La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d'Òmnium Cultural va morir diumenge a la matinada setmanes després de ser atropellada per una bicicleta.
ORIOL MARCH Barcelona
 |
| Muriel Casals |
Homenatge pòstum a Muriel Casals. La consellera de la Presidència, Neus Munté,
ha avançat aquest dimarts que el Govern ha decidit concedir la Medalla
d'Or de la Generalitat a la diputada de Junts pel Sí i expresidenta
d'Òmnium Cultural, que va morir diumenge a la matinada després de no poder superar les conseqüències d'un atropellament produït setmanes enrere.
Aquest reconeixement se suma als homenatges que es duran a terme
aquesta setmana per recordar Casals. Està previst que dijous es faci un
acte al Parlament i, posteriorment, Òmnium celebrarà al Parc de la Ciutadella
un homenatge per posar en valor la seva figura. L'entrega de la Medalla
d'Or, que és la màxima distinció de la Generalitat, es farà en els
propers mesos.
Trajectòria civil i política
La política i l’activisme van marcar sempre l'ADN de Casals. Filla d’un
soldat catòlic republicà exiliat i d’una mestra francesa, Casals va
néixer a Avinyó (França), però mesos després la família va traslladar-se a Sabadell. Allà va créixer en un ambient que "respirava il·lustració",
segons reconeixia ella mateixa, i marcada per la història de França que
li explicava la seva mare. Amb aquest bagatge, va decidir estudiar
econòmiques a la Universitat de Barcelona.
Va ser allà on va acostar-se a les tesis del Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), al qual va afiliar-se de ben jove. Va continuar a ICV, però va
acabar distanciant-se’n pel projecte nacional del partit. "M’enrabiava i
pensava a fer-me del PSAN", ha reconegut en alguna ocasió. No va abandonar les aules: va ser durant molts anys professora d’anàlisi econòmica a la UAB,
centre d’on també ha sigut vicerectora. A més, va fer estades a les
universitats d'Edimburg, de Gal·les i a la London School of Economics.
Més enllà de l'àmbit universitari, ha sigut presidenta d' Opinió Catalana i membre del consell d'administració de l'antiga CCRTV, el que ara és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Però, potser perquè ha sigut una convençuda que "no és l’economia el
que canvia el món sinó la política", va deixar tots els càrrecs que
tenia per embarcar-se en el seu projecte més important: la presidència
d'Òmnium Cultural.
L'any 2015 va abandonar aquest
càrrec per formar part de la llista electoral de Junts pel Sí, on va
ocupar el número 3 per Barcelona. Només tres dies abans de l'accident va
ser triada presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada