Meindert Fennema, politòleg expert en populisme europeu i professor emèrit a la Universitat d'Amsterdam assegura que "El procés català no és populista"
 |
Meinder Fennema, professor emèrit a la Universitat d'Amsterdam |
Brussel·les (ACN).- "El procés català no pot
definir-se com a populista". Són paraules de l'expert en Teoria Política
i populisme europeu, Meinder Fennema, professor emèrit a la Universitat
d'Amsterdam. En una entrevista a l'ACN, l'expert assegura que no es pot
parlar de populisme pel simple fet de demanar independència, "perquè un
populista no creuria en cap govern, ni en el de Madrid, ni en el de la
Generalitat".
A més, els partits catalans "tenen la ment oberta" i
Catalunya és "un país receptor d'immigrants", assegura. El politòleg
acaba de presentar el llibre 'European Populism and Winning the
Immigration Debate', en què col·labora amb investigadors europeus per
entendre l'origen dels moviments populistes actuals.
El procés català s'ha titllat des de determinats sectors de populista i,
fins i tot, de nazi. L'eurodiputada d'UPyD, Beatriz Becerra, va enviar
el passat 8 d'octubre una carta als 751 eurodiputats en què comparava el
procés sobiranista català amb el que passava a "Itàlia i Alemanya
durant els anys vint i trenta del segle XX". Davant d'aquest incident
l'eurodiputada alemanya de la CDU Ingeborg Grässle, en declaracions a
l'ACN, va reclamar a UPyD que es disculpés per aquest símil "inapropiat i
fals" i perquè "banalitzar" el nazisme "és una vergonya per a les
víctimes".
Només unes setmanes després va ser el líder del PSC, Miquel Iceta, qui va comparar les eleccions plebiscitàries que ha plantejat el president Artur Mas amb els comicis que van donar el poder a Adolf Hitler el 1933. Iceta, no obstant això, va rectificar i va assegurar que "qualsevol comparació amb el nazisme no és pròpia".
Aquestes comparacions també són inadequades per a Fennema i, fins i tot, "ridícules". Segons l'expert, "el populisme va començar com un moviment antiimmigració i després es va convertir, també, en antieuropeu", dues tendències que tenen com a rerefons comú el nacionalisme de caire excloent. D'acord amb l'expert, aquesta explicació no s'adapta a la realitat de Catalunya, que sempre ha estat, per raons històriques, "un país receptor d'immigrants", a qui s'ha "induït a parlar català i convertir-se en catalans". El politòleg reconeix "que sempre hi ha hagut alguns fonamentalistes", però "la immensa majoria dels sobiranistes catalans tenen la ment oberta i no neguen l'accés a Catalunya als immigrants". "Potser hi ha populistes a Catalunya, però la majoria dels partits catalans no ho són", afegeix, remarcant que el paper de Plataforma per Catalunya és molt minoritari.
Fennema destaca que els catalans sempre han estat oberts a la immigració per raons econòmiques, i que els han integrat, ensenyant català i fent-los sentir part de la societat. L'expert ironitza que part de l'èxit és,"resultat del fet que el principal enemic de Catalunya és Madrid i qualsevol que hi visqui i s'uneixi a la lluita contra Madrid és benvingut".
El populisme europeu
Com a conseqüència de denominar el procés sobiranista català "populista", les comparacions amb partits polítics sovint qualificats amb aquest apel·latiu són recurrents entre alguns sectors. Però, com diu el professor emèrit de la Universitat d'Amsterdam, "no té sentit dir que el moviment català és nacionalista, que Le Pen és nacionalista i que, per tant, el moviment català és com el de Le Pen, perquè no és cert". "A Holanda, d'on vinc, també tenim una minoria lingüística, els frisis, que sempre ha tingut un bon contacte amb els catalans perquè han estat dues cultures minoritàries", diu el politòleg. Ara bé, si hi ha "algunes radicalitzacions en aquests moviments", es tracta només d'un "aspecte menor" de tot el conjunt, assegura. A més, per a l'expert "el nacionalisme català és republicà" i "no gaire catòlic", al contrari del que defensa, en general, el populisme europeu.
A diferència del que passa a Catalunya, el populisme europeu, diu Fennema, es fa palès en el cas dels "nacionalistes ètnics" que no volen que la seva "nació transfereixi el seu poder a Brussel·les" ni que obri les seves fronteres a la immigració. Aquesta definició teòrica s'adapta a les actituds que sostenen partits com el Front Nacional de Marine Le Pen a França o l'UKIP de Nigel Farage al Regne Unit, els quals comparteixen plantejaments similars quant a polítiques antiimmigració i anticorrupció, a més de realitzar critiques molt similars a la classe política governant. Per a Fennema, Sarah de Lange i Sjoerdje van Heerden, autors del capítol 'Not that diferent after all: radical right parties and voters in Western Europe', és un error tractar d'advertir la ciutadania de la perillositat d'aquests partits i cal, més aviat, tractar de descobrir perquè han guanyat tanta popularitat i ara són tractats com a partits "normals". A més, assenyalen els experts, les conseqüències de l'auge d'aquestes formacions a curt termini ha estat la creació d'un equilibri dins de la dreta que ha forçat els partits més establerts a canviar la seva dinàmica de cooperació i competitivitat als sistemes de partit.
L'UKIP (que ja té representació al Parlament britànic) compta amb un grup propi a l'Eurocambra, L'Europa de la Llibertat i la Democràcia (EFDD), que comparteix amb el Moviment 5 Estrelles italià, liderat per David Borrelli. Aquest mes d'octubre, els euroescèptics van estar a punt de perdre el seu grup, quan una diputada els va abandonar i es van quedar sense els 7 membres de països diferents que requereix la normativa. Finalment, però, el polonès Robert Jaroslaw Iwaszkiewicz es va adherir a la formació de Farage i Borrelli. En canvi, Marine Le Pen es va haver de conformar amb ser membre no inscrit del Parlament europeu, de manera que no està adherida a cap grup polític, sinó que simplement comparteix pressupost amb una llista d'eurodiputats que defensen postures molt diferents entre ells.
"El PP és un llegat del franquisme, però sempre s'ha comportat democràticament, tot i que no sempre completament"
El perfil del Front Nacional o l'UKIP no s'adapta als partits espanyols, diu Fennema, "en part, perquè Espanya va centrar-se molt en convertir-se en un membre d'Europa i sempre ha estat un país que ha exportat més treballadors que no n'ha importat". L'experiència de la Guerra Civil també ha estat clau en evitar l'auge del populisme a l'Estat, assegura l'expert, perquè "els espanyols ja no volen cap altre tipus d'extremisme". "El PP és un llegat del franquisme, però sempre s'ha comportat democràticament, tot i que no sempre completament", afegeix.
La corrupció i la debilitat de les institucions a l'Estat provoquen, però, que els ciutadans hi perdin la confiança i s'apropin a altres opcions que podrien definir-se com a populistes. El politòleg creu que "cal lluitar contra la corrupció a través de l'establiment d'institucions més fortes que se subjectin i s'equilibrin entre si". "La corrupció és més forta a Espanya que a Holanda, no perquè els espanyols siguin pitjors o més immorals, sinó perquè a Holanda tenim institucions més fortes", considera Fennema.
Només unes setmanes després va ser el líder del PSC, Miquel Iceta, qui va comparar les eleccions plebiscitàries que ha plantejat el president Artur Mas amb els comicis que van donar el poder a Adolf Hitler el 1933. Iceta, no obstant això, va rectificar i va assegurar que "qualsevol comparació amb el nazisme no és pròpia".
Aquestes comparacions també són inadequades per a Fennema i, fins i tot, "ridícules". Segons l'expert, "el populisme va començar com un moviment antiimmigració i després es va convertir, també, en antieuropeu", dues tendències que tenen com a rerefons comú el nacionalisme de caire excloent. D'acord amb l'expert, aquesta explicació no s'adapta a la realitat de Catalunya, que sempre ha estat, per raons històriques, "un país receptor d'immigrants", a qui s'ha "induït a parlar català i convertir-se en catalans". El politòleg reconeix "que sempre hi ha hagut alguns fonamentalistes", però "la immensa majoria dels sobiranistes catalans tenen la ment oberta i no neguen l'accés a Catalunya als immigrants". "Potser hi ha populistes a Catalunya, però la majoria dels partits catalans no ho són", afegeix, remarcant que el paper de Plataforma per Catalunya és molt minoritari.
Fennema destaca que els catalans sempre han estat oberts a la immigració per raons econòmiques, i que els han integrat, ensenyant català i fent-los sentir part de la societat. L'expert ironitza que part de l'èxit és,"resultat del fet que el principal enemic de Catalunya és Madrid i qualsevol que hi visqui i s'uneixi a la lluita contra Madrid és benvingut".
El populisme europeu
Com a conseqüència de denominar el procés sobiranista català "populista", les comparacions amb partits polítics sovint qualificats amb aquest apel·latiu són recurrents entre alguns sectors. Però, com diu el professor emèrit de la Universitat d'Amsterdam, "no té sentit dir que el moviment català és nacionalista, que Le Pen és nacionalista i que, per tant, el moviment català és com el de Le Pen, perquè no és cert". "A Holanda, d'on vinc, també tenim una minoria lingüística, els frisis, que sempre ha tingut un bon contacte amb els catalans perquè han estat dues cultures minoritàries", diu el politòleg. Ara bé, si hi ha "algunes radicalitzacions en aquests moviments", es tracta només d'un "aspecte menor" de tot el conjunt, assegura. A més, per a l'expert "el nacionalisme català és republicà" i "no gaire catòlic", al contrari del que defensa, en general, el populisme europeu.
A diferència del que passa a Catalunya, el populisme europeu, diu Fennema, es fa palès en el cas dels "nacionalistes ètnics" que no volen que la seva "nació transfereixi el seu poder a Brussel·les" ni que obri les seves fronteres a la immigració. Aquesta definició teòrica s'adapta a les actituds que sostenen partits com el Front Nacional de Marine Le Pen a França o l'UKIP de Nigel Farage al Regne Unit, els quals comparteixen plantejaments similars quant a polítiques antiimmigració i anticorrupció, a més de realitzar critiques molt similars a la classe política governant. Per a Fennema, Sarah de Lange i Sjoerdje van Heerden, autors del capítol 'Not that diferent after all: radical right parties and voters in Western Europe', és un error tractar d'advertir la ciutadania de la perillositat d'aquests partits i cal, més aviat, tractar de descobrir perquè han guanyat tanta popularitat i ara són tractats com a partits "normals". A més, assenyalen els experts, les conseqüències de l'auge d'aquestes formacions a curt termini ha estat la creació d'un equilibri dins de la dreta que ha forçat els partits més establerts a canviar la seva dinàmica de cooperació i competitivitat als sistemes de partit.
L'UKIP (que ja té representació al Parlament britànic) compta amb un grup propi a l'Eurocambra, L'Europa de la Llibertat i la Democràcia (EFDD), que comparteix amb el Moviment 5 Estrelles italià, liderat per David Borrelli. Aquest mes d'octubre, els euroescèptics van estar a punt de perdre el seu grup, quan una diputada els va abandonar i es van quedar sense els 7 membres de països diferents que requereix la normativa. Finalment, però, el polonès Robert Jaroslaw Iwaszkiewicz es va adherir a la formació de Farage i Borrelli. En canvi, Marine Le Pen es va haver de conformar amb ser membre no inscrit del Parlament europeu, de manera que no està adherida a cap grup polític, sinó que simplement comparteix pressupost amb una llista d'eurodiputats que defensen postures molt diferents entre ells.
"El PP és un llegat del franquisme, però sempre s'ha comportat democràticament, tot i que no sempre completament"
El perfil del Front Nacional o l'UKIP no s'adapta als partits espanyols, diu Fennema, "en part, perquè Espanya va centrar-se molt en convertir-se en un membre d'Europa i sempre ha estat un país que ha exportat més treballadors que no n'ha importat". L'experiència de la Guerra Civil també ha estat clau en evitar l'auge del populisme a l'Estat, assegura l'expert, perquè "els espanyols ja no volen cap altre tipus d'extremisme". "El PP és un llegat del franquisme, però sempre s'ha comportat democràticament, tot i que no sempre completament", afegeix.
La corrupció i la debilitat de les institucions a l'Estat provoquen, però, que els ciutadans hi perdin la confiança i s'apropin a altres opcions que podrien definir-se com a populistes. El politòleg creu que "cal lluitar contra la corrupció a través de l'establiment d'institucions més fortes que se subjectin i s'equilibrin entre si". "La corrupció és més forta a Espanya que a Holanda, no perquè els espanyols siguin pitjors o més immorals, sinó perquè a Holanda tenim institucions més fortes", considera Fennema.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada