Oriol Gracià | 19/10/2015 a les 17:50h
ELECCIONS ESPANYOLES 20-D
El moviment de la formació municipalista encapçalada per Ada Colau arriba pocs dies després de la dimissió d'Ubasart
Al País Valencià, les converses amb Podem divideixen la coalició Compromís
MÉS Mallorca va descartar concórrer als comicis amb el partit liderat per Pablo Iglesias
Barcelona en Comú aprova presentar-se a les eleccions espanyoles
 |
| Ada Colau i Pablo Iglesias, junts a la campanya de les municipals | José Manuel Gutiérrez |
El calendari electoral pressiona. Les llistes que vulguin concórrer a
les eleccions espanyoles del 20 de desembre han d’inscriure les
candidatures abans del 6 de novembre. I un dels acords que falta
concretar és la formula amb la qual es presentaran les “esquerres pel
canvi”. A Catalunya, ICV i Podem van acordar el juliol passat acudir a
les eleccions al Congrés dels Diputats conjuntament, sota el nom de
“Podem, guió, i la marca catalana”, una marca que si no hi ha cap canvi
serà Catalunya Sí que es Pot, nom amb el qual la confluència d’esquerres
ja es va presentar en les eleccions catalanes del 27 de setembre.
Ara, però, aquest pacte bilateral entre ICV i Podem es pot veure modificat per la incorporació de noves forces polítiques. L’entrada d’Esquerra Unida i Alternativa, i Equo –que ja s’hi van sumar en els comicis catalans- sembla imminent. Falta saber què passarà amb un dels nous actors que obligarà a moure fitxa en el tauler polític: Barcelona en Comú, la formació municipalista liderada per l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
Malgrat que en les passades eleccions catalanes Colau es va mantenir la marge de la coalició, divendres passat el plenari de la formació va votar amb el 81% dels vots la presentació d'una candidatura, ara sí, en les eleccions espanyoles, sense concretar-se exactament la fórmula.
Moviments i dimissions
L'anunci, per part de Barcelona en Comú, de voler participar en les eleccions del 20-D arribava pocs dies després que la secretària general de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, i diversos membres del consell ciutadà de la formació presentessin la seva dimissió. El gran interrogant, en aquest sentit, és fins a quin punt el moviment de la formació d'Ada Colau està condicionat per les turbulències que han afectat el partit de Pablo Iglesias a Catalunya arran dels resultats del 27-S.
Colau –que s'ha autodescartat com a candidata per a les espanyoles- està oberta a negociar amb tots els agents polítics catalans però la seva estratègia planteja un punt irrenunciable: “ha de ser un projecte polític sobirà amb grup propi al Congrés”. Per això els possibles partits coaligats haurien de ser entitats deslligades de partits d'àmbit estatal, un fet que podria complicar les negociacions amb Podem i la coalició Catalunya Sí que es Pot, de la qual Podem en forma part.
Tal com demana la formació d’Ada Colau, el pacte entre Podem i ICV ja recollia la proposta de constituir un grup català al Congrés. Però l’assoliment d’aquest objectiu és complicat si tenim en compte el resultat de les eleccions catalanes del 27 de setembre passat. I és que per tenir grup propi, el reglament del Congrés dels Diputats estableix que cal tenir un 15% de vot a les circumscripcions en què una candidatura es presenta. I Catalunya Sí que es Pot, en les darreres eleccions catalanes, no va aconseguir superar aquest llindar en cap de les circumscripcions del Principat.
Un pol alternatiu a Podem
De fet, sembla que l’aposta d’Ada Colau per a les eleccions espanyoles té l’objectiu d’impulsar protagonismes que s’escapin del control directe de Podem i de Pablo Iglesias i així plantejar-se com a pol alternatiu de les esquerres, en un rol similar al que en l’àmbit espanyol pot jugar Alberto Garzón al capdavant d’Esquerra Unida. De moment, Barcelona en Comú ha obert converses amb partits polítics i moviments socials on es debatrà també l’exigència d’un referèndum vinculant sobre el futur polític de Catalunya i la defensa dels drets socials.
Divendres passat al matí, els coordinadors d'Iniciativa i Esquerda Unida i Alternativa, Dolors Camats i Joan Josep Nuet respectivament, ja van fer una crida a Barcelona en Comú perquè s’uneixi a la seva candidatura de confluència per a les eleccions espanyoles. “Comptem amb Podem, Equo, Barcelona en Comú i la gent que no té partit que vulgui fer un pas endavant”, va dit Nuet.
Per la seva banda, Terrassa en Comú –la coalició d’esquerres a l’ajuntament de la cocapital del Vallès Occidental- ha seguit l’estratègia de Barcelona en Comú i dissabte va decidir per unanimitat sumar-se a la proposta d’impulsar la constitució d’una candidatura ciutadana en eleccions generals del 20 de desembre.
Tensions internes a Compromís pel País Valencià
Al País Valencià, les negociacions amb Podem estan dividint la coalició Compromís, integrada per entre d’altres per el Bloc Nacionalista, Esquerra Unida i Iniciativa del Poble Valencià. La líder de la coalició, Mònica Oltra, ha defensat de manera clara i rotunda l’aliança amb Podem: “No és patriota qui es tanca en les seues fronteres o en les seues sigles”.
Ara bé, la seva opinió no es compartida per tots els seus socis de coalició. És cert que Iniciativa del Poble Valencià aposta per buscar un acord entre “Compromís, Podem i més forces o persones representatives de moviments socials, polítics o ciutadans”. Però aquesta estratègia no convenç el Bloc Nacionalista –el partit més gran d'aquesta coalició- i els independents Gent de Compromís, que són radicalment contraris al pacte.
El secretari general del Bloc Nacionalista, Enric Morera, diu que no acceptarà la subordinació “a cap plataforma estatal” i l'eurodiputat de Bloc-Compromís Jordi Sebastià, ha reivindicat que en les properes eleccions espanyoles “l’ADN de la llista ha de ser 100% valencià”. Els mals resultats de Catalunya Sí que es Pot en els comicis al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre i la davallada de popularitat de Podem en les darreres enquestes sobre intenció de vot sembla no han fet més que reforçar el contraris al pacte amb la formació de Pablo Iglesias.
Ara bé, l’escenari de trencament de moment és una opció que no es contempla perquè uns i altres són ben conscients que la manca d’acord pot ser contraproduent. Així, ningú s’imagina un escenari en el qual Iniciativa del Poble Valencià i Podem es presentin conjuntament, al costat d’una candidatura alternativa del Bloc Nacionalista i els independents.
Un escenari que en cas de produir-se seria dramàtic, no només en la futura articulació de forces polítiques, sinó per les conseqüències en institucions que compten amb representació de Compromís, com la Generalitat Valenciana i nombrosos ajuntaments. A tot plegat, cal afegir-hi que les enquestes publicades fa dues setmanes donen només dos diputats a Compromís, en cas que la formació es presenti en solitari, sense acord amb Podem.
MÉS Mallorca i Podem no es posen d’acord
Per la seva banda, l’assemblea general de la coalició MÉS Mallorca –que aglutina el Partit Socialista de Mallorca Entesa i Iniciativa Verds- va descartar el passat cap de setmana concórrer als comicis amb Podem. MÉS Mallorca, però, no hi anirà sola i s’hi presentarà amb MÉS Menorca i formacions equivalents a Eivissa i Formentera.
Però les relacions de Podem amb les forces territorials tampoc viuen el seu millor moment a Galícia. Fa tres setmanes Anova i Esquerda Unida havien anunciat un acord amb la formació liderada per Pablo Iglesias per presentar-se en coalició, però l’aliança de moment no s’ha acabat de materialitzar. El líder d’Anova Xosé Manuel Beiras ha posat com a condició indispensable crear un “subjecte polític gallec independent del futur grup parlamentari de Podem”, un punt que ha creat discrepàncies entre els líders de Podem i que ha deixat en alt la signatura de qualsevol document d’entesa.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada