TV3 i la crisi institucional

Josep Gifreu

Professor de Comunicació de la UPF

Dijous, 20 de febrer del 2014 | 14:57

 

 

 

 

Les vagues intermitents de TV3 han fet saltar totes les alarmes. Mai no hauríem imaginat que una suma de despropòsits ens abocaria a situacions com un cap de setmana sense TV3, jornades de 24 hores sense canals en català o els Premis Gaudí sense TV3. És hora que totes les parts implicades en el conflicte prenguin consciència de la gravetat de la situació. Una jornada sense TV3 és una metàfora viva de com seria Catalunya sense televisió nacional.

Vista l'evolució del conflicte laboral de les empreses de la CCMA, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, semblaria que hi ha dues parts en conflicte. D'una banda la direcció de la CCMA i les cúpules de les dues filials. I de l'altra, la part dels treballadors, representada pels dos comitès d'empresa. Però, aquest plantejament és una fal.làcia. Seria una reducció injustificable limitar la resolució del problema a una pura negociació laboral entre direcció i representants dels treballadors com si fos una empresa privada.

El actuals gestors i treballadors de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio no poden decidir el futur d'aquest patrimoni"

No pretenc negar als treballadors del servei públic el dret de vaga. Però els treballadors han de ser conscients que un seguit de vagues perjudica alguna cosa ben diferent i segurament més decisiva per al país que les arques de l'empresari. De manera similar, els directius no poden escudar-se en l'excusa d'aplicar al servei públic més i més retallades sense considerar les peculiaritats de l'empresa que gestionen gràcies a un encàrrec polític, que avui, en ple procés sobiranista, resulta incomprensible en la mesura que deriva del pacte de 2011 entre CiU i PP.

Televisió de Catalunya, amb els seus set canals, i Catalunya Ràdio, amb els quatre programes, no són la propietat privada de ningú. Són un dels patrimonis públics i nacionals més importants de la Catalunya contemporània. Els seus actuals gestors i els seus actuals treballadors no poden decidir el futur d'aquest patrimoni ignorant els interessos en joc o silenciant les veus de les parts implicades en la seva destinació.

Cal un debat urgent amb aportacions de les principals parts interessades en la sortida de la crisi i la redefinició de TV3"

El lema dels treballadors diu: "Tots som TV3". En efecte, a Catalunya les parts que tenen alguna cosa a dir sobre TV3 i el grup públic són molt diverses i segurament no coincidents. A part dels qui voldrien liquidar aquest servei públic, hi ha parts amb interessos legítims diferenciats – els professionals, els productors audiovisuals, els creadors culturals, els sectors tecnològics, els acadèmics, etc. – que voldrien i haurien de participar en un debat obert sobre l'adequació de la CCMA al moment actual. I òbviament hi ha la societat civil catalana organitzada i els telespectadors, que també tenim molt a dir sobre un patrimoni ja ben nostre.

En aquest conflicte tots els catalans ens hi juguem molt. Les vagues erosionen valors difícils de preservar com la fidelitat, la credibilitat i l'estima. I a molts ens fa la impressió que se'ns escamoteja informació rellevant. Caldria promoure un debat urgent, públic, obert, múltiple, amb aportacions raonades de les principals parts interessades en la sortida de la crisi institucional i la redefinició de TV3 i del grup com a estructura bàsica del nou estat català.


http://www.tribuna.cat/opinio/cultura-i-mitjans-de-comunicacio/tv3-i-la-crisi-institucional-20-02-2014.html