dijous, 6 de març del 2014

El «problema espanyol» a Brussel·les

La Comissió Europea i l'Europarlament comencen a deixar de percebre Catalunya com la part instigadora del conflicte, i més aviat assenyalen l'immobilisme de Rajoy com a factor de desestabilització institucional a la UE 


, Brussel·les | Actualitzat el 06/03/2014 a les 19:10h



Al Parlament Europeu es detecta cansament amb la qüestió catalana, expliquen alguns eurodiputats.


Les institucions europees comencen a estar-ne tipes, de les sortides de to de la diplomàcia espanyola, de les apel·lacions a la solidaritat de facto dels estats membres per combatre el separatisme català, dels 'no' a tot i dels “és diferent” quan la Comissió Europea recomana a Rajoy que es converteixi en el David Cameron espanyol. Ras i curt, a Brussel·les llegeixen premsa internacional. I si fa uns mesos els rotatius més influents del món presentaven Artur Mas com a subjecte d'un conflicte provocat per una minoria, ara, des de les mateixes pàgines s'apunta directament Rajoy com a responsable d'una tensió territorial que es trasllada dia sí dia també a les instàncies de poder europeu.

A partir d'aquí, la lectura internacional del cas català canvia radicalment. “Catalunya ja és en l'agenda política i mediàtica internacional, i la posició  del Parlament i la Comissió Europea també comença a modificar-se en la mateixa línia. Aquí molts asseguren que 'el problema no és Catalunya, sinó Espanya', i potser els catalans no valoren prou el fet que la Comissió Europea s'ha mantingut molt més al marge en aquesta qüestió del que pretenia Madrid i del que se'n podria esperar de les pressions de la diplomàcia espanyola a Brussel·les”, asseguren fonts de la CE coneixedores de la posició dels comissaris a Nació Digital. 

La convocatòria d'un referèndum legal a Escòcia d'una banda, i la posició enrocada de Madrid en la inconstitucionalitat d'una consulta, de l'altra, “generen incomoditat entre molts representants polítics, que assenyalen que aquesta escletxa democràtica en el sí de dos estats europeus derivarà en una forta tensió a la UE quan calgui prendre una decisió”. És per això que el president de la CE, Jose Manuel Durâo Barroso, ha pres la decisió de finalitzar el seu mandat sense aprofundir en la qüestió catalana.

“Barroso, malgrat algunes declaracions que va fer, se n'ha adonat que aprofundir en un debat sobre l'expulsió o no de Catalunya de la UE generaria tensions internes, i a més segons els tractats de la UE la Comissió no hi té competència. Enlletgiria el seu llegat amb una qüestió d'interès menor comparat amb l'economia o el problema sobrevingut d'Ucraïna”, assenyalen aquestes fonts. A més, “aquí tothom se'n recorda del conflicte diplomàtic provocat per Espanya amb Gibraltar i del darrer episodi dels retrets del ministre d'Interior espanyol a la comissària d'Interior per la tragèdia de Ceuta”. 
En aquest escenari, les fonts consultades llancen un missatge prou diferent al que de vegades ha donat a entendre l'oficialitat de Brussel·les: “Des de la seva creació, a la UE hi ha imperat la real politik, poca ideologia i molt pragmatisme, i el fet que hi hagi una imbricació tan avançada entre Catalunya i els socis europeus fa que els interessos econòmics creats puguin resistir un hipotètic trencament”. 
Preguntades per la influència que pugui tenir la pràctica coincidència del relleu a la Comissió Europea, previst per a finals d'octubre de 2014, amb la consulta del 9 de novembre, aquestes fonts consideren que podria afavorir els interessos catalans perquè serà una situació de transició i de silenci institucional en qüestions no rellevants Ara bé, adverteixen que “el nou comissari serà del PP, previsiblement més dur i insistent en la qüestió catalana”. De fet, el PP aspira a col·locar Miguel Arias Cañete de comissari de Medi Ambient, amb la intenció de salvar algunes traves que pugui posar Brussel·les al nou Pla Hidrològic.  
Els eurodiputats canvien de xip 
Al Parlament Europeu també es percep un cert cansament. Diputats de diversos països coincideixen a expressar a Nació Digital aquest canvi de percepció respecte de Catalunya. “Se'n parla molt, massa, del cas català, però el govern espanyol no està disposat a dialogar, sempre té el 'no' a la boca”; “alguns ens hem adonat, parlant també amb els eurodiputats catalans i espanyols, que aquest sentiment és majoritari i democràtic, i que per tant el problema no és Catalunya, sinó l'obstinació d'Espanya”, expliquen.

Un altre eurodiputat avisa que “sovint, sense que vingui al cas, els eurodiputats espanyols fan referències a Catalunya, de vegades molt estrambòtiques. Tot plegat ens ha canviat força la visió del conflicte”. Els eurodiputats consultats coincideixen a vaticinar que “l'actitud no negociadora de Madrid acabarà abocant els estats de la UE a un conflicte innecessari, quan la UE té molts altres problemes sobre la taula que afecten la ciutadania europea en el seu conjunt”. 
A Europa, més subtils
I si a Madrid el govern compta amb la brunete mediàtica i un exèrcit de ministres i càrrecs del PP que disparen a discreció, a Brussel·les la feina és molt més subtil. “Des de la gran manifestació de 2012 a Passeig de Gràcia, es constata de forma clara per part dels representants de l'Estat espanyol a la UE d'estar presents en tots els espais on hi hagi activitats de catalans, per modestes que siguin, de la mateixa manera que cada vegada que una delegació del govern català viatja a l'exterior, la instrucció primera que té l'ambaixador o cònsol de la zona és informar de tot allò que es parli”, assenyalen fonts del Parlament. 
De fet, és habitual trobar entre el públic d'una conferència o en una reunió del Grup de Minories Regionals algun membre de la Representació Permanent espanyola, que és l'ambaixada dels països al Consell Europeu. “No sabem fins a quin nivell tecnològic ens poden vigilar, però el que és evident és que tenen un exèrcit diplomàtic brutal a tots els nivells, amb una gran capacitat de control i de contrarestar el discurs”, assenyala un dels membres del Grup de Minories.