JOAN RUSIÑOL / GERARD PRUNA Barcelona
Sessió d’obertura del Parlament suec, una cambra que avui escoltarà com el secretari general del Diplocat exposa la situació del procés sobiranista català. / BOB STRONG / REUTERS |
Que el procés polític que viu Catalunya interessa a
l’estranger és un fet. I no només pels intents del govern espanyol de
buscar posicionaments de certs mandataris -internacionlitzant unes
eleccions mentre s’entossudeix a dir que no són plebiscitàries- sinó per
les peticions d’informació de primera mà que demanen Parlaments
sobirans. L’últim, segons ha pogut saber l’ARA, és el de Suècia, que
avui acull un debat sobre la situació política catalana.
Aquesta és la setena cambra legislativa del món que
celebra una sessió d’aquestes característiques. Dimarts ho va fer la
belga. Com en altres ocasions, els impulsors de la iniciativa -en aquest
cas, el Partit Verd, que governa amb els socialdemòcrates- han buscat
conèixer de primera mà què passa.
El secretari general del Consell de
Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, és l’encarregat
de donar les explicacions. Royo confirma que el procés, plantejat “en
termes democràtics -hi ha un 80% de catalans que volen poder decidir el
futur del país en un referèndum-, desperta simpaties” a fora. Suècia, a
més, té un interès especial per a Catalunya, ja que sovint és vista com a
mirall d’una eventual Catalunya independent. Es tracta d’un estat de
mida mitjana -té uns 9,5 milions d’habitants-però amb una presència en
el tauler mundial més forta del que es podria esperar per les seves
dimensions.
Segons Royo, Barcelona i Estocolom comparteixen
aquesta “vocació internacionalista”. “Som socis naturals”, conclou. La
trajectòria de Suècia també ha convertit el país nòrdic en un referent
pel que fa a la mediació de conflictes polítics, un element que no passa
desapercebut a Diplocat en un moment en què, de manera sostinguda en el
temps, milions de catalans reclamen un canvi en l’ statu quo polític.
Tres àmbits on es pot incidir
Aquesta nova fita de la diplomàcia
pública catalana -un front que fins ara el govern espanyol ha deixat de
banda, centrat només en la relació entre executius- s’emmarca en una
feina per incidir en tres àmbits: l’acadèmic, per prestigiar al món el
debat sobre Catalunya; el parlamentari, per dotar d’informació els
legisladors; i el mediàtic, per intentar crear un estat d’opinió
favorable a la qüestió catalana, amb la vista posada ara en el 27-S i en
la nova etapa que obriran les urnes. Per eixamplar la visió del moment
que viu el país, a Royo l’acompanyen Bel Olid, presidenta de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i Jaume Farguell,
president del Casal d’Europa del Berguedà, exalcalde de Berga, una
ciutat que manté des de fa anys vincles amb Suècia.
La visita al Parlament d’Estocolm -que s’afegeix
als dels Estats Units, l’Uruguai i Dinamarca, entre d’altres- arriba
hores després de la frase del president nord-americà, Barack Obama, que
va demanar una Espanya “forta i unida”. Diplocat recorda que, poc abans
d’independències com la d’Eslovènia, hi havia pronunciaments molt
rotunds que asseguraven que no es produirien. Quan van ser una realitat,
es va imposar el “pragmatisme”.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José
Manuel García-Margallo, ha procurat treure rèdit de la frase d’Obama, a
qui va agrair el gest. No obstant això, no tothom a les files populars
està satisfet amb el cap de la diplomàcia espanyola. El motiu, el cara a
cara que ha decidit protagonitzar amb el president d’ERC i número 5 de
Junts pel Sí, Oriol Junqueras. Segons ha pogut saber aquest diari, a
dins del PP hi ha qui no té clar que sigui una bona idea confrontar-se
en un plató de televisió amb el republicà, a pocs dies del 27-S. Segons
dirigents pròxims a Alícia Sánchez-Camacho i al candidat a la
presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, el debat suposa
atorgar “una rellevància innecessària” a Junqueras. D’altres no amaguen
la seva “sorpresa”, si bé Albiol assegura que l’hi van consultar abans i
hi va donar el vistiplau.
Hi ha un altre eix de crítiques, més relacionades
amb la forma que amb el fons. Alguns populars consultats per l’ARA
avisen que el cara a cara situarà el focus sobre el ministre, ja en la
recta final de la campanya, i deixarà en segon terme el candidat. Aquest
model no encaixa amb el disseny de l’estratègia electoral, que ha
procurat centrar l’atenció en Albiol, allunyant-lo tan com han pogut de
la marca PP -debilitada per l’acció de govern de Mariano Rajoy- i fent
que no coincidís en actes amb els ministres. En sentit invers, altres
membres conservadors ho veuen com una oportunitat per fer evidents les
“contradiccions” de Junqueras en una televisió catalana, en aquest cas
8TV.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada