Dimecres
09.07.2014
06:00
Conclou que expulsar Escòcia o Catalunya aniria contra les lleis europees
La Unió té personalitat legal
La part més interessant del text de Douglas-Scott fa
referència a la inconsistència de les declaracions de Barroso i altres
representants de la Comissió amb relació als procediments legals de la
Unió.
S'hi recorda que no hi ha cap procediment reglat per a
expulsar un país de la Unió Europea. Barroso ha al·ludit als principis
de la llei internacional per tractar els temes escocès i català.
Douglas-Scott diu que això és un error, perquè la discussió es fa dins
la Unió Europea, i no entre la Unió Europea i un tercer. I la Unió
Europea té capacitat legal internacional reconeguda. De fet, recorda que
la Cort de Justícia Europea ha rebutjat aspectes de la llei
internacional perquè els ha considerats contraris a les lleis europees.
D'això, Douglas-Scott n'infereix un menyspreu incomprensible de Barroso
envers la normativa europea i argumenta que la decisió d'expulsar
Escòcia significaria la fractura del mercat únic i el trencament dels
drets i obligacions adquirits pels ciutadans escocesos.
Les lleis europees obliguen a negociar
Douglas-Scott insisteix a dir que els tractats que
regeixen la Unió contenen prou elements per a resoldre internament la
situació creada per un procés de secessió. I, concretament, fa
referència als articles 4 i 50 del Tractat de la Unió Europea.
Concretament, recorda que l'article 4 requereix que els
estats vetllin pel manteniment i la consistència del mercat únic,
actuant de bona fe, i que la decisió d'expulsar Escòcia significaria una
acció directa i injustificada contra el mercat únic europeu.
Especialment pel fet de ser automàtica. L'article 50 del tractat de la
Unió Europea enuncia un procés a seguir per a abandonar voluntàriament
la Unió, procediment que en cap cas no podria ser inferior a dos anys.
Douglas-Scott es demana com es podria justificar que si el Regne Unit
decideix de marxar tingui l'obligació de romandre-hi un mínim de dos
anys mentre que una Escòcia que s'hi vulgui en fóra expulsada d'avui per
demà. I en conclou que la Unió Europea, si de cas, hauria de negociar
intensament amb Escòcia abans d'expulsar-la, si és que ho volgués fer.
A més, hi hauria el fet que els drets vinculats a la
ciutadania europea, segons que han deixat clar diverses sentències de la
Cort Europea de Justícia, són 'drets adquirits' que no es podrien
retirar.
Seguint aquesta argumentació, la professora Douglas-Scott
avisa que la Cort Europea de Justícia hi tindria un paper determinant i
que resultaria pràcticament impossible que no hi hagués negociació entre
Escòcia, el Regne Unit i la Gran Bretanya per a resoldre la
recomposició del paper d'Escòcia dins Europa.
Ciutadans europeus, també després de la independència
I això tenint en compte especialment que després de la
independència els ciutadans escocesos no tindrien la ciutadania europea.
En aquest punt l'estudi és especialment dur amb la posició de Barroso,
que nega aquesta possibilitat, malgrat la posició de la Cort Europea de
Justícia, palesada repetidament.
L'estudi fa referència a tot un seguit de casos ja jutjats
en què a ciutadans d'uns quants estats de la Unió Europea els fou
retirada la ciutadania originària i, en canvi, els tribunals europeus no
van acceptar que això signifiqués perdre la condició de ciutadans
europeus. I afirma que la secessió d'estats dins la Unió Europea no pot
ser vista només com ho fa la llei internacional --és a dir, com un afer
intern dels estats-- sinó que ha de tenir en compte la qüestió dels
drets adquirits pels ciutadans europeus.
La democràcia com a element clau de la UE
L'estudi de Douglas-Scott és especialment contundent en la
qüestió de la democràcia com a element clau de la creació i el
funcionament de la Unió Europea.
Per això afirma que la raó de ser de la Unió Europea està
en la democràcia. I es demana com podria una institució com la Unió
Europea, que ha promogut la democràcia a casa i a l'exterior, actuar de
manera que castigués els votants escocesos de resultes del seu exercici
de democràcia. 'Això posaria en qüestió greument la credibilitat de la
Unió Europea i el seu paper com a promotor de la democràcia.'
El cas de Catalunya
L'article se centra en el cas escocès, però fa referències
al cas català. La manca d'acord entre el govern català i l'espanyol es
veu com una dificultat afegida, que no té el cas escocès.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada