Puigdemont, a Copenhague: "A Catalunya està en joc la democràcia a tot Europa" ( VIDEO)

NOVA LEGISLATURA







Marta Lasalas (Enviada especial)
Foto: M.L
Copenhague. Dilluns, 22 de gener de 2018

El president, Carles Puigdemont, ha afirmat durant la seva conferència a la Universitat de Copenhague, en una sala plena de gom a gom, que si els catalans no poden triar lliurement el seu govern, significarà que no hi ha democràcia a Catalunya, que "votar és inútil".



Per això, ha advertit, amb l'actual conflicte entre Catalunya i Espanya i la reacció autoritària de l'Estat espanyol davant el referèndum de l'1 d'octubre, "està en joc la democràcia a tot Europa". "L'ombra de Franco encara és allargada a Espanya", ha assenyalat en una intervenció molt contundent en què ha titllat de venjativa la resposta del Govern de Mariano Rajoy i ha proposat fer un referèndum a tot Espanya.



Puigdemont ha arribat aquest matí a la capital danesa en un vol des de Brussel·les tot i el risc que la justícia espanyola cursés una euroordre de
detenció. De fet, la fiscalia general de l'Estat l'ha demanat un cop s'ha comprovat policialment que el president era a Copenhague però el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'ha desestimat.

Enmig d'una gran expectació mediàtica, política i acadèmica, el president ha seguit amb el programa previst i ha pogut intervenir al debat universitari al que havia estat convidat. Ha arribat acompanyat de l'empresari Josep Maria Matamala que també l'ha acompanyat a la conferència.



El líder de Junts per Catalunya, que precisament ha estat proposat el matí d'aquest dilluns com a únic candidat a la investidura pel president del Parlament, Roger Torrent, s'ha expressat de manera contundent: "No ens rendirem davant l'autoritarisme", ha dit, tot assegurant que aviat es formarà un nou govern independentista. Amb tot, malgrat que se li ha demanat durant l'acte no ha aclarit quan tornarà a Catalunya per prendre possessió del càrrec.



Puigdemont ha iniciat la seva intervenció agraint la rebuda a Dinamarca, país amb el qual de seguida ha comparat Catalunya: "Volem convertir-nos en una Dinamarca del sud", ha resumit gràficament. El president, que ha recordat la victòria independentista a les eleccions del 21-D ha demanat la fi de l'article 155, que ha titllat de "eufemisme d'estat d'excepció" i "desgràcia per a la democràcia" no només a Catalunya sinó a tot Europa.

Els fracassos de la UE

 

 

El president s'ha mostrat molt crític amb la política que ha seguit Europa vers Catalunya. "No podem tancar els ulls als fracassos de la UE", ha dit, tot assenyalant que cal més integració comunitària però vinculada a "més democràcia". "El que està passant a Catalunya és tan decisiu per al futur d'Europa com el Brexit", ha subratllat. Puigdemont ha censurat el suport de la Comissió Europea al govern de Mariano Rajoy, perquè, al seu parer "ha legitimat més la força i les amenaces judicials" contra l'independentisme català.



El polític gironí que ha contrastat sovint la situació espanyola amb la danesa, ha recordat que Copenhague ha reconegut el dret d'autodeterminació a dos dels seus territoris Grenlàndia i les Ille Fèroe. "Dinamarca demostra que entén la democràcia com la millor manera d'empoderar les persones", ha dit.



El president ha abordar el referèndum català de l'1 d'octubre confessant "l'error" d'haver pensat que a l'Europa del segle XXI l'Estat espanyol no actuaria amb violència ni violaria els drets fonamentals. "Ens vam equivocar", ha dit, per repassar després els efectes de la repressió: des dels polítics empresonats i "tractats com terroristes" fins al seu propi exili i el dels consellers establerts a Brussel·les per evitar la presó preventiva. "A Espanya, l'ombra de Franco encara és allargada", ha conclòs.

Revenja d'Espanya

 

 

Ha denunciat que els dirigents detinguts estan empresonats a més de 600 quilòmetres de casa seva, contravenint la normativa europea en aquest punt. “Això no és justícia, és revenja”, ha clamat.



"El problema fonamental és que Espanya no reconeix Catalunya com a nació, com a subjecte polític", ha dit. També ha recordat que l'autogovern català és previ a la Constitució espanyola i ha posat en relleu que 9 dels 11 presidents de la Generalitat de l'últim segle han estat "destituïts, empresonats, exiliats o executats". El president ha insistit que "és hora de negociar", però que la solució no ha de ser "penal" sino "política".



En aquest punt ha reiterat l'aposta per una sortida negociada, ha insistit en la disposició a pactar no només la data i pregunta d'un referèndum sinó també la possibilitat que aquest se celebri a tot Espanya, com "una solució o una proposta com a punta de partida".



L'audiència no ha amagat, de manera majoritària, les simpaties cap a Puigdemont, però no així els dos ponents que han participat amb ell al debat, dos professors de la mateixa universitat, que han expressat les crítiques al president .



El professor de ciències polítiques de la Universitat Christian F. Rosboll ha advertit que no hi ha democràcia sense fronteres i que la forma de “política identitària que no cedeix és populisme”, per la qual cosa ha insistit a demanar Puigdemont si és possible obrir una negociació.



Davant d'aquesta intervenció, el moderador de l’acte ha interrogat directament Puigdemont si és populista. “No!”, ha replicat. “A Catalunya el que volem és expressar la nostra voluntat amb les eines democràtiques. No té res a veure amb el populisme”, ha reblat a més de recordar la voluntat del seu Govern de negociar la data i la pregunta del referèndum i la disposició a què se celebri un referèndum a tot l'Estat.



La darrera a intervenir ha estat la professora Marlene Wind que ha interrogat Puigdemont amb una bateria de preguntes per demanar-li, entre d'altres qüestions, si pensa que el líder rus Vladimir Putin està content amb el procés català. Puigdemont li ha retret que aquest hipotètic vincle entre Putin i el procés català no és matèria d’un debat acadèmic sinó propi de determinats mitjans. “Si us plau, més seriositat”, ha reclamat. Igualment ha advertit que és “ofensiu” les teories que volen assenyalar en la situació catalana un risc de balcanització.



El president ha hagut també de desmentir qüestions com que no es permet parlar castellà a Catalunya i ha descrit que la política d’immersió com “el més important èxit del catalanisme”.









Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/puigdemont-copenhague-conferencia_231564_102.html