República catalana. Aquest és un concepte clau de la
proposta política que les candidatures independentistes portem al
programa per al 27-S, proposta que a més -i per primera vegada en molts
anys- es presenta com a assolible per una majoria parlamentària i social
que la pugui tirar endavant.
Nosaltres direm: República com a proclama de
les idees polítiques transformadores autèntics eixos de la modernitat
(llibertat, igualtat i fraternitat); república com a demanda democràtica
de la res publica entesa com la cosa pública o comuna; república
com a oposició a la monarquia corrupta, masclista i instaurada per
Franco i encarnada pels Borbons; república com a memòria de tantes
persones i idees que germinaren de 1931 a 1939; i república com a procés
constituent popular per canviar-ho tot i per capgirar aquest vell
sistema que agonitza.
I aquesta idea és tan forta que protagonitza un dels
primers i ineludibles punts de ruptura amb el règim del 78 i ara el
tenim a l’abast dels nostres dits. I aquesta idea és tan intensa que de
tan que ressona fins i tot els que no es proclamen independentistes
porten al seu programa la república catalana. Així llegint el «full de
ruta» de la candidatura d’ICV-Euia-Podem es diu:
«Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi (…) Iniciar
un procés constituent no prefigura el resultat final de la relació que
Catalunya hagi de tenir amb la resta de l’Estat: una república catalana
és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un de
federalista o de confederalista.»
La pregunta és esperable: com podem assolir la
república catalana sense prèviament proclamar-nos independents? Fins i
tot en el cas que aquesta república vulgui federar-se primer caldrà que
existeixi, i com a tal acte de sobirania caldrà declarar-se independent.
I això no és possible en l’actual marc espanyol, ja ho ha dit el
Tribunal Constitucional, i si algú en té algun dubte que llegeixi
l’article 168 de la vigent Constitució espanyola que regula la reforma
constitucional quan afecta tota la constitució o el Títol de la Corona
-que deu ser el cas si es vol proclamar una república- i que exigeix 2/3
parts de Congrés i Senat en dues eleccions consecutives i aprovació per
referèndum, un escenari que és absolutament impossible a curt termini
per més voluntarisme que l’esquerra catalana i espanyola hi vulguem
posar.
Si la via de la reforma constitucional està
bloquejada no podem obrir el procés constituent de veritat, per
canviar-ho tot, amb plena sobirania si no és mitjançant una declaració
d’independència i la seva materialització. Per tant, per respecte als
nostres republicans d’ahir, al nostre republicanisme d’abans d’ahir i a la gent d’esquerres d’avui, diguem república catalana i independència sí.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada