això, no els va incloure en la relació enviada al president del Parlament Europeu i va resoldre en els termes de l'article 224.2 de la llei orgànica que, fins que no acatin la Constitució davant seu, els seus escons es considerarien vacants i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per raó dels seus càrrecs.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ts-puigdemont-comin-no-eurodiputats-acatar-constitucio_512664_102.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada