NOU PARTIT
Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Equo i els crítics de Podem formalitzaran en l'assemblea fundacional d'aquest dissabte el naixement de la nova formació
Xavier Domènech, apadrinat per Ada Colau i els seus socis, aspira a rebre l'aval de les bases per liderar la primera executiva del partit
La militància votarà l'esquelet ideològic, que inclou la defensa d'una República catalana sense trencar lligams amb Espanya
L'ADN dels «comuns»: els activistes prenen la paraula per crear un nou partit
Joan Serra Carné / Sara González | 07/04/2017 a les 21:38h
 |
| Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assembela fundacional de Vall d'Hebron | Un país en comú |
"Estem disposats a impulsar l'assembla constituent d'un nou espai
polític que és necessari a Catalunya". Ada Colau va fer aquesta reflexió
el 25 de gener del 2016, un mes després que En Comú Podem guanyés per
sorpresa les eleccions espanyoles a Catalunya. Han passat quasi 15 mesos
des d'aquella declaració d'intencions. Aquest dissabte, finalment, es
materialitzarà. El nou partit dels "comuns" neix amb la voluntat de
reformular l'escenari polític català -la seva gran assignatura pendent-,
després d'haver fer forat als ajuntaments i el Congrés. L'estratègia és
clara: presentar-se com alternativa a "l'hegemonia convergent".
Xavier Domènech, arquitecte de la nova formació,
encapçala un projecte que s'ha bastit a partir de Barcelona en Comú,
ICV, EUiA, Equo i independents, així com d'un sector de Podem Catalunya
que, en contra de la seva direcció, sí que vol implicar-se en la
confluència. A l'assemblea fundacional es consolidarà l'estructura, els
rostres que impulsaran la formació i el gruix ideològic amb el qual
aspiren ser la força "progressista del segle XXI per construir una nova
època". Ho faran, curiosament, sense presentar el nom, que serà triat a posteriori, però per al públic en general són els "comuns", aquells que un dia, des de les places, van prometre aterrar a les institucions. Ho han acabat fent de la mà d'uns partits que, per si sols, mai havien aconseguit ser alternativa de govern.
Una assemblea per decidir el projecte ideològic i la direcció
La primera part de l'assemblea, a la qual s'hi han inscrit 9.200 persones -6.240 de les quals han verificat la seva assistència al pavelló de la Vall d'Hebron-, tindrà com a missió l'aprovació de l'esquelet ideològic, que va ser redactat pel grup impulsor però que s'ha nodrit de les propostes i esmenes de les més de 3.000 persones que s'han implicat en el procés de participació batejat com a "Un país en comú". República, economia cooperativa, reforma fiscal i combat a la desigualtat són quatre puntals del projecte, però és inevitable que el focus estigui especialment concentrat en com es definirà el partit a nivell nacional, una qüestió en la que fins ara els "comuns" sempre han mantingut un discurs ambigu.
La primera part de l'assemblea, a la qual s'hi han inscrit 9.200 persones -6.240 de les quals han verificat la seva assistència al pavelló de la Vall d'Hebron-, tindrà com a missió l'aprovació de l'esquelet ideològic, que va ser redactat pel grup impulsor però que s'ha nodrit de les propostes i esmenes de les més de 3.000 persones que s'han implicat en el procés de participació batejat com a "Un país en comú". República, economia cooperativa, reforma fiscal i combat a la desigualtat són quatre puntals del projecte, però és inevitable que el focus estigui especialment concentrat en com es definirà el partit a nivell nacional, una qüestió en la que fins ara els "comuns" sempre han mantingut un discurs ambigu.
Els "comuns" aposten per la celebració d'un referèndum sobre la
independència i defensen un concepte ampli de sobirania, que va més
enllà del model d'Estat. L'ideari que es presentarà detalla la convicció
per crear una "república social, democràtica i ambientalment justa",
que "vol compartir sobiranies" amb un Estat "plenament plurinacional".
És a dir, una relació federal o confederal amb Espanya. El propi
Domènech defensarà el redactat juntament amb altres membres del grup
impulsor.
Però també es sotmetran a votació dues esmenes pràcticament
antagòniques, que evidenciarà que aquest és un debat viu dins del
partit. Una, presentada pel sector que més flirteja amb
l'independentisme, reivindica "la creació a Catalunya d'un Estat
republicà" que "podrà compartir" -o no- "sobiranies amb un Estat
plurinacional". L'altra, avalada pel sector del nou partit que combrega
amb les tesis més federalistes, aposta per la "república com a forma
d'Estat" que exerceixi la seva sobirania nacional "decidint el tipus de
relació, sempre fraterna, que ha de tenir amb els altres pobles i
nacions que formen actualment l'Estat espanyol".
Els "comuns" aposten per la celebració d'un referèndum sobre la
independència i defensen un concepte ampli de sobirania, que va més
enllà del model d'Estat. Amb tot, no decideixen en aquesta assemblea el
posicionament davant l'eventual convocatòria d'un referèndum unilateral
perquè es tracta d'una qüestió conjuntural i en la seva fundació el que
estan definint és l'ideari sobre el qual pivotarà el partit.
Un cop aprovat l'ideari -el voten presencialment els assistents- es
donaran a conèixer els resultats de la votació dels membres de la
direcció, que va arrencar de forma telemàtica dissabte passat. El partit
estarà previsiblement liderat per Domènech i 32 persones més. Colau
capitanejarà la coordinadora, formada per 120 components, el màxim òrgan
del partit entre congressos. El nom del partit, en canvi, no es
decidirà fins passada l'assemblea. Hi ha tres propostes sobre la taula:
En Comú Podem, En Comú o Catalunya en Comú. El procés d'elecció es
posarà en marxa en les pròximes setmanes.
 |
| Ada Colau, a l'acte dels 'comuns' a Cotxeres de Sants Foto: Flickr |
Els protagonistes: una combinació entre líders de partits i independents
Més enllà dels lideratges de Domènech i de Colau, els dirigents que previsiblement assumiran pes a la direcció del nou partit són els de les seves llistes i tenen dos perfils majoritaris: o provenen de la cúpula de Barcelona en Comú, ICV i EUiA o són independents.
Més enllà dels lideratges de Domènech i de Colau, els dirigents que previsiblement assumiran pes a la direcció del nou partit són els de les seves llistes i tenen dos perfils majoritaris: o provenen de la cúpula de Barcelona en Comú, ICV i EUiA o són independents.
De Barcelona en Comú hi ha el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de
Barcelona, Gerardo Pisarello, i també dirigents clau com Adrià Alemany i
Susanna Segovia, i la diputada al Congrés Lucía Martín. També dirigents
territorials, com el regidor de Barcelona Eloi Badia, la regidora de
Castellar del Vallès Elisenda Alamany o el cap de l'oposició de
Terrassa, Xavi Matilla. Pel que fa a ICV, a l'equip de Domènech hi ha
els seus principals dirigents en aquests moments: els coordinadors David
Cid i Marta Ribas, i el portaveu i eurodiputat Ernest Urtasun. També la
secretària d'Organització ecosocialista, Núria Buenaventura, i
l'alcaldessa de Castelldefels, Candela López. D'EUiA s'integra a la
llista el seu líder, Joan Josep Nuet, i tres membres clau de la seva
direcció, que són la responsable de Comunicació, Eva Balart; el
d'Organització i Fincances, Héctor Sánchez; i la del Món del Treball,
Núria Lozano.
Amb tot, Domènech ha volgut donar una important entrada a independents,
alguns dels quals ja estaven a l'òrbita dels "comuns". A més de l'economista Vicenç Navarro,
el gran fitxatge de l'òrbita de Pablo Iglesias, a la llista hi ha la
professora d'Història Contemporània a la UB Paola lo Cascio, la
sindicalista de CCOO Joana Agudo, la psicòloga Teresa Estany, el
professor del Departament de Geografia de la UAB Marc Parés, o el
politòleg Marc Grau, que actualment és coordinador d'En Comú Podem al
Congrés dels Diputats.
Però la llista de Domènech està formada per 24 persones, així que entre
els 8 llocs restants s'espera que hi siguin dirigents crítics de Podem,
com ara la diputada Jéssica Albiach, que ha presentat una candidatura de la qual també en forma part el secretari general del partit a Barcelona, Marc Bertomeu.
 |
Xavier Domènech amb part de la llista per dirigir els «comuns» Foto: ACN
|
Absència de la direcció de Podem, presència dels crítics
El procés de gestació del nou partit no ha estat plàcid. De fet, en els últims mesos han transcendit més les disputes per qüestions organitzatives que el debat assembleari per bastir l'esquelet ideològic de la nova formació, que aquest dissabte també se sotmet a discussió i votació. En paral·lel a les assemblees sectorials, els partits s'han endinsat en les negociacions procedimentals i de confecció de l'estructura, qüestions relacionades amb la visibilitat i el control del nou partit que no han estat abstentes de tensió. La direcció de Podem, liderada per Albano Dante Fachin, és qui ha mostrat una posició més bel·ligerant, fins al punt de desmarcar-se finalment de la confluència, tot i haver firmat un acord inicial.
El procés de gestació del nou partit no ha estat plàcid. De fet, en els últims mesos han transcendit més les disputes per qüestions organitzatives que el debat assembleari per bastir l'esquelet ideològic de la nova formació, que aquest dissabte també se sotmet a discussió i votació. En paral·lel a les assemblees sectorials, els partits s'han endinsat en les negociacions procedimentals i de confecció de l'estructura, qüestions relacionades amb la visibilitat i el control del nou partit que no han estat abstentes de tensió. La direcció de Podem, liderada per Albano Dante Fachin, és qui ha mostrat una posició més bel·ligerant, fins al punt de desmarcar-se finalment de la confluència, tot i haver firmat un acord inicial.
Fachin i la seva executiva no seran aquest dissabte a l'assemblea
fundacional. De fet, després de la seva negativa a sumar-se al projecte,
no han estat convidats pels "comuns". En canvi, sí que participaran en
el debat dirigents de Podem crítics amb Fachin, com Jéssica Albiach,
Marc Bertomeu, Marc García, Laura Pérez, entre d'altres. Aquest fet
evidencia la fractura que hi ha avui a Podem Catalunya, que es troba a
un pas de l'escissió. Barcelona en Comú, ICV i EUiA consideren que,
malgrat la retirada de Fachin, la formació lila sí que estarà
representat en el nou espai. Ada Colau i Xavier Domènech han deixat de
considerar el secretari general de Podem un interlocutor vàlid. Fins i
tot Pablo Iglesias -que aquest dissabte no serà a Barcelona- s'ha mostrat obertament partidari de la confluència, tal com recalcava aquesta setmana Vicenç Navarro en una entrevista a NacióDigital. Navarro fins i tot afirmava que l'absència de Podem Catalunya en el nou partit és només "una situació temporal".
Per què Fachin s'ha negat a ser present en el nou partit? Segons la seva
versió, no té res veure amb una qüestió de quotes i de presència a la
direcció de la nova formació. Fachin ha apel·lat tot aquest temps a un memorial de greuges:
no acceptava que els inscrits de Podem s'haguessin de registrar al cens
d'"Un país en comú" -la plataforma habilitada per tots els partits per
fer votar les seves militàncies-; tampoc que haguessin de validar la
seva participació mostrant el DNI de forma presencial o telemàtica per
poder votar els membres de la direcció, el nom del partit i l'ideari; i
es queixava que la resta d'actors de la confluència -Barcelona en Comú,
ICV i EUiA- posessin condicions de forma "unilateral". Els seus socis,
en canvi, acusaven Fachin de voler assegurar-se un lloc a la direcció i
de canviar cada dia les regles del joc.
El secretari general de Podem Catalunya va organitzar una consulta per traslladar a les bases la decisió final. Només hi va participar un 7,5% dels inscrits
i van optar pel "no" a la confluència. Tot i el resultat, Fachin va
firmar 24 hores més tard un acord amb els "comuns", dels quals finalment
s'ha desdit. Pel camí i després de tants canvis de rumb, el líder de
Podem viu el moment de més solitud des que va guanyar les primàries:
Iglesias no avala la seva estratègia, els crítics l'han desautoritzat,
les relacions a Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) estan deteriorades i els
"comuns" hi han trencat relacions. El seu futur és avui és una
incògnita. De la mateixa manera que també és un interrogant esbrinar si
les bases de Podem consideraran el nou partit el seu referent polític
d'ara en endavant.
 |
| Albano Dante Fachin amb Ada Colau i Gerardo Pisarello, en una imatge d'arxiu Foto: Flickr En Comú Podem |
El futur: triar el nom, fixar posició en clau nacional i afrontar l'horitzó electoral
De l'assemblea d'aquest dissabte, el nou partit dels "comuns" en sortirà havent decidit l'esquelet ideològic, i havent escollit la direcció i la coordinadora, òrgans rectors de la formació. Quedarà pendent la tria del nom, una de les decisions que s'afrontarà de forma immediata. I més enllà d'aclarir quina serà la relació amb Podem -l'executiva de Fachin viu un moment de debilitat-, els "comuns" destinaran els esforços a partir d'ara a muscular la formació. El 8 d'abril, recorden, només és un "punt de partida". El nou partit encara està per soldar: han de trobar sinergies a escala municipal, desplegar-se al territori, elaborar discurs i resoldre qüestions logístiques, com la venda de seus (ICV ha d'eixugar el deute amb els bancs) i l'elecció d'un nou quarter general.
El full de ruta sobiranista també influirà en els passos del nou partit.
Quan s'evidenciï que el referèndum acordat amb l'Estat no serà
possible, el Govern haurà de prendre una decisió -Carles Puigdemont ja
ha dit que convocarà igualment una consulta vinculant- i els "comuns"
s'hauran de mullar. Fins ara sempre han estat clars en la defensa d'un
referèndum "efectiu", però no han explicat què faran si Espanya no
autoritza la votació. Colau i el seu espai polític s'han sumat al Pacte
Nacional pel Referèndum, tot i que han exposat que no se senten còmodes
amb el concepte "tenim pressa". A la sala de màquines del nou partit
treballen amb la tesi que a la tardor Catalunya s'abocarà a una nova
convocatòria electoral. En qualsevol cas, els "comuns" entenen que la
creació completa del nou partit no finalitzarà fins a les municipals de
la primavera del 2019, una cita que ja tenen marcada al calendari.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada