divendres, 11 de juliol del 2014

Els estrangers comunitaris podran votar al referèndum si fa un any que estan empadronats

Divendres  11.07.2014  19:03

En el cas dels extra-comunitaris n'haurà de fer com a mínim tres  







La ponència de la Llei de consultes no referendàries que es tancarà aquest divendres preveu un termini d'entre 30 i 60 dies entre la signatura del decret per part del president de la Generalitat, Artur Mas, i la celebració de la consulta. Aquest és un dels serrells que quedaven per tancar per tenir llest el text que es votarà la setmana que ve en el marc de la Comissió d'Afers Institucionals.

Entre que es decideix convocar una consulta i es signa el decret per part del Govern hauran de passar com a màxim 90 dies. A més, els estrangers comunitaris hauran de portar un any empadronats per poder votar, i els extracomunitaris tres des que reben el permís de residència.

La reunió de la ponència de la Llei de consultes continua, però ja es van sabent alguns detalls. Per aquesta darrera trobada havia quedat pendent la determinació del nombre de dies que haurà de passar entre la signatura del decret de convocatòria i la jornada de votacions. Finalment s'establirà un
termini d'entre 30 i 60 entre la signatura del decret per part del president de la Generalitat i la celebració de la consulta. Així doncs, en el cas del 9-N, per exemple, el president de la Generalitat hauria de signar el decret de convocatòria entre finals de setembre, un cop aprovada la llei, o principis d'octubre.

D'altra banda, no poden passa més de 90 dies entre que es decideix la celebració d'una consulta i la signatura del decret per part del Govern. Això s'aplica en el cas d'una petició del Parlament, d'ajuntaments o provinent de la recollida de signatures.

El registre de població, que disposa l'Idescat, serà el cens que es farà servir per al 9-N i per a qualsevol altra consulta no referendària. L'objectiu és diferenciar-se del cens electoral que es faria servir en cas d'un referèndum o d'unes eleccions. Hi estaran incloses totes les persones majors de 16 anys que tinguin nacionalitat espanyola i alguns estrangers europeus i extracomunitaris. Un serrell tancat aquest divendres és que en el cas dels comunitaris, hauran de portar un any empadronats per poder votar, mentre que en el cas dels extracomunitaris, hauran de portar-ne tres des que reben el permís de residència.

En consultes d'àmbit nacional, com la del 9 de novembre, també podran votar els catalans residents a l'estranger, per als quals es crearà un cens voluntari. En canvi, els catalans que resideixen a altres comunitats autònomes de l'Estat no podran votar en cap consulta, un cop el Govern i la ponència han decidit renunciar a fer servir el veïnatge civil.

Campanya electoral des del primer dia i sense jornada de reflexió

La campanya electoral de les consultes no referendàries començarà el dia després de la publicació del decret de convocatòria. És a dir, s'eliminen els quinze dies formals en què es demana el vot en un procés electoral o en la votació d'un referèndum. Tampoc existirà la jornada de reflexió. Així doncs, la campanya electoral s'iniciarà el primer dia després de la convocatòria i s'acabarà a les 00.00h del dia de votacions.

Pel que fa als models de votació, el mètode presencial estarà contemplat en tots els casos i la resta seran optatius. Es preveu dins d'aquest grup optatiu el vot per correu, el vot electrònic i també el vot per dipòsit. Aquest últim preveu que una persona pugui dipositar el seu vot a càrrec d'un funcionari o servidor públic de la Generalitat o de l'administració que convoqui la consulta dies abans de la jornada de votació.

Per a les consultes locals, la llei preveu la possibilitat d'incorporar més d'una jornada de votació presencial. A més, es contemplen les consultes sectorials, en les que el cens de votants es pot restringir en funció de l'objectiu de l'administració convocant. Per exemple, en cas de voler conèixer l'opinió de les persones majors de 65 anys en algun àmbit concret, només la població d'aquesta edat serà cridada a les urnes.

Administracions convocants

Les consultes podran ser convocades pel president del Govern, pels ajuntaments i altres òrgans administratius locals, com els consells comarcals, pel Parlament (a instàncies de 2/5 parts dels diputats o de tres grups parlamentaris i amb el vot favorable de la majoria simple de la cambra) i pels ciutadans a través d'una iniciativa popular.

Pel que fa a la iniciativa popular, seran necessàries 50.000 signatures per convocar la consulta a nivell nacional. Resta per determinar quin percentatge serà necessari per impulsar una consulta a nivell local, ja que la reunió de la ponència encara està celebrant-se. En tot cas, cap administració tindrà dret de vet sobre la convocatòria d'una consulta a través de la iniciativa popular. L'únic impediment que preveu la llei és que aquestes consultes es refereixin a temes que puguin atemptar contra els drets i les llibertats bàsiques. L'administració serà l'encarregada de controlar que no s'incompleixi aquest punt i, en cas de recurs per part dels convocants, serà la comissió de control -un òrgan que la llei preveu crear pel seguiment de les consultes- la que tindrà la última paraula.

Només podran impulsar la iniciativa popular les entitats sense afany de lucre o un mínim de tres ciutadans que es constitueixin com a comissió promotora. Els mateixos requisits tindran si, enlloc d'una consulta volen convocar un fòrum, una audiència pública o una enquesta pública -tres figures recollides per la llei. L'únic canvi es troba en el nombre de signatures necessàries. Per a aquestes tres modalitats en seran necessàries 20.000.

Calendari de tramitació

La tramitació de la llei de consultes va començar formalment el març del 2013, amb la ponència conjunta que van impulsar CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. El text era pràcticament el mateix que el 2012 havia registrat el Govern i que va acabar decaient amb el final sobtat de la legislatura. Aquests cinc grups van ser els mateixos que van rebutjar el 22 de maig següent les esmenes a la totalitat que van presentar PPC i C's.

El text va passar aleshores a comissió (CAI) i es va constituir una ponència de la que ben aviat (31 d'octubre) va acabar sortint C's, al·legant que la proposició de llei era una "excusa" per convocar la consulta sobiranista. Des d'aleshores sis grups han continuat tramitant el text i el PPC és l'únic que s'ha mostrat en tot moment predisposat a votar-hi en contra.

El proper dijous 17 d'abril, la CAI donarà el vistiplau al text de la ponència - decidirà sobre les esmenes que hagin quedat vives- i enviarà la proposició de llei a la Mesa del Parlament. Abans que la Junta de Portaveus la situï en un Ple -previsiblement a finals de setembre-, el Consell de Garanties Estatutàries n'avaluarà l'adequació a l'Estatut i a la Constitució durant el mes d'agost. Immediatament després del vistiplau del Ple, la llei serà publicada al Butlletí Oficial del Parlament i entrarà en vigor.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4203259/20140711/estrangers-comunitaris-podran-votar-referendum-any-estan-empadronats.html