 |
| El servei d’atenció domiciliària permet que persones grans o vulnerables mantinguin cert nivell d’autonomia i continuïn vivint a casa seva. / CÈLIA ATSET |
Es va voler reforçar el pes de la part tècnica enfront
de l’estrictament econòmica perquè la batalla no es lluités només en el
terreny monetari, com havia passat en els últims anys, però el resultat
no va ser, precisament, l’esperat. L’última edició del concurs públic
per adjudicar el servei de l’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona va
deixar fora l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD),
especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat i que
oferia aquests serveis d’atenció a la llar en dues de les quatre zones
en què es divideix Barcelona. Per contra, va premiar dues grans empreses mercantils.
En concret, les guanyadores del concurs van ser Clece -empresa del
grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a
especialitzada en serveis de neteja-, i Valoriza -que pertany a la
constructora Sacyr-. Les altres dues zones de la ciutat les va mantenir,
això sí, l’entitat del tercer sector Suara. És paradoxal, però, que en
l’edició del concurs en què el govern municipal va voler aplanar més les
coses a les empreses socials i va fer que la valoració del projecte
tècnic tingués un
pes del 80% enfront del 20% de la part econòmica -en
el concurs anterior la proporció era de 60/40- el resultat desafavoreixi
una empresa especialitzada a atendre persones vulnerables. Si es miren
els resultats àrea per àrea, s’observa que tant Suara com ABD tenen
valoracions tècniques més altes que no pas les dues mercantils, però la
puntuació que se’ls atorga no arriba a assolir els 80 punts possibles i
es queda en un 61 com a màxim. En el cas d’ABD, la valoració monetària
resulta clau i porta Clece i Valoriza a guanyar el concurs, una
circumstància que no es dóna en el cas de Suara. “El que acaba decantant
la balança és l’oferta econòmica”, lamenta Àngels Guiteras, gerent
d’ABD. Defensa que la seva empresa tenia un “molt bon projecte” per
oferir aquests serveis i que, en canvi, va obtenir una puntuació de 45,7
sobre 80. “Els serveis d’atenció a les persones els haurien d’oferir
les empreses socials, que són les que disposen de l’expertesa per
fer-ho”, lamenta Guiteras, que no culpa, però, l’Ajuntament de Barcelona
d’aquest procés, sinó “la manera com es fan els processos de
contractació pública en general” i el fet que la valoració econòmica
obtingui la nota més alta possible i, en canvi, la social no. El 2006,
de fet, ja van perdre un primer cop el concurs enfront d’una empresa
mercantil.
Contracte de 113 milions
En el cas del SAD de Barcelona -atén prop de 20.000 persones-, el
concurs per als anys 2016 i 2017 es va resoldre l’11 de febrer, després
que el pertinent comitè d’experts analitzés els projectes que havien
presentat totes les empreses -a l’àrea que comprèn els districtes de
l’Eixample i Gràcia hi va haver fins a set aspirants i és on, finalment,
es va imposar la filial de Sacyr-. El contracte per aquest servei
suposa, per als dos exercicis previstos i per al conjunt de zones, una
despesa municipal de fins a 113 milions d’euros. Cal tenir en compte
que, més enllà de l’oferta econòmica que formuli cada aspirant, les
empreses socials estan exemptes d’IVA, però per a les mercantils es
preveu un 4%.
Des de l’Ajuntament, el director de planificació i
innovació de l’àrea de Drets Socials, Lluís Torrens, diferencia
“l’esforç” que està fent el consistori per posar clàusules socials a la
contractació del fet que les empreses que s’adjudiquin els serveis
tinguin una forma jurídica o una altra. Torrens remarca que el govern
que capitaneja Ada Colau va voler donar el màxim pes possible a la part
tècnica i que els serveis jurídics del consistori van situar el límit en
el 80% perquè hi ha, explica, una instrucció del 2013 que remarca que
rebaixar la part econòmica per sota del 20% és “desvirtuar” l’oferta.
L’Ajuntament està en procés de revisar totes les clàusules socials per
aplanar el terreny a aquestes empreses, però, en el cas concret de
l’atenció domiciliària, Torrens argumenta que si el que va acabar
decantant la balança per empreses mercantils són els 20 punts de la part
econòmica és que la diferència en la puntuació tècnica del projecte no
era prou notòria: “Com a administració, a banda de donar el millor
servei, també hem d’administrar de la millor manera els diners”. Apunta,
també, que en el contracte es va apujar el preu per hora previst i es
va fixar la necessitat de complir el conveni col·lectiu.
Durant els anys de crisi i oferint preus a la
baixa, empreses com Clece s’han fet fortes gestionant espais com escoles
bressol. Les empreses socials lamenten que la guerra de preus les deixa
fora de joc.
La teleassistència, a concurs: 34,2 milions
L’Ajuntament ha engegat el procés d’adjudicació del contracte del
servei de teleassistència per al període 2017-2019 per un import de 34,2
milions. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar
ahir que s’han introduït millores en el plec de clàusules d’aquest
servei, que atén actualment 86.841 persones, en previsió de poder
arribar a més usuaris, atendre millor la diversitat de perfils i
millorar el control sobre les condicions laborals. És un servei gratuït
per a persones grans o amb dependència, que permet fer-los un seguiment a
distància i prestar-los atenció immediata en cas d’emergència.
En poden disposar les persones més grans de 75 anys
i les que tenen una dependència o discapacitat. En aquest cas, el
concurs públic preveu que el projecte tècnic tingui un pes del 51% i
l’econòmic del 49%, perquè, segons el consistori, el fort component
tecnològic d’aquest contracte desaconsella canviar els percentatges.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada