Espere que explicassen a Felipe que el gest de Fenoll representava molta gent d'aquest país.
Segons que conten, va ser Felipe de Borbó qui hi va insistir. De primer, Fenoll s'havia limitat a no donar-li la mà. I va ser el fill del rei espanyol que reculà i féu la brometa de dir: 'Ei, amic...' Amic?
Cal aclarir que Fenoll era al seu lloc, a l'estand de la seua empresa, i que va ser la comitiva que va irrompre en el seu espai. Comitiva on anava el president i diversos consellers, que espere que en algun moment, dins la correcció a què obliga el protocol, explicassen a Felipe que el gest de Fenoll representava molta gent d'aquest país i que no era en absolut cap descortesia, sinó una afirmació de dignitat. Perquè la responsabilitat de deixar les coses clares, ara, ja la tenim tots.
L'opinió dels subscriptors
Quim Sànchez: Àlex, amic. Gestos com aquests (clars, públics, amb sentiment i convicció) són els que neccessita
la societat catalana. I no han de ser exclusius de la classe popular. També la classe política catalana n’ha de prendre exemple, d’actes valents que connectin amb els catalans i catalanes en el procés d’independència que hem iniciat.
Els dirigents polítics poden perdre el seu lloc (escó, regidoria, etc..) però les classes populars podem perdre molt més que això.
Andreu Camps: Atenent la narració dels fets, sembla que en Felipe va insistir fins a tres vegades, comptant el primer intent, i que els dos posteriors van ser intents després d'haver passat de llarg. Mirant de ser empàtic, és a dir, des del punt de vista del suposat hereu de la corona espanyola, passar per alt l'actitud del ciutadà que li nega la salutació és molt rellevant. El borbó ha de significar-se com a proper regent, ha de creure-s'ho, i sense manies, després del moment de sorpresa, s'adreça al ciutadà català amb un gest aparentment cordial que, en realitat, amaga una actitud de voluntat de sotmetre, de mostrar que hi ha servs i regents, una actitud impositiva, imperativa, dominadora. La dignitat és ser al nostre lloc; és no jugar a nedar entre dues aigües, o entre l'oli i l'aigua; és mullar-nos de manera serena, mostrant la nostra enteresa, civilitat, autoestima i determinació. I Fenoll ens ensenya el camí, i ho fa, a més, en un entorn altament competitiu, en tots els aspectes.
2 comentaris :
Tampoc se'ns a d'escapar què la jugada li ha sortit perfecte en el Àlex Fenoll. Primer, perquè ha actuat amb coherència i a posat a l'aprenent de rei on volia. Segon si a etzibat un gol per l'escaire quant en Felipe és pensava tenir-ho tot controlat. Tercer, s'ha fet gratuïtament una publicitat personal i professional impossible de pagar. I ja per arrodonir-ho i per si tot plegat no fos prou; s'ha convertit en un heroi "cavaller" no del rei Artur, perquè a Catalunya no en gastem d'això; però si, de la creuada per la llibertat i l'independència. Escac i mat al Borbó..!!!!! (jugada final d'escacs)
Aaaaaahhh i per cert.... TAMPOC ÉS AMIC MEU..!!!!! :D
Publica un comentari a l'entrada