Manel Balcells: "El model del sistema sanitari d’un Estat català ha de ser Suècia"

18/08/2015

PROCÉS CATALÀ

L’exconseller titlla "d’absurditat absoluta" afirmar que s’aturarien els transplantaments en cas d’independència.

Quico Sallés (Prada, El Conflent)

Manel Balcells, en un moment de l'entrevista - J.M. Montaner/UCE

Manuel Balcells (Ripoll, 1958), és un cirurgia que ha fet de polític. Va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya el 2006. Ha pronunciat com a ponent una conferència a la UCE, a Prada, sobre el sistema de salut de Catalunya. Està convençut que “no cal patir res, res pel nivell de qualitat assistencial de la sanitat pública” en cas d’independència.

-S’ha de patir per la sanitat catalana en un estat independent?
No s’ha de patir gens. Gens ni mica, ans al contrari. El sistema sanitari ha aguantat tota l’embranzida de les retallades i és prou sòlid per mantenir el seu nivell assistencial. Tranquil·litat absoluta a curt termini i molta il·lusió i esperança a mig i llarg termini. És una oportunitat.

- Per què?
El nostre sistema és sòlid però necessita millorar i això seria una oportunitat per fer una llei de sanitat catalana. Depenem encara d’unes transferències mal fetes i d’una llei sanitària dels anys 80; no podem regular sobre fàrmacs, professions sanitàries o ciència i recerca; no tenim el sistema nacional de Salut ben conformat i tenim una herència franquista de l’ICS amb un sistema funcionarial caduc, i això només ho podem canviar si trenquem els grillons que tenim amb l’Estat. A més posaríem en valor el gran coneixement que hi ha al nostre sistema de salut que es troba a la primera línia mundial.

-Aquest sistema sanitari mantindria la sanitat concertada i les mutualitats?

El sistema de salut català ha de ser universal i pagat per impostos, com ara, públic i de qualitat, i que a més pivota la recerca mèdica. Ara bé, el fet que a Catalunya hi hagi una tradició de mutualitat i molta gent tingui doble cobertura és opcional i ha de seguir essent opcional. La coexistència continuarà. I el sistema concertat es fa bàsicament amb entitats sense ànim de lucre. De fet, el sistema públic a Catalunya es basa en l’ICS i els hospitals concertats –que depenen per exemple de fundacions-.

-Generem prou riquesa per mantenir un sistema sanitari públic, de qualitat i universal?
Sí. En aquest moment, el percentatge de la riquesa que es genera a Catalunya destinat a la sanitat és del 4,7 del PIB. Podríem arribar al 6%, el mateix que destina Suècia. Sense l’espoli, sense el dèficit tindríem una sanitat per sobre de Regne Unit, Holanda o el Benelux. Generem prou riquesa per tenir un sistema sanitari públic de qualitat del més alt nivell. Ara tenim la limitació dels pressupostos generals de l’Estat, cal tenir present que la Generalitat destina el 40% del total del seu pressupost a la sanitat. Amb un Estat propi, permetria destinar-hi un punt més del PIB, amb la corresponent quota de solidaritat amb l’Estat espanyol i Europa.

-Suècia és el mirall, doncs?
Sí, en el nostre entorn europeu. El model nord-americà que també ens mirem molt és molt car i amb grans donants... és un sistema que no hi estem acostumats. A més, l’any 2008 Suècia va fomentar la recerca i la innovació, obligant als centres públics que generessin empreses per posar en valor el coneixement de la recerca biomèdica que feien. Ara tenen la cartera més gran d’empreses de recerca biomèdica i amb un retorn econòmic que finança la recerca bàsica. De fet, és un model com el d’Israel, per exemple, un país molt similar en dimensions i població a Catalunya. Per cert, financen el 100% de la seva recerca amb la venda de les seves patents. De fet, també compten amb la recerca militar que després apliquen en tecnologia civil.

-Alguna entitat com SCC o algun càrrec institucional del govern espanyol insisteixen en la catàstrofe de la sanitat catalana en cas d’independència, fins al punt que no hi haurien transplantaments
És una absurditat absoluta. El sistema de transplantaments funciona coordinadament amb l’Estat espanyol i amb Europa. Les llistes de transplantaments tendeixen a ser supranacionals. Que no pateixen els espanyols, ni els francesos... els transplantaments es continuaran fent. La nostra voluntat és que per la ciència no hi hagi fronteres. Fins i tot, en un sistema supranacional podem passar comptes, per exemple amb el turisme sanitari. Si venen europeus a ficar-se una pròtesi aquí, podrem passar comptes.

-Així doncs, un sistema sanitari universal, eficient i que fomenti la recerca... millor... impossible no?
I no només això, sinó que fomenti la capacitat productiva i generi riquesa amb el creixement d’empreses que surten d’aquest coneixement, que generi ocupació i capital que retorni al sistema i als investigadors. Un sistema de salut ben linkat amb les universitats o els sistemes de recerca i ben linkat amb la indústria és el que atrau la riquesa que s’haurà de repartir.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/08/manel_balcells_el_model_del_sistema_sanitari_d_un_estat_catala_ha_de_ser_suecia_111682.php