dijous, 17 de setembre del 2015

Suècia s’afegeix a la llista de països que s’interessen pel procés

JOAN RUSIÑOL / GERARD PRUNA Barcelona



Sessió d’obertura del Parlament suec, una cambra que avui escoltarà com el secretari general del Diplocat exposa la situació del procés sobiranista català. / BOB STRONG / REUTERS

Que el procés polític que viu Catalunya interessa a l’estranger és un fet. I no només pels intents del govern espanyol de buscar posicionaments de certs mandataris -internacionlitzant unes eleccions mentre s’entossudeix a dir que no són plebiscitàries- sinó per les peticions d’informació de primera mà que demanen Parlaments sobirans. L’últim, segons ha pogut saber l’ARA, és el de Suècia, que avui acull un debat sobre la situació política catalana. 

Aquesta és la setena cambra legislativa del món que celebra una sessió d’aquestes característiques. Dimarts ho va fer la belga. Com en altres ocasions, els impulsors de la iniciativa -en aquest cas, el Partit Verd, que governa amb els socialdemòcrates- han buscat conèixer de primera mà què passa. 


El secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, és l’encarregat de donar les explicacions. Royo confirma que el procés, plantejat “en termes democràtics -hi ha un 80% de catalans que volen poder decidir el futur del país en un referèndum-, desperta simpaties” a fora. Suècia, a més, té un interès especial per a Catalunya, ja que sovint és vista com a mirall d’una eventual Catalunya independent. Es tracta d’un estat de mida mitjana -té uns 9,5 milions d’habitants-però amb una presència en el tauler mundial més forta del que es podria esperar per les seves dimensions. 

Segons Royo, Barcelona i Estocolom comparteixen aquesta “vocació internacionalista”. “Som socis naturals”, conclou. La trajectòria de Suècia també ha convertit el país nòrdic en un referent pel que fa a la mediació de conflictes polítics, un element que no passa desapercebut a Diplocat en un moment en què, de manera sostinguda en el temps, milions de catalans reclamen un canvi en l’ statu quo polític. 

Tres àmbits on es pot incidir 

Aquesta nova fita de la diplomàcia pública catalana -un front que fins ara el govern espanyol ha deixat de banda, centrat només en la relació entre executius- s’emmarca en una feina per incidir en tres àmbits: l’acadèmic, per prestigiar al món el debat sobre Catalunya; el parlamentari, per dotar d’informació els legisladors; i el mediàtic, per intentar crear un estat d’opinió favorable a la qüestió catalana, amb la vista posada ara en el 27-S i en la nova etapa que obriran les urnes. Per eixamplar la visió del moment que viu el país, a Royo l’acompanyen Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i Jaume Farguell, president del Casal d’Europa del Berguedà, exalcalde de Berga, una ciutat que manté des de fa anys vincles amb Suècia. 

La visita al Parlament d’Estocolm -que s’afegeix als dels Estats Units, l’Uruguai i Dinamarca, entre d’altres- arriba hores després de la frase del president nord-americà, Barack Obama, que va demanar una Espanya “forta i unida”. Diplocat recorda que, poc abans d’independències com la d’Eslovènia, hi havia pronunciaments molt rotunds que asseguraven que no es produirien. Quan van ser una realitat, es va imposar el “pragmatisme”. 

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha procurat treure rèdit de la frase d’Obama, a qui va agrair el gest. No obstant això, no tothom a les files populars està satisfet amb el cap de la diplomàcia espanyola. El motiu, el cara a cara que ha decidit protagonitzar amb el president d’ERC i número 5 de Junts pel Sí, Oriol Junqueras. Segons ha pogut saber aquest diari, a dins del PP hi ha qui no té clar que sigui una bona idea confrontar-se en un plató de televisió amb el republicà, a pocs dies del 27-S. Segons dirigents pròxims a Alícia Sánchez-Camacho i al candidat a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, el debat suposa atorgar “una rellevància innecessària” a Junqueras. D’altres no amaguen la seva “sorpresa”, si bé Albiol assegura que l’hi van consultar abans i hi va donar el vistiplau. 

Hi ha un altre eix de crítiques, més relacionades amb la forma que amb el fons. Alguns populars consultats per l’ARA avisen que el cara a cara situarà el focus sobre el ministre, ja en la recta final de la campanya, i deixarà en segon terme el candidat. Aquest model no encaixa amb el disseny de l’estratègia electoral, que ha procurat centrar l’atenció en Albiol, allunyant-lo tan com han pogut de la marca PP -debilitada per l’acció de govern de Mariano Rajoy- i fent que no coincidís en actes amb els ministres. En sentit invers, altres membres conservadors ho veuen com una oportunitat per fer evidents les “contradiccions” de Junqueras en una televisió catalana, en aquest cas 8TV.


Enllaç noticia :