REPÚBLICA CATALANA
Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 30 d'octubre de 2017
La Fiscalia ha presentat aquest matí les dues querelles pels delicte de rebel·lió, sedició i malversació contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del Govern i la Mesa del Parlament. Només el delicte de rebel·lió ja comporta 30 anys de presó.
El Ministeri Públic presenta les querelles i els demana una fiança de 6.207.450 euros a pagar per a "l'assegurament de les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer els ara querellats" i remarca que s'inclou "l'exigència de fiança i, si escau, embargament de béns en la quantia que prudencialment es fixa en un import de 6.207 450 euros d'acord amb les previsions contingudes".
El que no ha demanat és ara mateix la presó. S'espera a que declarin. Tot i que si no es presenten a la compareixença, l'ordre és de detenir-los.
El Fiscal també demana que el cas que està obert ara mateix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Govern dirigit per la magistrada Mercedes Armas es traslladi a l'Audiència Nacional i s'unifiqui tot en un.
En una compareixença per anunciar les querelles, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, ha explicat que
les querelles inclouen a tots aquells que hagin pres i fet "decisions i actes al llarg d’aquests dos últims anys i que han provocar una crisi institucional que va culminar el 27 d’octubre amb la declaració d’independència·.
Maza ha qualificat de "menyspreu a la institució" el camí que ha emprès el Govern de la Generalitat per declarar la independència.
El Fiscal General de l'Estat ha tancat la compareixença amb tota una declaració d'intencions: "La Fiscalia continuarà exercint les seves funcions des de la imparcialitat per garantir el respecte a l’estat de dret i a l’ordre instuticonal greument afectat per les conductes que motiven les querelles".
Els investigats
Les querelles de la Fiscalia tenen en compte tots els mobiments que ha fet el Govern i Parlament des de fa dos anys.
La Fiscalia acusa a tot el consell executiu del Govern de la Generalitat i que el govern espanyol ha cessat: Carles Puigdemont i Casamajó, President; Oriol Junqueras i Vies, titular del Departament de la Vicepresidencia i de Economía y Hacienda; Jordi Turul i Negre, Conseller de Presidencia; Raül Romeva i Rueda, Conseller del Departament d'afers Internacionales, Relacions Institucionals i Transparencia; Antoni Comín i Oliveres, Conseller de Salud; Josep Rull i Andreu, Conseller de Territori y Sostenibilitat; Dolors Bassa i Coll, Consellera de Treball, Afers Socials i Familia; Meritxell Borràs i Solé, Consellera de Gobernació, Administracions Públiques habitatge; Clara Ponsatí i Obiols, Consellera de Ensenyament desde mayo 2016; Joaquim Forn i Chiariello, Conseller d'Interior; Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura; D. Carles Mundó i Blanch, Conseller de Justicia; Santiago Vila i Vicente, Conseller d'Empresa i Coneixement, i Meritxell Serret i Aleu, Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
L'altra querella, la que s'ha presentat al Suprem, inclou com a investigats Carme Forcadell i Lluís, presidenta del Parlament de Catalunya i els membres de la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas i Díez, Vicepresident primer entre el 22 d'octubre de 2015 i el 25 de juliol de 2017 i des del 17 d'aquest mateix mes, president del grup parlamentari Junts pel Sí; Lluís Guinó i Subirós,
Vicepresident primer des del 25 de juliol de 2017; Anna Simó i Castelló, Secretària
primera i Dª. Ramona Barrufet i Santacana, Secretària quarta, tots ells membres de la
diputació permanent del Parlament, així com contra D. Joan Josep Nuet i Pujals,
Secretari Tercer de la Mesa.
Provocar la revolta al carrer
La Fiscalia justifica el delicte de rebel·lí apuntant que menter el Parlament feia una feina d'aparent legalitat, s'estava organitzant la revolta al carrer: "mentre que els treballs parlamentaris s'orientaven a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió, l'actuació a través dels moviments populars, per ells afavorida, anava encaminada a crear a la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les
institucions espanyoles i els poders de l'Estat que justifiquessin la desobediència de la societat cap a les ordres emanades d'ells i que permetessin, quan fos necessari, el seu mobilització per donar suport a la consecució dels fins independentistes".
El Ministeri Públic avala el delicte de rebel·lió, tot i que no hagi hagut violència al carrer ni cap alçament, amb l'impuls de les concentracions multitudinàries al carrer. De fet la Fiscalia té en compte totes les que s'han fet els últims dos anys.
El text del Fiscal no s'oblida de la intervenció de l'ANC i Òmnium, que ja tenen les seves propies querelles i els seus presidents a la presó de Soto del Real, però en aquesta nova denuncia posa en el centre del debat una feina encoberta del Govern en ple: "Paral·lelament i com a instruments al servei del pla secessionista del Govern, els querellats van promoure actes, manifestacions i proclames abonant en la societat la idea de l'existència d'un dret d'autodeterminació de Catalunya sobre el qual quedava legitimada qualsevol actuació del Govern i del Parlament al marge de les lleis i en contra de la Constitució, fent néixer en la societat la creença de la legitimitat de les
actuacions en contra del poder constituït per defensar aquest inexistent i inconstitucional
dret d'autodeterminació".
La Fiscalia té en compte el fet que alguns dels membres del Govern son socis de l'ANC i d'Òmnium i que haurien donat indicacions per les mobilizacions: "Cal tenir en compte que gran nombre de consellers del Govern i diputats independentistes, com es va exposar supra, són associats d'aquestes entitats sobiranistes, per el que les iniciatives de ANC, Òmnium o AMI i les actuacions del Govern o del Parlament es van dissenyar per tots els membres del Govern i els aquí querellats de manera que es retroalimentaven unes a les altres".
Entre els consellers que són membres de les entitat hi ha Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Raül Romeva Rueda, Jordi Turull i Negro, Dolors Bassa i Coll,i Anna Simó.
El Ministeri Pública argumenta que el Govern tenia "la necessitat de comptar amb el suport actiu de la ciutadania mitjançant mobilitzacions, concentracions o manifestacions que pel seu nombre representessin una força intimidatòria suficient, va ser gradualment imposant-se en tots els àmbits independentistes, des dels partits polítics favorables a la independència, a les institucions catalanes i els seus representants".
La querella contra els membres del Govern s'ha presentat, tal com estava previst, a l'Audiència Nacional, perquè el president i els consellers han perdut la condició d'aforats. I al Tribunal Suprem la que afecta la presidenta del Parlament, Carme Frocadell, i els membres de la Mesa.
Les querelles demanen la citació urgent dels acusats, tot i que no contemplem mesures cautelars abans, com ara detencions. Això la Fiscalia ho deixa per després de les declaracions dels investigats.
Tant l'Audiència Nacional, com el Tribunal Suprem, ara les ha d'admetre a tràmit.
Sense exèrcit i amb els Mossos
La querella explica la necessitat del Govern de comptar amb la "complicitat" dels Mossos davant la manca d'excèrcit i recull en el text les conclusions del Consell de la Transició Nacional que incloia "ampliar les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra, assumint aquest funcions de
seguretat externa i / o defensa, la qual cosa implicaria una militarització parcial d'algunes
unitats i efectius dels Mossos".
En aquest sentit argumenta que "la Generalitat plasmava així la necessitat de comptar amb el suport de les forces de seguretat per dur a terme el procés independentista, en particular pel que fa a la policia autonòmica".
I conclou que "la declaració d'independència i l'assumpció en exclusiva del comandament sobre els Mossos Esquadra suposa implícitament la potencial utilització d'aquesta força armada contra
qui intentin fer efectiva la vigència de la Constitució Espanyola a Catalunya".
La querella contra el Govern
La querella contra la Mesa del Parlament
Enllaç notícia :
http://www.elnacional.cat/ca/politica/fiscalia-querella-puigdemont-rebellio_207429_102.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada