PAÍS-PRINCIPAT
Ells són Ester Rocabayera, Joel Jové i Roger Castellanos de Poble Lliure, i Guim Pros, Omar Diatta i Tomàs Sayes.
 |
| El secretariat nacional de la CUP en un reunió al Casino de l'Aliança del Poblenou |
Per: Redacció
17.06.2016 11:08
A la carta expliquen que el seu motiu són les discrepàncies amb els posicionaments de la formació anticapitalista en els darrers mesos que, diuen, ‘s’han anat present ens allunyen de l’estratègia independentista que havíem assumit programàticament’.
Els sis membres del secretariat sacional també argumenten que molts processos de decisió interns han
estat impregnats d”actituds sectàries i maquiavèl·liques’, com per exemple a l’hora de decidir sobre el suport a la investidura d’Artur Mas després de les eleccions del 27 de setembre o la recent esmena a la totalitat dels pressupostos.
Aquest gest pretén forçar la renovació del secretariat, que dilluns haurà de decidir en una reunió decisiva si es canvia. Cal renovar ara el secretariat nacional de la CUP? Aquesta és la pregunta que hauran de respondre. Aquest article analitza els factors que hi ha damunt la taula del secretariat a l’hora de prendre la decisió.
Heus ací la carta completa:
RECUPEREM EL FIL DE LA HISTÒRIA; RECUPEREM CREDIBILITAT I COHERÈNCIA
La tensa situació actual de l’organització i el context polític i social que vivim obliga una part del Secretariat Nacional a prendre una decisió difícil però necessària per garantir que la CUP torni a ser un projecte netament democràtic, transparent i assembleari: la dimissió de sis dels seus membres.
Aquesta decisió la prenem en tant que militants de la CUP, pel respecte que ens mereix l’organització i per les hores que cadascun de nosaltres hi hem dedicat durant anys. No forma part de cap batalla entre sectors i només es fonamenta en la ferma voluntat de millorar a partir de l’autocrítica.
Entenem que cal un canvi real del funcionament de l’organització i aquesta darrera setmana en tenim un petit exemple, en el qual una part del SN ha emprat l’oficialitat de la CUP per difondre el seu relat respecte a la renovació del secretariat. Relat no consensuat i que no compartim. Aquest tipus de pràctiques són un dels motius de la nostra dimissió.
A continuació, us adrecem la següent carta on desgranem tots els nostres motius:
Estem en un període complex per la història de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i de l’Esquerra Independentista. Hem dedicat moltes hores i esforços -durant anys a construir el projecte de la unitat popular. En aquest camí, hem anat afegint persones i projectes amb la voluntat de sumar per créixer; molta dedicació que ha permès que avui la CUP sigui un agent imprescindible per la política del nostre país.
És de justícia, però, recordar les persones que ens han deixat creient i confiant en aquest projecte. Moltes d’elles ho feien en temps molt més complexos i delicats, i els hi devem tot el nostre reconeixement, respecte i compromís de continuar lluitant per preservar aquells valors i objectius polítics que han donat sentit al projecte de l’esquerra independentista i de la CUP.
Actualment, una part de la nostra nació es troba en un context polític i social de rellevància històrica on la CUP hi té un paper cabdal i en el qual no podem permetre’ns cap pas en fals. Cal que siguem curosos i caminem ferms però amb cautela sabent que les conseqüències dels nostres errors poden afectar directament a l’emancipació social i nacional de les classes populars dels Països Catalans.
És en aquest context que avui presentem formalment la nostra dimissió irrevocable del Secretariat Nacional (SN) de la CUP. A més, en un acte de coherència i transparència, rebutgem la proposta d’una dimissió conjunta de tot el SN, per entendre-la com una imatge errònia i cínica de la situació real de l’organització.
Les persones que des de fa un any integrem el SN, no hem sigut capaces de revertir la inoperativitat expressada pel SN anterior i, per tant, ens sentim corresponsables de la situació. No només això, sinó que hem sigut testimonis de l’augment d’actituds sectàries i maquiavèl·liques que han impregnat, entre altres, dos dels processos de decisió més rellevants de la nostra història recent: la investidura del passat més de gener i la recent qüestió dels pressupostos. La batalla per obtenir el control de l’organització ha condicionat la majoria dels debats, de la selecció d’alliberats i altres càrrecs dels òrgans nacionals com els propis integrants del grup parlamentari. Tot plegat, generant greus disfuncions democràtiques que posen en qüestió el model assembleari i transparent que ha caracteritzat la CUP durant anys. S’ha jugat amb els mecanismes de presa de decisió per a beneficiar posicionaments concrets; s’han interpretat o incomplert -interessadament- els estatuts de l’organització; i s’ha dificultat la participació del conjunt de la militància en els diferents espais de debat polític tot deslegitimant el que d’ells en pogués resultar.
A tot plegat, pensem que cal sumar-hi la deriva estètica de bona part de l’acció política realitzada per la CUP que considerem que ha provocat perilloses vacil·lacions estratègiques des del començament d’aquesta legislatura. Entenem que el principal paper de la CUP en aquest mandat, encara que no l’únic, és el de ser garantia i accelerador del procés independentista i som del parer que els diferents posicionaments que s’han anat prenent ens allunyen de l’estratègia independentista que havíem assumit programàticament i, fins i tot, de la línia política històrica de la CUP i del conjunt de l’independentisme revolucionari.
Amb això, no volem que se’ns mal interpreti, no som partidaris d’Artur Mas, ni de qualsevol proposta de pressupostos. Creiem en la negociació i en la política com a eina de transformació social i tenim molts clars els nostres objectius d’assolir la justícia social i l’alliberament nacional. No volem restar culpa al paper jugat per Junts pel Sí. Simplement, som autocrítics amb el paper que ha jugat la CUP en tant que agent polític i les seves mancances de funcionament.
Les conseqüències de tot plegat, han provocat un degoteig important de baixes de companys i companyes militants durant els darrers temps que no ens
podem permetre. De persones que després de deixar la pell per un projecte en el que creien, van deixar de creure-hi. També a totes elles, des del respecte més absolut, un record i una forta abraçada.
És per tot això, i per coherència amb l’ètica i els valors que han caracteritzat el projecte de la CUP des de la seva creació -i que ens han portat fins on estem araque no podem continuar sent partícips ni legitimant el màxim òrgan executiu de la candidatura. En aquest sentit, som conscients que amb la nostra dimissió obliguem a l’organització a escollir un nou SN; però només així, i amb l’esperança posada en els equips que en vulguin assumir la responsabilitat a través del màxim suport de la militància, podrem recuperar la dignitat i la credibilitat de l’organització. Finalment, fem una crida a la unitat de la militància de la CUP al voltant d’un projecte netament democràtic i a emprendre urgentment un canvi de rumb que ens permeti avançar de forma decidida en la construcció de la unitat popular als Països Catalans i en la consecució de la República Catalana Independent.
Signem els membres del SN:
Ester Rocabayera, Guim Pros, Joel Jové, Omar Diatta, Roger Castellanos i Tomàs Sayes
La CUP lamenta les dimissions
Unes hores després de la dimissió de sis membres del secretariat nacional, la CUP ha emès un comunicat lamentant la decisió, però a la vegada recordant que no interferirà en ‘la renovació efectiva del secretariat’ acordada en una reunió aquest dilluns. En el mateix text, la CUP es nega a valorar les acusacions formulades pels dimissionaris.
Información relacionada: El futur de la CUP, entre la renovació de noms i el canvi de les dinàmiques internes
Enllaç noticia :
