REFERÈNDUM
L'executiu català pretén que la borsa de treballadors voluntaris permeti garantir la logística que implica l'organització del referèndum
La Generalitat designarà els col·legis i els coordinadors electorals en aquells municipis en què l'ajuntament no col·labori en la votació
Puigdemont anuncia una «borsa» voluntària de treballadors per organitzar el referèndum
Joan Serra Carné / Oriol March | 14/06/2017 a les 14:50h
 |
| Una urna amb una estelada, en una concentració sobiranista | Adrià Costa |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat aquest dimecres al Parlament
els següents passos que farà el Govern en la preparació del referèndum,
després que la setmana passada comuniqués la data i la pregunta de la
votació en un acte solemne al Pati dels Tarongers. Puigdemont ha anunciat durant la sessió de control, en resposta a Junts pel Sí, que el seu executiu estudia la creació d'una "borsa" voluntària de treballadors -no necessàriament públics- per participar en l'organització de la consulta.
Així, els ciutadans que ho desitgin es podran inscriure en aquest
registre com a "agents electorals" i passaran a formar part de la
maquinària per preparar la votació. És el recurs que planteja el Govern
per no "forçar" el paper dels funcionaris en la cita de l'1 d'octubre.
El paper dels treballadors públics ha generat polèmica en les últimes
setmanes, i el govern espanyol pressiona per amenaçar tots aquells que
participin en el referèndum. Darrere de l'anunci d'aquesta borsa, però,
hi una feina ingent de l'executiu per dotar el referèndum de garanties,
uns detalls que s'explicaran a finals de juny -podria ser el dia 30-,
però que ja han començat a transcendir.
Entre 6.000 i 8.500 meses
La Generalitat calcula que es necessitaran, com a mínim, 4.500 agents electorals per cobrir les necessitats de la jornada de votació en tant que "representants de l'administració" dins dels col·legis. En els processos electorals que s'han celebrat durant les últimes dècades a Catalunya s'han fet servir entre 6.000 i 8.500 urnes, i els càlculs del Govern van en aquesta línia de cara al referèndum. Això vol dir que, si s'agafa com a referència de 8.000 urnes -la més probable, tenint en compte l'acord marc de licitació per comprar-les-, vol dir que caldrien unes 72.000 persones implicades en l'operatiu. D'on surt aquest número? Inclou els tres titulars de la mesa, els tres primers suplents i els tres segons
suplents.
La tria d'aquestes persones es farà a través de sorteig, com en els processos electorals habituals. Les fonts consultades indiquen que encara cal decidir qui "assumirà" aquest sorteig en forma de procés de selecció. Normalment, el fan els ajuntaments creuant les dades del cens i del padró. La Generalitat està convençuda que no podrà fer servir el cens electoral espanyol -l'ha demanat, sense esperances-, de manera que haurà de trobar la manera de "legitimar" les dades que ja té per fer-lo servir en el referèndum. El que sí que queda clar és que hi haurà una junta electoral pròpia que estarà inclosa dins la llei de transitorietat, que és d'on penjarà el referèndum. "La Generalitat té les dades i trobarà la manera de legitimar-les", assenyalen dirigents consultats.
El Govern i el paper dels ajuntaments
Què farà el Govern per assegurar-se que el referèndum disposarà tant de col·legis electorals com del personal necessari per dur a terme la votació? En unes eleccions, són els ajuntaments -via secretaris municipals- els que designen tant els punts de votació com els coordinadors electorals, una funció -aquesta última- que acostumen a assumir els propis secretaris. La Generalitat s'encarrega de validar la proposta dels consistoris. En el cas del referèndum de l'1 d'octubre, el Govern farà que els ajuntaments col·laboradors actuïn seguin el mateix procediment.
En el cas dels consistoris que no vulguin implicar-se en la votació, el Govern buscarà punts de votació alternatius -espais de la seva propietat- i designarà coordinadors electorals, que podran sortir de la borsa de voluntaris anunciada pel president. De fet, la llei electoral espanyola -recorden fonts de l'executiu- no determina que hagi de ser el secretari municipal qui assumeixi la funció de controlar la votació i comunicar-ne els resultats.
La Generalitat ja treballa amb algoritmes per determinar, per exemple, els punts de votació més propers als col·legis electorals utilitzats en altres votacions en els casos dels municipis que no col·laborin activament en la cita de l'1 d'octubre. Fonts parlamentàries han detallat que la Generalitat actuarà "quan falli la cadena de normalitat". El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual.
Enllaç noticia :
http://www.naciodigital.cat/noticia/132964/plans/govern/al/referendum/4500/voluntaris/fins/8500/urnes/junta/electoral/propia
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada