«Després del 26J, les alternatives al full de ruta que havien seduït alguns independentistes s'han tancat definitivament. Podem aplicar el mandat del 27S o encara hem d'ampliar la base social?».
Germà Capdevila | 01/07/2016 a les 00:00h
Després de les eleccions catalanes del 27S, el poble català va
atorgar un mandat democràtic majoritari al Parlament per fer d'aquest
país una república independent. Els errors propis i aliens, sumats a
l'assetjament polític i judicial de l'Estat, van fer que els primers
mesos d'aquesta legislatura de transició fossin complicats i turbulents.
Dos factors van provocar la dispersió de l'independentisme. Per una banda, molts van sumar-se de bona fe a la proposta de Podemos i En Comú Podem d'aconseguir una majoria suficient a Madrid per pactar un referèndum d'autodeterminació que servís de desllorigador a l'atzucac català.
D'altra banda, molts sobiranistes van decidir donar una nova oportunitat al socialisme, que
proposava una reforma federal de la Constitució que definís un encaix satisfactori per Catalunya dins l'Estat.
Totes dues vies van morir fulminades el 26J. Pel que fa a la primera opció, almenys 254 dels 350 membres del nou Congrés dels Diputats estan en contra d'un referèndum per Catalunya. Pel que fa a la segona, la possibilitat d'aconseguir les majories necessàries per reformar la Constitució és senzillament una fantasia.
Com a bonus track, les primeres conseqüències del Brexit ens mostren que la UE reacciona amb una flexibilitat extraordinària als canvis. La rebuda calorosa que les autoritats europees han brindat a la primera ministra escocesa van provocar la reacció histèrica d'Espanya. Tota l'argumentació del ministre Margallo s'ha fos com un glaçó al sol.
La pregunta obligada és si hem d'esperar que els desil·lusionats amb les opcions podemistes i socialistes abracin l'independentisme abans d'avançar cap a la sobirania plena.
La resposta és no. Els dirigents d'aquests partits no admetran el seu fracàs. Ens demanaran que esperem 4 anys més, o 40, o 400, perquè el que volen és canviar Espanya. Per això és equivocada la proposta de la CUP de convocar-los a una cimera per pactar un referèndum unilateral. No vindran, perquè no faran mai res que surti del seu marc de referència, que és Espanya.
Molts dels seus votants, però, sí que se sumaran a l'independentisme, però no els hem d'esperar. La millor manera d'atraure'ls és prement l'accelerador del full de ruta del 27S, que traça de manera diàfana el camí cap a la independència. Només si veuen que avancem amb decisió i convenciment aconseguirem que s'apuntin i augmentin la base social de l'independentisme.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada