Fa dos anys (gener 2013) vaig escriure en aquest diari un article titulat: "Tenim uns polítics que no ens els mereixem", on criticava que els polítics d'un partit ics no troben mai bé, tot el que fan i diuen els altres partits. Mani CiU, mani el PSC o mani qualsevol tripartit.
Actualment, veient com van passant els dies i les setmanes, repetiré unes paraules del citat article: "No entenc com els nostres polítics s'estan carregant el somni de molts catalans. Anys esperant, després de quaranta anys de dictadura, l'arribada de la democràcia i havent passat quasi quaranta anys més, veiem el poc que hem avançat"
Això ho vivim aquestes últimes setmanes en veure que costa Déu i ajuda, posar-vos d'acord per a convocar les eleccions plebiscitàries, que més que una consulta directa al poble per obtenir la nostra independència, és una lluita particular dels vostres partits respectius (prescindint del poble) mirant només el benefici propi per veure qui és més guapo; i si a més traieu del panorama polític al partit contrari, millor tenir-lo fora que de possible company de viatge. Ai! Pot més l'enveja al contrari i tenir poder, que mirar pel conjunt del país. Sempre igual. Vergonya hauríeu de sentir!
I així aneu gastant el temps passant els anys predicant il·lusions, fent volar coloms i engegant somnis, que després d'organitzar grans saraus per part de la societat civil, feu veure que la cosa és un compromís seriós amb el poble, però a continuació tanqueu aquestes il·lusions i aquests somnis en un calaix amb pany i forrellat.
Penseu, ja vindran al cap d'uns anys o segles, altres catalans que trauran el forrellat del calaix i es diran: mira els avantpassats nostres com distreien al personal! I si són intransigents, tossuts i cagadubtes com vosaltres (que ho seran, ja que la història es repeteix), tornaran a posar el forrellat i tal dia farà un any.
Com pot ser que davant la possibilitat d'aconseguir la nostra llibertat i d'alliberar-nos de l'opressor, no sigueu capaços de trobar un acord per gaudir d'aquesta llibertat? Quina comèdia més galdosa vau interpretar Convergència i Esquerra Republicana (representats pel president Mas i el cap de l'oposició Junqueras) convidant-vos a les vostres respectives conferències, per fer tots els papers de l'auca. Primer parlo jo i tu vens a escoltar el que dic i després parles tu, i vinc jo a escoltar el que tu dius. Tot plegat perquè, si després sou incapaços de posar-vos d'acord?
El primer convidat no aplaudeix el que diu el primer conferenciant, i el segon convidat es passa la conferència, prenen moltes notes del segon conferenciant, no sabem amb quin motiu, ja que després de tanta xerrameca cadascú va pel seu costat.
Ja pensava que no us posaríeu d'acord a la primera reunió concertada, però que després d'unes quantes entrevistes "el més calent encara sigui a l'aigüera", i pels mitjans en deixeu anar "una de freda i una de calenta", demostra una vegada més que la vostra sintonia en l'afer de la nostra independència està en via morta, i començo a dubtar si el vostre compromís amb la societat catalana és veritable o tot el que heu promès i heu dit ha sigut un gran engany.
F
Quina vergonya de polítics!
No sou CiU i ERC els únics que desentoneu en aquesta important fita que volem assolir. Què dir de vosaltres els del PSC, que hauríeu d'estar al costat dels sobiranistes, i esteu obsessionats amb una Catalunya federada amb l'opressor i així complaure la veu de l'amo, o al PSOE que és el mateix?
Un PSC, que si aixequés el cap en Pallach i companyia, se'n farien creus de l'evolució que ha tingut el partit des de bon començament fins al dia d'avui.
I que hem de dir de INV? Hauríeu d'estar fent pinya amb els que volen una Catalunya independent, i us veig - a tu set-ciències de l'Herrera i a la teva companya la bleda Camats - com si fóssiu una espècie mutant, ja que us heu carregat el pensament i la ideologia de l'antic i prestigiós partit que era el PSUC, després us vau apuntar a l'ecologisme per què era moda, a continuació us afegíreu al dret a decidir i al sobiranisme per després anar en direcció contrària, últimament heu volgut fer pactes amb Procés Constituent - fracassant en l'intent - i ara heu caigut en la desesperació i aneu darrere de Podemos.
En fi un partit en davallada constant. No trigarem a veure't, Herrera, amb "coeta" i així potser convenceràs al "coeta major", Pablo Iglesias, per què t'aculli sota la seva protecció.
Uns altres que esteu embolicant la troca sou vosaltres els de la CUP. Perquè poseu impediments a dojo i no esteu d'acord en res, per aconseguir la independència? Molta abraçada de cara a la galeria, però res, comèdia de pa sucat amb oli. Ara resultarà que els més independentistes (ERC i CUP), només veuen problemes a tot arreu per arribar a un acord amb el President. Tampoc és que defensi al Sr. Mas, però l'un o els altres dos heu de cedir per arribar a bon port. A mi tant me fa, que sigui CiU, ERC o la CUP que cedeixi, però poseu-vos d'una vegada d'acord, punyeta!!!
Preguntaria als seguidors del tele-predicador i profeta de la "coeta", a aquests que aneu sempre en samarreta i ensenyeu el número que gasteu de sandàlies, als arribistes d'INV que us apunteu al possible guanyador, i a la monja i l'economista que prediquen en el desert, si tots vosaltres no esteu practicant una demagògia que esparvera! Dieu que teniu la solució a tots els problemes socials que estem patint; que si maneu vosaltres, tot se solucionarà, viurem millor i que per això voleu fer fora als actuals manaires. Santa innocència! En parlar així, no crec en vosaltres com tampoc crec els predicadors de què si aconseguim ser lliures i la nostra independència, tot serà bufar i fer ampolles, per què des que el món és món, aquest ha millorat en molts aspectes però sempre han existit mancances i diferències entre els humans i sempre n'hi haurà per molt que dieu que vosaltres teniu la solució i els altres no.
Fa pocs dies en començar l'any dèiem: Any nou vida nova! Jo sempre he dit: Any nou vida vella! No heu llegit història?
O és que a l'antiguitat no hi havia esclaus i homes lliures? A l'edat mitjana no existien diferències entre els senyors feudals i els serfs? Més endavant no hi havia els nobles i el burgès? I ara no hi ha la lluita entre el capitalista i l'obrer?
Malgrat que en totes aquestes etapes de la història hem anat millorant, el que m'emprenya és la demagògia que feu servir tots plegats prometent solucions a dojo, quan en realitat el que voleu és manar i que la mamella ragi uns quants anys, pel vostre i únic benefici, i al poble que el donin pel sac.
Actualment, l'únic que contempleu els que us considereu d'esquerres, és tornar a constituir un altre tripartit per a fer fora, als que vosaltres afirmeu que no fan res i el poc que fan ho fan tot malament. Però no recordeu el temps en què vau estar al govern d'aquí i al govern central manava el PSOE, que vau començar vosaltres fent retallades? No recordeu com vau deixar Catalunya, econòmicament parlant?
També és demagògia, prometre que amb la independència de Catalunya, en començar de zero, no hi haurà corrupció. Desenganyeu-vos, n'hi haurà menys de bon començament, però per molt control que pugueu exercir, al cap d'un temps es tornarà a descobrir i parlar de corrupció. Un problema que barreja el poder amb els diners, no faríeu net ni en cent anys que estiguéssiu manant, tan si us anomeneu d'esquerres com de dretes. Tota la història de la humanitat està ple de corrupció i vosaltres dieu tenir la solució? Si fins i tot al Vaticà hi ha corrupció, malgrat que allí, fins i tot diuen que Déu té la seva influència. No fotem!
Malgrat tot, polítics de tots els partits sabent que amb la nostra independència i disposant de molts més diners que no pas depenent del govern central, tindríem un estat molt més ric i que es podrien solucionar molts problemes actuals, preferiu barallar-vos amb banals discussions sense arribar a cap acord, a veure qui agafa un tros més gran d'aquest pastís que entre tots vosaltres esteu malbaratant, per a gaudi dels unionistes.
Evidentment com deia a l'article de fa dos anys, tenim uns polítics que no ens mereixem. Ni mai que haguéssiu arribat a polítics, ja que ni percebeu les necessitats públiques ni sabeu satisfer-les, tal com va dir el poeta i dramaturg alemany, Friedrich von Schiller (1759- 1805) :
"L'èxit polític és per aquells que perceben les necessitats públiques i saben satisfer-les"
Enllaç noticia :
http://in.directe.cat/lou-com-balla/blog/13187/carta-als-nostres-politics-a-que-jugueu-a-qui-voleu-enganyar
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada