SOCIETAT - SANITAT
La comunitat de Madrid, amb el 14% de la població de l’estat, té el 50% dels casos diagnosticats i el 65% dels morts
Per: Redacció
11.03.2020 12:06
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat aquest matí en una entrevista a A Punt
que en la decisió de suspendre les falles ha estat determinant el fet
que era prevista una arribada massiva de turistes de Madrid, el
principal focus de l’epidèmia de coronavirus a l’estat espanyol. Les
dades del 2019 expliquen que per falles van visitar València 480.000
madrilenys, una xifra que segons el govern valencià, paradoxalment,
encara podia ser més alta aquest any pel fet que s’han suspès les
classes a la universitat, precisament per l’epidèmia de coronavirus.
La revelació, que per una altra banda era molt lògica, ha causat un gran impacte al País Valencià. Les conseqüències econòmiques de la suspensió de les falles i la Magdalena són enormes. En xifres de l’any passat les falles van significar per a la ciutat una facturació que s’acostava als set cents milions, especialment important pel gremi hoteler.
La pregunta que ha començat a circular és si no hauria estat més sensat aïllar Madrid. En el moment que es va prendre la decisió de suspendre les falles i la Magdalena, a València n’hi havia
43 casos confirmats de coronavirus i a Castelló, només quatre mentre que a Madrid n’hi havia 782.
La xifra cal posar-la encara en el seu context. La comunitat de Madrid, tota sola, representa el 50 per cent dels casos diagnosticats a tot l’estat espanyol: 1.024 sobre un total de 2.002. La següent comunitat autònoma amb major nombre de casos, el País Basc, en té 197. El Principat en té 125, situant-se en quarta posició, mentre que el País Valencià en té en total 71 i les Illes en tenen 13.
Aixó doncs el conjunt dels tres Països Catalans, sobre una població pròxima als tretze milions d’habitants tenen 203 casos mentre que la comunitat de Madrid, amb sis milions d’habitants en tenen 1.024. La comparativa amb el cas valencià sol encara és més impactant: Madrid, amb sis milions d’habitants, té 1.024 casos mentre que el País Valencià, amb cinc milions d’habitants, només en té 71.
Per contenir l’expansió del coronavirus el govern italià va prendre en primer lloc la mesura de confinar setze milions de ciutadans en una àrea que afectava la Llombardia i 14 províncies més del nord d’Itàlia. La zona confinada va incloure les ciutats de Milà, la indiscutible capital econòmica del país i Venècia, una de les grans atraccions turístiques.
La decisió es va prendre a la vista que la Llombardia acumulava la major part dels casos.
El 22 de febrer un decret del govern italià posava en quarantena deu poblacions de la Llombardia, que es va anar ampliant en dies successius. I la nit del set al vuit de març es prenia la decisió d’aïllar tota la Llombardia i catorze províncies més, en total setze milions de persones, a les quals se’ls restringia el dret de viatjar. En aquell moment 267 dels 366 morts registrats havien passat a la Llombardia, fet que el govern italià va fer servir com a argument per a justificar una mesura tan excepcional -es tractava de contenir la malaltia en el principal focus de la mateixa i intentar impedir que s’expandís per la resta de l’estat.
Per comparació avui 31 dels 47 morts que hi ha hagut a l’estat espanyol han passat a Madrid i sis al País Basc, sumant entre els dos territoris 37 dels 47 morts. En canvi al País Valencià només hi ha hagut un mort, hi ha hagut tres al Principat i cap a les Illes.
La publicació del decret del govern italià va comportar, però, algunes lliçons. Va provocar en les primeres hores un moviment extraordinari de viatgers fora de la zona teòricament aïllada, bàsicament en trens cap al centre i el sud. I amb posterioritat el govern italià va decidir aïllar el conjunt del país, enmig de fortes crítiques que consideraven que si s’hagués aïllat a temps el focus principal de l’epidèmia no hauria estat necessari acabar confinant tot el país.
Va ser dijous de la setmana passada quan la Comunitat de Madrid va observar que s’havien doblat el nombre de contagis en un sol dia, que el sistema hospitalari estava al límit i que hi havia focus descontrolats, que no tenien traçabilitat sobre la forma de contagi. La conselleria de Salut del govern madrileny tenia un estudi que pronosticava un salt a quinze mil casos si no s’adoptaven immediatament mesures dràstiques i va demanar al govern espanyol que les prengués. El ministre Illa, però, s’hi va resistir plantejant, segons eldiario arguments tècnics, polítics i econòmics per a frenar la decisió. Finalment la decisió del govern basc de tancar completament la xarxa escolar a Vitòria i Labastida va forçar el govern espanyol a acceptar la proposta del govern de la Comunitat de Madrid.
La decisió es va prendre després que fos indiscutible, i així ho va reconèixer en públic Fernando Simon, director del centre espanyol de coordinació d’emergències sanitàries, que la transmissió comunitària, és a dir sense poder aclarir qui la passa a qui, és ‘òbvia ja a Madrid i el País Basc’. La transmissió comunitària és la quarta fase de les cinc que l’OMS ha definit sobre la transmissió de la malaltia. La primera és no tenir casos, la segona tenir casos aïllats, la tercera tenir grups de contagi controlats, com està passant ara mateix al País Valencià o al Principat i la quarta la transmissió comunitària, en que ja no és possible saber qui contamina a qui, amb la qual cosa el sistema de salut es posa en perill de col·lapsar per no poder atendre la gran quantitat de casos que es declaren.
Davant aquesta situació l’alternativa òbvia i sensata és impedir els viatges i els desplaçaments de les persones situades en zones clarament afectades ja per la transmissió comunitària, que en el cas de l’estat espanyol serien Madrid i part del País Basc. Però davant el dilema d’impedir que quatre cents mil madrilenys es traslladen lliurement a València en falles o cancel·lar aquestes ja s’ha vist quina ha estat la decisió. És evident, pel control mateix de la situació a València, que les falles s’havien de suspendre però al mateix temps és xocant que no es prenguen unes altres mesures més evidents, com seria aïllar Madrid.
Editorial de Vicent Partal: La clau és evitar el col·lapse del sistema de salut
EN DIRECTE: L’impacte de la Covid-19, minut a minut
El report diari sobre el coronavirus 2019: suspeses les Falles de València i les Festes de la Magdalena de Castelló
La revelació, que per una altra banda era molt lògica, ha causat un gran impacte al País Valencià. Les conseqüències econòmiques de la suspensió de les falles i la Magdalena són enormes. En xifres de l’any passat les falles van significar per a la ciutat una facturació que s’acostava als set cents milions, especialment important pel gremi hoteler.
La pregunta que ha començat a circular és si no hauria estat més sensat aïllar Madrid. En el moment que es va prendre la decisió de suspendre les falles i la Magdalena, a València n’hi havia
43 casos confirmats de coronavirus i a Castelló, només quatre mentre que a Madrid n’hi havia 782.
La xifra cal posar-la encara en el seu context. La comunitat de Madrid, tota sola, representa el 50 per cent dels casos diagnosticats a tot l’estat espanyol: 1.024 sobre un total de 2.002. La següent comunitat autònoma amb major nombre de casos, el País Basc, en té 197. El Principat en té 125, situant-se en quarta posició, mentre que el País Valencià en té en total 71 i les Illes en tenen 13.
Aixó doncs el conjunt dels tres Països Catalans, sobre una població pròxima als tretze milions d’habitants tenen 203 casos mentre que la comunitat de Madrid, amb sis milions d’habitants en tenen 1.024. La comparativa amb el cas valencià sol encara és més impactant: Madrid, amb sis milions d’habitants, té 1.024 casos mentre que el País Valencià, amb cinc milions d’habitants, només en té 71.
L’opció d’aïllar Madrid, com es va aïllar Milà
Madrid és, sense cap dubte el principal focus de l’epidèmia a l’estat espanyol, d’una manera molt destacada. La pregunta és per quin motiu no s’adopta una estratègia com la que va adoptar el govern italià respecte a Milà i Venècia.
Per contenir l’expansió del coronavirus el govern italià va prendre en primer lloc la mesura de confinar setze milions de ciutadans en una àrea que afectava la Llombardia i 14 províncies més del nord d’Itàlia. La zona confinada va incloure les ciutats de Milà, la indiscutible capital econòmica del país i Venècia, una de les grans atraccions turístiques.
La decisió es va prendre a la vista que la Llombardia acumulava la major part dels casos.
El 22 de febrer un decret del govern italià posava en quarantena deu poblacions de la Llombardia, que es va anar ampliant en dies successius. I la nit del set al vuit de març es prenia la decisió d’aïllar tota la Llombardia i catorze províncies més, en total setze milions de persones, a les quals se’ls restringia el dret de viatjar. En aquell moment 267 dels 366 morts registrats havien passat a la Llombardia, fet que el govern italià va fer servir com a argument per a justificar una mesura tan excepcional -es tractava de contenir la malaltia en el principal focus de la mateixa i intentar impedir que s’expandís per la resta de l’estat.
Per comparació avui 31 dels 47 morts que hi ha hagut a l’estat espanyol han passat a Madrid i sis al País Basc, sumant entre els dos territoris 37 dels 47 morts. En canvi al País Valencià només hi ha hagut un mort, hi ha hagut tres al Principat i cap a les Illes.
La publicació del decret del govern italià va comportar, però, algunes lliçons. Va provocar en les primeres hores un moviment extraordinari de viatgers fora de la zona teòricament aïllada, bàsicament en trens cap al centre i el sud. I amb posterioritat el govern italià va decidir aïllar el conjunt del país, enmig de fortes crítiques que consideraven que si s’hagués aïllat a temps el focus principal de l’epidèmia no hauria estat necessari acabar confinant tot el país.
Una situació fora de control a Madrid?
Aquestes lliçons no sembla que s’hagin après a l’estat espanyol. Així el govern espanyol no s’ha plantejat en cap moment l’opció d’aïllar Madrid i de fet, segons informa eldiario.es, fins i tot s’ha mostrat reticent a acceptar mesures com ara el tancament d’universitats i col·legis a Madrid, així com centres d’oci de majors, que va ser exigit de manera explícita per les autoritats de la comunitat autònoma.
Va ser dijous de la setmana passada quan la Comunitat de Madrid va observar que s’havien doblat el nombre de contagis en un sol dia, que el sistema hospitalari estava al límit i que hi havia focus descontrolats, que no tenien traçabilitat sobre la forma de contagi. La conselleria de Salut del govern madrileny tenia un estudi que pronosticava un salt a quinze mil casos si no s’adoptaven immediatament mesures dràstiques i va demanar al govern espanyol que les prengués. El ministre Illa, però, s’hi va resistir plantejant, segons eldiario arguments tècnics, polítics i econòmics per a frenar la decisió. Finalment la decisió del govern basc de tancar completament la xarxa escolar a Vitòria i Labastida va forçar el govern espanyol a acceptar la proposta del govern de la Comunitat de Madrid.
La decisió es va prendre després que fos indiscutible, i així ho va reconèixer en públic Fernando Simon, director del centre espanyol de coordinació d’emergències sanitàries, que la transmissió comunitària, és a dir sense poder aclarir qui la passa a qui, és ‘òbvia ja a Madrid i el País Basc’. La transmissió comunitària és la quarta fase de les cinc que l’OMS ha definit sobre la transmissió de la malaltia. La primera és no tenir casos, la segona tenir casos aïllats, la tercera tenir grups de contagi controlats, com està passant ara mateix al País Valencià o al Principat i la quarta la transmissió comunitària, en que ja no és possible saber qui contamina a qui, amb la qual cosa el sistema de salut es posa en perill de col·lapsar per no poder atendre la gran quantitat de casos que es declaren.
Davant aquesta situació l’alternativa òbvia i sensata és impedir els viatges i els desplaçaments de les persones situades en zones clarament afectades ja per la transmissió comunitària, que en el cas de l’estat espanyol serien Madrid i part del País Basc. Però davant el dilema d’impedir que quatre cents mil madrilenys es traslladen lliurement a València en falles o cancel·lar aquestes ja s’ha vist quina ha estat la decisió. És evident, pel control mateix de la situació a València, que les falles s’havien de suspendre però al mateix temps és xocant que no es prenguen unes altres mesures més evidents, com seria aïllar Madrid.
Editorial de Vicent Partal: La clau és evitar el col·lapse del sistema de salut
EN DIRECTE: L’impacte de la Covid-19, minut a minut
El report diari sobre el coronavirus 2019: suspeses les Falles de València i les Festes de la Magdalena de Castelló
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/i-per-que-no-sailla-madrid-pel-coronavirus-com-es-va-aillar-mila/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada