Drets reclama a l’oficina espanyola de patents i marques que SCC no es pugui registrar com a marca, també denuncia que l’entitat antiindependentista vol apropiar-se de la senyera.
Drets ha presentat una oposició a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques perquè “Societat Civil Catalana Associació Cívica i Cultural” (SCC) no pugui ser registrada com a marca. Drets al·lega que Societat Civil Catalana és una denominació genèrica, que defineix un col·lectiu molt ampli de persones, i que per això no pot ser registrat com a marca, ja que no té el caràcter distintiu que requereix la llei de marques. La sol·licitud de SCC s’havia publicat al Boletín Oficial de la Propiedad Industrial el mes de maig i Drets va presentar l’oposició el 14 de juliol.
Drets també argumenta que són moltes les entitats que formen part de la
societat civil catalana, com Drets mateix, i que el registre de SCC els
podria usurpar aquesta característica.
A més, l’oposició presentada per
Drets a l’Oficina de Patents espanyola també denuncia que l’entitat
unionista s’apropia de la senyera, un símbol compartit per la ciutadania
catalana, ja que el logotip de l’entitat utilitza les quatre barres
vermelles sobre fons groc.
L’article 5 de la llei de marques prohibeix explícitament que els escuts, banderes i altres emblemes estatals o de comunitats autònomes es puguin reproduir o imitar en marques comercials.
Les accions de Drets
L’article 5 de la llei de marques prohibeix explícitament que els escuts, banderes i altres emblemes estatals o de comunitats autònomes es puguin reproduir o imitar en marques comercials.
Les accions de Drets
En el transcurs del darrer mig any l’associació Drets ha acudit diverses vegades a la Fiscalia, en tres casos per denunciar piulades d’odi i amenaces contra els catalans a la xarxa social Twitter i també contra diversos mitjans de comunicació com ara el diari ABC per comparar el dret a decidir dels catalans amb el nazisme.
Drets també va engegar la campanya d’autoinculpacions del 9N i va denunciar els partits falangistes pels seus discursos d’odi el 12 d’octubre a Montjuïc. El passat mes de gener es va adreçar a l’ONU per denunciar que la justícia espanyola no actua per defensar els drets dels catalans davant la creixent catalanofòbia.
En les darreres setmanes s’han reunit amb líders polítics i representants institucionals com Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernández, Francesc Homs, Ramon Tramosa i Josep Maria Terricabras. El passat dia 2 de juny van ser al Parlament Europeu de Brussel·les denunciant la catalanofòbia, la politització de la justícia i la precarietat de l’Estat de dret a l’Estat espanyol. També és acusació popular en el cas dels DNIs dels jutges sobiranistes que va publicar el diari La Razón.
Actualment té engegada una campanya de micromecenatge a la plataforma Tot Suma per poder assumir les despeses econòmiques dels tràmits judicials, ja que no rep cap tipus de subvenció pública.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada