NOVA ETAPA
Renúncies en l’àrea internacional i el degoteig de baixes fan encendre les llums d’alarma.
 |
| El president de l’ANC, Jordi Sànchez, durant la concentració del 22 de novembre per exigir un acord a Junts pel Sí i la CUP, que també va generar tensions internes. / ACN |
L’impàs en què s’ha situat el procés independentista
des del 27 de setembre ha impactat directament també en la línia de
flotació de la principal entitat del sobiranisme civil, que supera una
de les etapes més crítiques des de la fundació, el 2012. El desànim
sobiranista pel bloqueig al voltant de la investidura del nou president
de la Generalitat -amb un empat que allarga fins al límit reglamentari
la decisió final de la CUP- té un reflex calcat en la vida interna de
l’ANC, una entitat transversal amb accents ideològics contraposats. “La
CUP investirà Artur Mas, però serà un suport que arribarà tard, i és
innegable el desgast”, sentenciava ahir el president de l’entitat, Jordi
Sànchez, en una entrevista a Radio Euskadi. Unes declaracions que van
afegir malestar en sectors interns de l’entitat, que l’acusen ara ja
obertament d’actuar al dictat de Palau i posar en risc la
transversalitat de l’organització civil.
El malestar
se suma al neguit generat amb la proposta de resolució -avançada per
l’ARA- que dilluns a la nit va registrar el dirigent Josep Guarch,
auspiciat per un sector del secretariat nacional partidari d’estripar
les cartes per anar a eleccions en veure inviable l’aritmètica del 27-S,
que va donar a la CUP la clau de la majoria independentista al
Parlament i la capacitat de veto de la investidura. La proposta pretén
que de manera preventiva l’ANC consulti entre el 4 i el 8 de gener a les
bases la possibilitat de promoure una candidatura pròpia si la CUP
finalment el dia 2 tomba la investidura de Mas i es precipiten nous
comicis. Però encara va més enllà, i el text adverteix que l’eventual
candidatura liderada per l’ANC seria “bel·ligerant” amb qualsevol aquell
partit independentista que no volgués sumar-s’hi. La idoneïtat
d’aquesta opció es debatrà avui en el secretariat extraordinari forçat a
finals de la setmana passada per un grup de 25 dirigents -un terç del
secretariat-, que buscaven debatre l’escenari després de l’assemblea de
la CUP que diumenge, contra pronòstic, va acabar amb empat entre els
partidaris de facilitar la investidura de Mas i els contraris a l’acord.
La proposta consta de tres punts que, segons algunes fonts de l’ANC, la
fan per si mateixa inviable.
Perquè, d’entrada, expliquen les mateixes
fonts, caldria un procés de reforma dels estatuts de l’ANC per anul·lar
la prohibició explícita de concórrer a les eleccions.
Diverses fonts del secretariat consultades per l’ARA van restar ahir
transcendència a la proposta, que veuen extemporània i “mancada de
lògica” en l’actual compàs d’espera, per bé que altres dirigents apunten
que el camí en cas que la CUP decideixi bloquejar la investidura passa
precisament per, ara sí, impulsar una candidatura pròpia oberta a
partits i personalitats. Altres sectors, però, asseguren a l’ARA que
pensen combatre amb totes les conseqüències el que consideren que seria
una instrumentalització política de l’ANC. Així, donen per fet que el
secretariat d’avui ajornarà la decisió almenys fins a la reunió del 9 de
gener a Vic, quan l’escenari de la investidura s’haurà aclarit pel
pronunciament de la CUP.
Degoteig de baixes
Però el cert és que el simple fet de plantejar aquest debat, que
reproduiria el que ja van forçar els exdirigents Pere Pugès i Jaume
Marfany la primavera passada, actuava de guspira en un ambient carregat
especialment des del primer fracàs de la investidura, la setmana del 27
d’octubre. Altres fonts de l’ANC asseguraven a aquest diari que des
d’aquella setmana es registra per primer cop un retrocés del nombre
d’afiliats de l’ordre d’una vintena per setmana, una xifra que per
anecdòtica no deixa de reflectir una tendència inversa a la dels últims
anys. Altres fonts de la cúpula de l'ANC, però, han admès que si bé des
del 27 d'octubre han registrat 146 baixes, les altes les superen amb
escreix, de manera que no s'ha revertit la tendència. Afirmen que han
registrat 259 nous socis des de llavors i fins ara.
A
les tensions internes s’hi suma la renúncia de peces clau de l’àrea
d’internacional de l’entitat, segons ha pogut saber l’ARA, com la de la
coordinadora de l’ANC Londres, Carmina Munté, o les crítiques del
coordinador a Austràlia, Ramon Querol, entre altres, que han mostrat la
intenció de desvincular-se de l’entitat o de rebaixar el seu nivell
d'implicació, a més de qüestionar-ne el paper des del 27-S, “decebuts”
-en paraules de Munté en la carta de l’11 de desembre, en què comunicava
la desvinculació- pel tracte de l’ANC amb les assemblees exteriors i
pel paper de l’entitat en els últims mesos. En la resposta de la
coordinadora de l’àrea d’internacional de l’entitat, Liz Castro, als
correus de renúncia, es mostrava comprensiva amb la “frustració” just en
el moment més “difícil” del procés.
“Malgrat haver guanyat una majoria
absoluta al Parlament, sembla que no sabem aprofitar la nostra
victòria”, admetia Castro, i els instava a polir la relació de les
assemblees exteriors amb l’ANC nacional també a partir d’una regió
pròpia que els dóna representació directa al secretariat nacional. Temps
de convulsions també per a l’ANC.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada