INDEPENDÈNCIA
Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Divendres, 20 d'octubre de 2017
La convocatòria d'eleccions a Catalunya emergeix com l'escenari més probable en què desemboqui l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a llarg termini, per bé que els partits que li donen suport no s'aclarien aquest divendres sobre l'anunci de la data en què se celebrarien els comicis. La portaveu d'Igualtat del PSOE Carmen Calvo havia llançat al matí la data per al gener, per bé que el govern espanyol afirmava després del Consell de Ministres que era prematur parlar-ne. Redoblava l'embolic Cs, ja que segons Albert Rivera Calvo no mentia però es volia esperar a la compareixença de Mariano Rajoy aquest dissabte per informar-ne públicament.
El portaveu de la Moncloa Íñigo Méndez de Vigo ha respost en la roda de premsa dels divendres que era "massa d'hora" per posar data als comicis, negant implícitament les paraules del PSOE. A parer seu, la prioritat és "restablir la legalitat i la convivència", motiu pel qual ha negat en diverses ocasions que el 155 servís per suspendre l'autonomia. Així les coses, De Vigo ha allargat l'horitzó temporal, afirmant que eren mesures "que no s'apliquen d'un dia per a un altre" –curiosament, en paral·lel a la caiguda del PP a les enquestes i que fonts de la mateixa formació contemplessin fa dies el termini de sis mesos per nova convocatòria.
Confusió socialista
Així les coses, els socialistes s'han mostrat en un primer moment taxatius, tot i que després Calvo ha matisat les paraules. Segons les fonts consultades a l'executiu central, no consta que l'acord estigués tancat realment, sinó que s'acabarien de tallar serrells en les properes hores –per exemple, sobre quin seria el paper del Parlament, com explicava El Nacional aquest divendres, motiu de debat entre la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría i el PSOE. El mateix Rajoy ha dit des de Brussel·les que comptaria amb el suport dels seus dos aliats per acabar de definir les mesures, tot i que no ha donat per tancada la negociació.
Davant d'aquest escenari de pactes confusos entre PP i PSOE, Rivera és qui més llum hauria intentat aportar a l'embolic. El líder de la formació taronja ha descartat una candidatura conjunta entre les tres formacions constitucionalistes, però ha confirmat el termini del gener. Això entronca amb la defensa que havia fet els dies previs d'unes eleccions "legals, lliures i amb garanties" de forma immediata –albirant l'esperança que Cs governés a Catalunya amb Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat.
Eleccions sí o no
La qüestió és que De Vigo sí que ha confirmat que el 155 serveix per convocar eleccions –a diferència d'allò que sostenen alguns constitucionalistes–. No ha volgut avançar més mesures, per bé que continuen damunt la taula la probabilitat que es controli la conselleria d'Interior i els Mossos, es prengui el poder d'Economia –tot i la intervenció del ministre Cristóbal Montoro a les finances catalanes– i la Presidència –per poder garantir l'organització dels comicis. Les mesures seran exposades amb concreció per Rajoy aquest dissabte, després del Consell de Ministres extraordinari, que anirà seguit d'una reunió del Ple del Senat.
Serà al ple definitiu de la cambra alta on s'acabarà d'aprovar el 155, si el president Carles Puigdemont no convoca abans eleccions. Segons fonts de l'executiu central, la suspensió de l'autogovern no s'arribaria a fer efectiva si Puigdemont les organitza, en tant que s'estaria emprant la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General), un fet que a la Moncloa interpreten com el retorn a la legalitat constitucional. Això es creu així perquè uns comicis no es podrien fer d'altra manera que no fos la llei espanyola –en tant que Catalunya no n'ha desenvolupat una de pròpia i s'empara en la de l'Estat–.
Enllaç notícia :
http://www.elnacional.cat/ca/politica/rajoy-acord-psoe-eleccions-gener_204030_102.html
