Miquel Calçada: ‘L’estat espanyol es pot deixar portar per la víscera el 27-S’

Per: Pere Cardús Cardellach

Dissabte  8.08.2015  06:00

Entrevista al periodista sobre el seu paper polític els pròxims mesos, Junts pel Sí, la CUP i la reacció de l'estat espanyol al 27-S.

 

 

El Periodista Miquel Calçada

Catalunya entrarà aquesta tardor en els moments més decisius de la seva història si els catalans decideixen votar alguna de les dues opcions que volen proclamar la independència —Junts pel Sí i la CUP— el 27 de setembre. Aquest període difícil i ple d’adversitats, a la vegada que il·lusionant i ple d’oportunitats, necessitarà que les persones més preparades assumeixin les primeres responsabilitats públiques. Amb aquesta mentalitat, ja fa uns quants anys que Miquel Calçada es prepara en l’àmbit de la gestió pública i les relacions internacionals. El compromís amb la llibertat de Catalunya l’ha acompanyat en tot allò que ha fet en la seva carrera professional com a comunicador. Ara ha deixat la seva part de propietat i responsabilitat del Grup Flaix i vol entrar en acció política després d’haver fet de comissari del Tricentenari 1714-2014.

En aquesta entrevista li demanem què en pensa de la fórmula electoral que s’ha acabat imposant per al 27-S, quina serà la seva funció en el procés d’independència, i com creu que serà la reacció de l’estat espanyol si guanya la independència. Però d’entrada, parlem de la multa que li han posat aquesta setmana a Barcelona per portar el CAT a la matrícula.

—Us han posat una multa per portar el CAT a la matrícula. Com va anar?
—No n’acostumo a tenir, de multes, i les pago com tothom. En aquest cas sembla que els agents de la Guàrdia Urbana van observar com cedia el pas a un ciclista que travessava el carrer de Balmes sense mirar enlloc. Això va fer que s’adonessin del CAT que portava a la matrícula. L’argument que em van donar és que no era res polític sinó una qüestió de seguretat perquè la E està tapada. Què et sembla?

—Potser serà una de les últimes multes que es posaran pel CAT abans que no hi sigui oficialment…

—Espero que sí. La matrícula espanyola està formada per quatre números i tres lletres, almenys això és el que diu el permís de circulació. I aquesta combinació, òbviament no ha estat modificada. Des que el govern Aznar va promoulgar la llei que canviava el model de les matrícules vaig veure clar que si no volia lluir una E, hauria d’assumir les multes. Però espero que tingui els dies comptats. Estic segur que almenys a Barcelona, on m’han posat aquesta última, l’equip de la batllessa Colau es replantejarà aviat les mesures a prendre amb aquells que no hem volgut transigir amb un dels tants deliris de l’aznarisme.

—Esteu satisfet per la fórmula per al 27-S amb Junts pel Sí i la CUP, en el bloc independentista?
—Molt. Però encara podria ser millor si els companys de la CUP s’haguessin mogut de la seva zona de comfort i haguessin entrat a la llista unitària. Per descomptat que estan en el seu dret legítim de triar col·lectivament allò que més els convingui, però en el moment present, crec que hem de pensar més en el que sigui més convenient pel conjunt de la societat catalana, tota. I això es tradueix clarament en anar plegats. No em cansaré de repetir que calen grans dosis de paciència i generositat perquè sinó cadascun de nosaltres per separat tenim tota ‘la raó’.

—Es fa estrany no veure el vostre nom en les primeres posicions de la llista de Junts pel Sí. Us ho han proposat? Us agradaria anar-hi?
—Crec que és coneguda la meva disposició a fer allò que sigui millor per la bona marxa del procés. En aquests moments la pregunta que ens hem de plantejar no és ‘què ens agradaria’ sinó més aviat on podem fer més servei.

—Fa uns dies vau anunciar que deixàveu el Grup Flaix per assumir responsabilitats en la gestió pública. Quins són aquests plans?
—Crec que la meva etapa com a gestor d’un grup d’emissores de ràdio privades que he ajudat a crear des de zero, ha arribat al final. Ara, toca a altra gent continuar aquest projecte. Probablement si no estiguéssim immersos en aquest context polític no ho hauria fet.

—Us heu preparat acadèmicament en l’àmbit de la gestió pública i les relacions internacionals. Us veig fent de conseller d’Afers Exteriors… Seria un lloc ideal, oi?
—Home, jo ja fa catorze anys que sóc als ‘Afers Exteriors’… Bromes a banda, repeteixo, no és qüestió del lloc ‘ideal’ per mi sinó aquell on millor pugui servir. A mi em poden agradar moltes coses, però la realitat del país és la que és i, si toca fer ‘allò’ enlloc d’‘això’, cap problema. Cal que ens posem al cap que vindran anys apassionants però no per això mancats de dificultats. Per tant, cal que tothom en sigui conscient i estigui preparat per fer la tasca que s’adeqüi millor a les necessitats de tota la societat. A la generació actual ens tocarà aquesta feina. Les generacions precedents ens han dut fins aquí. Els que vindran han de poder trobar un país socialment més equilibrat, just i endreçat.

—Us fa patir la reacció de l’estat espanyol el 27-S?
—Sí i no. M’explico. Per una banda, com que sóc optimista i ben intencionat, no em puc creure que un estat membre de la UE, i per tant demòcratic, amb separació de poders i homologable a qualsevol altra democràcia occidental, no acabi seient en una taula per negociar els termes de la dissolució. Per l’altra però, si m’haig de refiar de la seva trajectòria i de les actituds que sempre han exhibit és probable que es deixin portar per la víscera. Facin el que facin, nosaltres hem de seguir el nostre camí amb determinació.

—Es planteja de fer la desconnexió en vuit mesos o un any com a màxim. Per on us sembla que poden arribar les dificultats?
—De dificultats, n’hi haurà tan si es fa en vuit, dotze o vint-i-quatre mesos. Dit això, trobo realitsta qualsevol termini temporal. Difícilment trobarem un país que estigui tan preparat i que s’ho hagi mirat tant del dret i del revés. Tots els països que s’han independitzat ho han fet de la manera que han pogut, però ho han fet. Eslovènia per exemple, va acabar el procés en sis mesos i no només es va independitzar sinó que va canviar el seu model econòmic i han millorat d’una forma ostensible.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-calcada-lestat-espanyol-es-pot-deixar-portar-per-la-viscera-el-27-s/